1001 Matins de la Igualtat
El passat 20 d’abril vaig assistir de convidada als 1001 Matins de la Igualtat un programa de Radio Cambrils, emès cada dimarts de 10:00 a 11:00 del matí totalment dedicat a la igualtat d’oportunitats.
En el programa, amb la col·laboració de l’agent d’igualtat de l’Ajuntament de Cambrils Anna Minguella, es va parlar sobre les diferències de gènere pel que fa a la salut, en particular com viuen l’stress els homes i com el viuen les dones, tema per un altre post. La segona part era la meva entrevista on – quina sorpresa!- em vaig explaiar sobre la igualtat d’oportuntitats a les organitzacions i com evolucionava.
Aquest programa és una gota d’aigua en un oceà mediàtic on temes d’igualtat, gènere, dona, guanyen visibilitat de mica en mica. En la mateixa línea, ja consolidat, el Woman’s Hour de Radio4 BBC és un clàssic de temes d’igualtat i dona. L’escoltava en directe quan estudiava a Londres i fa temps que se’m descarrega puntalment a l’i-tunnes. Intento escriure aquest article de forma positiva i veient el got mig ple, però he de reconèixer que em costa. Em costa, quan jo que no tinc tele a casa la miro per casualitat i veig tota la brossa que s’hi llença, que sen’s llença. Imatges estereotipades, antics tòpics, desigualtats redissenyades,…la majoria directes a l’inconscient.
Un estudi del CAC del 2008 llençava les següents xifres sobre anàlisis de continguts dels mitjans de comunicació catalans públics:
- 78% dels programes estan protagonitzats per homes
- 90% dels programes de radio i TV tenen un home com a director
- nombre de convidats per programa (TV: 5,09 homes vs. 2,26 dones; ràdio: 4,03 homes vs. 1,45 dones)
- presència de personatges coneguts a les promocions (TV: 92% homes vs. 60% dones; ràdio: 75% homes vs. 25% dones)
- presència de personatges coneguts a les promocions (TV: 92% homes vs. 60% dones; ràdio: 75% homes vs. 25% dones)
- presència de persones amb paper de superioritat envers el sexe oposat (programes de TV: 18% homes vs. 9% dones; publicitat TV: 7% homes vs. 1% dones)
- presència de persones amb paper de submissió envers el sexe oposat (programes de TV: 4% homes vs. 12% dones; promocions TV: 0% homes vs. 6% dones)
- presència de persones amb aspecte sexy, eròtic o seductor als espots de TV (14% homes vs. 33% dones)
- ús de persones nues o seminues a la publicitat de TV (44% homes vs. 84% dones)
Una es pot preguntar, i que? Doncs que encara hi molta feina per fer. Molta feina, quan els mitjans de comuncació són el quart poder en el que es recolza la societat. Feina per evitar que es legitimi de forma indirecta d’acord, inconscient potser també, la objectificació de persones, la desigualtat a nivell conceptual. El món dels conceptes, les imatges creen realitats i és així com es sustenten les desigualtats actuals en totes les seves versions (violència de gènere, desigualtats al món del treball, tràfic de persones, i un trist etcètera.)
Davant d’això enhorabona pels 1001 matins de la igualtat! I que vinguin les 1001 tardes i les 1001 nits,…
- Published in better and better, opinion
Equipaments de Mataró amb perspectiva de gènere
Divendres passat vàrem tenir una reunió per enllestir la Diagnosi d’Equipaments de Mataró, projecte finançat per la Diputació de Barcelona.
El projecte liderat pels consultors d’estratègia Xavi Menduiña i el Xavi Fahndrich de Mintsmind amb els que he tingut el plaer de col·laborar, així com també amb l’Anna Tarragona i la Marta Ricart d’Adhoc sostenibilitat ambiental, els arquitectes Salvador Matas, Joan Antoni Paez i l’economista Miquel Morell.
Des d’Equilibra, s’ha aportat el punt de vista de la perspectiva de gènere i inclusió, tenint en compte 5 dimensions:
- Ús de l’equipament per gènere
- Accessibilitat física
- Accessibilitat horària
- Accessibilitat econòmica
- Accessibilitat virtual
en funció de les quals cada equipament resulta amb una valoració final.
Un projecte innovador, del que sens dubte es podrien beneficiar molts municipis.
- Published in better and better, projects and team, Uncategorized
Bretxa salarial de gènere
Gender pay gap. Brecha salarial. Bretxa salarial de gènere.
La campanya de la Unió Europea sobre la bretxa salarial entre homes i dones és molt encertada donada la persistència d’aquesta, el desconeixement dels factors que la motiven i els efectes negatius que comporta.
La bretxa salarial es calcula del percentatge del salari mitjà de les dones entre el dels homes. A Espanya, la bretxa salarial és d’un 17,6%, per sobre de la mitja europea de 17,4% i de països com Portugal, Itàlia i França.
Pel que fa a les causes de la bretxa salarial, sovint s’atribueix com a causa principal que les empreses paguen menys a les dones que als homes per fer exactament la mateixa tasca. Tot i que aquest tipus de discriminació directa existeix, aquest és només un dels factors que motiva la bretxa salarial i de cap forma el més rellevant. Altres menys comentats, però tant o més importants, són:
- Treball no remunerat: el treball no remunerat (feines domèstiques i de cura) el realitzen majorment les dones el que influeix a les decisions laborals sobre el tipus de treball i les condicions, com l’elevada taxa de treball a temps parcial entre les dones.
- La concentració horitzontal del mercat laboral: les dones treballen en sectors de feines menys valorades i pitjor retribuïdes (ensenyament, sanitat…).
- Concentració vertical, sostre de vidre o terra enganxós. Forma de barreres per a les dones per accedir a llocs directius.
- Precarietat laboral: les dones compten amb major temporalitat i precarietat laboral que els homes.
- Persistència de tradicions i estereotips de gènere que influeixen en les eleccions d’estudis, i projecten rols acceptats sobre el paper de la dona i l’home en el món laboral i familiar.
L’existència de bretxa salarial és un dels resultats de les desigualtats laborals i socials que persisteixen. Els seus efectes no només perjudiquen les dones, amb menors nivells de renda, més dependents i amb major risc de pobresa, sinó que també són un fre a relacions humanes des de la igualtat, fomentant la dependència econòmica dintre de la parella. Les empreses també hi surten perdent, ja que mentre la bretxa salarial persisteixi, aquestes no estaran retenint tot el talent del seu personal, amb la pèrdua de competitivitat que això comporta.
Per tot això, tancar la bretxa salarial és cosa de tots!
- Published in Uncategorized