Intimitat en la diferència
“Connectar a través de la similitud, a través de la comunió és meravellós, necessari i no obstant això, a mesura que com a adults evolucionem es converteix en una pràctica limitant i gens recomanable.”
Aquest post és el sisè de la sèrie de posts i converses en els que exploro cadascuna de les nou capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult de el professor emèrit de Harvard, Robert Kegan.
La similitud (no) ho és tot
Recordo a les meves primeres amigues d’adolescència. Aquest compartir amb l’altre el món interior d’un, i també l’exterior. Descobrir similituds i més similituds, en un oceà d’intimitat. Un nou sentit de pertinença. Hi havia unes persones allà fora, al món a qui jo pertanyia, més enllà de la meva familia. En aquest entorn, i després en grup, s’obria una possibilitat de descobrir-me a mi mateixa que abans no exisitía. Després al conèixer a qui seria la meva parella de vida, la nostra història – com la de tantes parelles – es va forjar en una comunió de formes de pensar, anhels i orientacions similars. Connectar a través de la similitud, a través de la comunió és meravellós, necessari i no obstant això, a mesura que com a adults evolucionem es converteix en una pràctica limitant i gens recomanable.
“Encaixar” et tranquil·litza i tranquil·litza als altres
El codi de relació de la similitud és molt evident en la parella, però també en cercles d’amics, família i organitzacions. Per compartir un espai íntim, has de “ser igual”, compartint experiències, formes d’interpretar la realitat ,. … Quan això passa, et sents tranquil, segur. Saps que quan “encaixes” els altres es senten més còmodes al teu costat, ja que la diferència, la diversitat tendeix a desestabilitzar – veure post anterior. D’aquesta manera, tendim a conformar amb el que s’espera de nosaltres per no generar tensions, perquè els altres no estiguin incòmodes.
Els límits de la similitud
Vull compartir un exemple que ilustra una de les limitacions de connectar des de l’”encaixar”, des de la similitud. Fa poc vaig topar amb una persona coneguda que acabava de separar-se. Al preguntar-li com estava, em va dir amb un somriure sincer, sense mica d’enyorança, “estic tan bé, de veritat … .Crec que en el matrimoni em vaig amotllar massa a ell, no sé perquè .. … Ara per sort, puc tornar a ser jo mateixa.”
Aquesta situació expressa un dels límits de connectar íntimament a través de la similitud: que a llarg termini, es tradueix en sacrificar la nostra autenticitat per pertinença a un sistema, parella o ideal. Deixem d’expressar el nostre potencial per encaixar. Però més enllà d’això, de forma conscient o inconscient, també reclamem a l’altre que es sacrifiqui per nosaltres, per la relació. Que deixi de banda les seves preferències, que s’emmotlli, que deixi anar part de la seva expressió única. Quan això passa, i això passa de manera inevitable si no aprenem una forma diferent d’estar en intimitat, o bé ens consumim en diferents graus de ressentiment, o bé la relació es trenca.
Una altra forma d’intimitat, apropar-nos a les nostres diferències
Hi ha un camí més enllà de trencar la relació o ressentir-se per les exigències de la similitud (com la necessitat de fusionar-se, de sentir el mateix, de pensar el mateix, d’actuar de forma similar, etcètera). Aquest camí, transcendeix aquesta falsa dicotomia i consisteix a connectar a través de la diferència.
David Schnarch (1) explica que la intimitat evolucionada consisteix en la capacitat d’acostar-se l’altre a mesura que ens tornem més diferents. Per exemple, prenguem el cas d’una parella, amb l’hàbit i convenciment que només poden connectar íntimament a través de la similitud. Ell torna a casa de la feina, ha tingut un dia pèssim, marcat per desavinences amb el seu supervisor, problemes de qualitat i un llarg i gris etcètera. Està cansat i de mal humor. En canvi, per a ella, el dia ha estat fabulós. L’editorial ha respost que està interessada en publicar el seu manuscrit i ja té la trama per la seva propera novel·la. Quan es troben, ell comença compartint el seu sentir, i ella se sent empesa a connectar amb les emocions d’ell. Tots dos s’embarguen de la negativitat del dia d’ell, i ella s’oblida de compartir la seva experiència, anticipant massa dissonància.
Considerem ara la mateixa parella, que ha desenvolupat la seva capacitat de connectar a través de la diferència. Ell comença compartint el seu feixuc dia. Ella l’escolta i el comprèn, però en fer-ho l’estat emocional del seu espòs no l’arrossega. Està ancorada en un espai emocional i relacional més enllà de les experiències d’un o l’altre. Després d’escoltar-lo i donar-li tot l’espai, li pregunta: ¿Et sents preparat per escoltar com m’ha anat a mi? Ell assenteix des d’un espai net, sense expectatives ni exigències. Escolta l’experiència d’ella i es permet participar de la seva alegria i entusiasme. Tots dos es senten a prop l’un de l’altre. En la consciència de la seva diferència, la seva intimitat creix.
