Vulnerabilitat i intel·ligència relacional - Magda Barceló
1284
post-template-default,single,single-post,postid-1284,single-format-standard,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.5,vc_responsive

Vulnerabilitat i intel·ligència relacional

Vulnerabilitat i intel·ligència relacional

Quan parlo d’intel·ligència relacional, sovint em pregunten per les claus de la mateixa. Alguns anticipen tècniques sofisticades que els ensenyin a ser més virtuoso en el marc de les relacions. En un món on encara predomina una visió científica més o menys mecancista, no es de sorprendre que tothom vagi a la recerca de la darrera tècnica, la darrera app, la darrera cosa que solucionarà els nostres problemes per sempre més.

I tanmateix, la intel·ligència relacional és fonamenta en la pràctica. Pràctica entesa com realitzar un activitat una vegada i una altra amb l’objectiu de fer-la cada vegada millor, en l’esperit de Martha Graham:

“I believe that we learn by practice. Whether it means to learn to dance by practicing dancing or to learn to live by practicing living, the principles are the same. In each, it is the performance of a dedicated precise set of acts, physical or intellectual, from which comes shape of achievement, a sense of one’s being, a satisfaction of spirit. One becomes, in some area, an athlete of God. Practice means to perform, over and over again in the face of all obstacles, some act of vision, of faibrainheartth, of desire. Practice is a means of inviting the perfection desired.”
Però, quan parlem d’intel·ligència emocional, què és el que hem de practicar?
Doncs essencialment dues coses: Introspecció i Connexió amb els altres, seguint el model de l’Integral Center de Boulder.
Ambdues requereixen de trepitjar un terreny que ens agrada ben poc. El terreny de la vulnerabilitat sobre el qual la brillant B.Brown ha versat tant. Introspecció entrant en contacte amb el món dels sentits, pensaments i emocions. Fer-me amic de la meva experiència per poder-la compartir autènticament, el que requereix coratge per mostrar-se vulnerable a com em pugui sentir, al que puguin pensar, a com puguin reaccionar.

M’ha costat molts anys fer-me amiga de la meva experiència, i alguns més aprendre a compartir-la autènticament. Pràctiques com la meditació, escriure en un diari i passejos en la natura m’han ajudat. També simplement preguntar-me com em sento. Per expressar la meva experiència autènticament m’ha ajudat estat estar en comunitat amb persones que ho feien constantment.

I tu, com ho fas per entrar en contacte amb la teva experiència?
Quines persones i relacions et conviden a expressar la teva vulnerabilitat de forma autèntica? Com et sents quan ho fas?Vul

No hi ha comentaris