Canviant de segona pell (II) - Magda Barceló
2344
post-template-default,single,single-post,postid-2344,single-format-standard,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.5,vc_responsive

Canviant de segona pell (II)

Canviant de segona pell (II)

Canviant de segona pell (II)

(continua del post anterior)

Sentir com a portal a la teva raó de ser

Sentir també és un portal per indagar sobre el teu propòsit, sobre la raó per la qual existeixes. Aquest tema és la pedra angular de la meva pràctica de coaching, i també l’exploració central del llibre que estic escrivint. Per això et pregunto: ¿Quan és que et sents més viu, més vibrant? En quins moments sents que la teva vida té sentit? Què fas i com? De quina forma està això relacionat amb el teu propòsit aquí?

Connectant amb la teva forma de fer

Considerar aquestes preguntes i obrir-te al que sents et connectarà amb la teva forma única de fer les coses, sense importar quan gran o petit sigui el teu afany. Així va ser en el meu cas, al permetrem sentir el vertigen davant la tasca que tenia davant. Podia haver-ho llençat tot i no pensar-hi més, però no m’hagués sentit jo mateixa en fer-ho. És més, en fer-ho em vaig acostar més a mi mateixa, als meus valors i la meva manera de ser.

La vida ens ofereix oportunitats constants per convertir-nos més en nosaltres. Una manera de passar-les per alt és etiquetant subtilment cada quefer com transcendent o intranscendent. Important o sense importància. Això crea una experiència limitada en la que dónes la teva atenció plena al que és important i la retires quan creus que no ho és. No obstant això, la vida transcorre en cada moment. En cada moment. I la teva raó d’existir té la capacitat de manifestar-se també en cada moment. Mentre et cordes les sabates. Mentre fregues els plats. Mentre portes els nens a l’escola. Mentre llegeixes aquest post. Cada un d’aquests moments està embarassat. Conté tots els elements per obrir-se a través teu de forma única. Però per fer-ho necessita la teva atenció. La teva atenció plena. Sentir, escoltar, rebre. Respondre a la invitació d’obrir-te a una forma teva, plena i autèntica de fer-ho. Quan parlo d’obrir-te no vol dir fer una llista d’opcions en la teva ment i triar estratègicament una d’elles, sinó més permetre’t una cosa que d’alguna manera ja hi és, però que necessita de la teva atenció per mostrar-se, per revelar-se.

Mirada interior

Et convido a posar l’atenció en alguna cosa que consideris poc important. I quan vagis a viure-ho o a fer-ho, donar-li tota la teva atenció. Simplement observa. Els teus pensaments, les sensacions en el teu cos, les teves emocions. Ara, considera aquesta pregunta: Què vol mostrar-se a través teu en aquest moment? Què vol manifestar-se a través de la teva atenció? Com pots participar-hi?

No hi ha comentaris