El conflicte i tu, una invitació a la complexitat - Magda Barceló
2295
post-template-default,single,single-post,postid-2295,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.5,vc_responsive

El conflicte i tu, una invitació a la complexitat

El conflicte i tu, una invitació a la complexitat

El conflicte i jo

El conflicte ha estat una constant en la meva vida, com en la vida de tantes persones. Conflicte familiar, conflicte personal, conflicte polític, històric, …

Considero al conflicte intern, o la tensió entre el que un desitja i el que és possible en la seva experiència vital, com una cosa que ens empeny a aprendre i a superar-nos.

El conflicte a nivell biològic

No obstant això, en general, el conflicte no és apreciat i hi ha raons de pes perquè sigui així. Diane Musho Hamilton en el seu llibre Everything is workable , explica que estem condicionats genèticament per fugir del conflicte. El nostre sistema nerviós busca acabar la tensió generada en el conflicte amb una altra persona, d’aquí els impulsos de fugida, lluita o congelació, ja que ancestralment, el conflicte ha determinat la diferència entre viure o morir.

Triangle viciós

Una forma comuna d’interpretar el conflicte, que trobo sovint en la meva pràctica de coaching  amaga una disposició de rols perniciosa. Es tracta del familiar triangle víctima, perpetrador, rescatador. Atura’t per un moment i considera un conflicte existent en la teva vida. Ets capaç de situar-te en algun d’aquests rols, sigui el de víctima, perpetrador o rescatador? Si ho ets, considera per un moment el complex emocional-cognitiu que l’acompanya. Fixa’t en les sensacions físiques, les emocions, els pensaments que t’acompanyen al costat d’aquest paper.

El problema més greu d’aquest triangle és com es distribueix el poder al mateix de forma conscient o inconscient. Si som víctimes, no tenim cap poder. Si som perpetradors hem tingut el poder d’atacar, potser tot el poder. Si som rescatadors tenim el poder de salvar a la víctima dels seus problemes. No obstant això la realitat sempre és més complexa. En la meva experiència, tots disposem de cert poder. El que fem amb ell és responsabilitat nostra. Podem usar-lo o cedir-lo a altres.

Un altre de les conseqüències d’aquesta visió és que polaritza entre bons i dolents. El rescatador i la víctima són els bons. El perpetrador és el dolent. Així de simple i així de lluny de la veritable naturalesa de les persones i els processos.

Alternativa: agents complexos

Hi ha una alternativa al triangle i és la de saber-nos agents responsables de les nostres vides. Amb el nostre poder personal, el poder de les nostres accions i amb la complexitat que ens caracteritza i que caracteritza qualsevol conflicte.

Des d’aquesta òptica, el conflicte es presenta, tal com explica Robert Kegan en el seu clàssic Desbordados, com una oportunitat per entrar en contacte amb la nostra complexitat i la de l’altra part. El conflicte emergeix de la simplificació de les nostres postures, i és a partir de convidar la nostra complexitat i la de l’altre on hi ha evolució.

En aquest sentit no es tracta de solucionar el conflicte, sinó en lloc d’això, deixar que el conflicte ens solucioni. I a nivell pràctic això que significa et pots preguntar? Doncs que manifestat el conflicte, potser no hi hagi molt a “fer”, en el sentit d’accionar. Potser pots acceptar la invitació del conflicte a estar i observar. A deixar que el conflicte et treballi internament posant-te en contacte amb la teva complexitat i la de l’altra part. I així, sortir reconfigurat, evolucionat, harmonitzat, podent transcendir el conflicte mateix.

Mirada interior

Considera a un dels teus conflictes actuals. Et reconeixes en alguna de les parts del triangle viciós? Com seria si convidessis més complexitat teva i de les altres parts? Què significaria deixar que el conflicte et solucioni?

No hi ha comentaris