Relacions autònomes com a pre-requisit
Per poder a poder connectar desde la diferència, segons R. Kegan (2) cal aprendre a transcendir les relacions de mutualitat, construïdes en una “realitat compartida” segons les quals, per sentir-me feliç, la meva parella ha de sentir-se feliç. I si jo em sento trist, la meva parella també. Des d’aquest espai relacional assumim una identitat semblant, i per tant la comunicació implícita o no explícita, ja ens va bé.
Per anar més enllà de les relacions de mutualitat, cal caminar cap a relacions autònomes. Aquestes, en lloc d’assumir similitud, assumeixen la diferència entre les dues parts, i per això valoren especialment la comunicació explícita.
Quan dos o més persones es comuniquen des d’una relació autònoma, tendeixen a conrear el goig de conèixer les textures i subtileses de l’experiència de l’altre. Des de la seva autonomia poden participar acostant-se al sentir de l’altre, sense fondres en ell. Quan això passa, l’experiència d’intimitat pren un caire profund ja que permet sentir la proximitat de l’altre, tastar la seva diferència sense sentir-se’n amenaçat, apreciar-la sense necessitat de canviar-la, ni fer res a l’respecte. La connexió a través de la diferència en una relació autònoma, expandeix la frontera de la intimitat a un horitzó deliciosament enriquidor.
Que t’aporta l’intimitat des de la diferència?
Quan connectem des de la diferència, el concepte de connexió i d’estimar es reconfigura. Estimar deixa de significar perdre’s en l’altre, i en canvi es tradueix en participar en la vida de l’altre, restant ancorat en la pròpia.
Amb la intimitat en la diferència, ens resulta més fàcil ser directes, ja que no hem de “encaixar”, i podem expressar més lliurement la nostra experiència, punts de vista, anhels i interessos.
A nivell personal, al relacionar-nos des de la diferència, les relacions cobren més vida, tenen més espai per respirar, existeixen més possibilitats. A nivell professional, aquest tipus de relació permet desenvolupar el talent de tots, i les col·laboracions es tornen més potents.
4 passos per posar en pràctica l’intimitat en la diferència
1- Desenvolupa la teva autoritat interna, integritat, visió i capacitat d’obrir-te a la diversitat.
2- Quan estiguis en relació, para atenció a la tendència a fixar-te en les similituds que comparteixes amb l’altra persona. Prova de portar la teva atenció en com de diferent és la vostra experiència d’alguna cosa i expressa-ho. Rep l’impacte en tu i en l’altre de fer-ho.
3- Quan en relació, perdis la connexió amb la teva experiència interna (el pas previ per relacionar-te des de la mutualitat), opta per dos dels següents passos:
- Genera distància física, allunyant-te de l’altre. Pregunta’t què sents, torna a ancorar-te a la teva experiència personal. Torna a la connexió, ara mantenint la diferència.
- Acosta’t físicament a l’altre i explica les diferències de la teva experiència versus l’experiència de l’altre. Relaxa’t en la diferència. Sent la connexió a través de la mateixa.
4- En paral·lel, mitjançant la pràctica de la intimitat en la diferència, adona’t-en de com de nutritiva i alliberadora resulta per a tu mateix i per a les persones que es relacionen de forma autònoma. Cultiva la compassió cap a persones que connecten des de la similitud, sense cohibir la teva expressió autèntica.
(1) Schnarch, David (2009). Passionate Marriage: Keeping Love and Intimacy Alive in Committed Relationships.
(2) Kegan, Robert (2003). Desbordados. Cómo afrontar las exigencias psicológicas de la vida actual.
- Published in 9 capacitats, Sense categoria
T’animes a connectar des de l’autenticitat?
Inicio l’any convidant-te a participar en el taller lúdic-pràctic “Connectant des de l’autenticitat” on experimentarem l’autenticitat en les interaccions personals a través d’un context especialment dissenyat per cultivar-la. De forma amena i relaxada, explorarem l’autenticitat, la receptivitat i la curiositat ampliant la nostra consciència sobre com relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Data: dimarts 23 de gener de 2018
Horari: 16:00 a 19:00
Preu: gratuït
Lloc: Espai Equilibra, C/Sant Joan, 28, 2n – Reus
Per participar-hi només et cal enviar un correu amb el teu nom a hola@magdabarcelo.com.
- Published in Uncategorized
Durant el 2018, com continuaràs a desenvolupar-te?
S’acaba l’any i després de fer cert balanç sobre el que ha estat, el que ha funcionat i el que no, els aprenentatges fets, sentint i expressant agraïment a totes les persones que ho han fet possible,…. em trobo de ple enfocada en el nou any.
Sumat a l’aprenentatge orgànic que m’impregna dia a dia fruit d’acompanyar a persones amb tota la seva complexitat i unicitat, aquest any he fet una aposta forta per integrar el meu desenvolupament adult i com a coach de forma estructurada i periòdica. El resultat? Em sento profundament determinada, preparada i inspirada a continuar a fer el que faig i també m’he fet més conscient sobre el valor inestimable que té invertir en el nostre desenvolupament adult.
Quan dic desenvolupament, sovint s’equipara a aprendre coses noves, tècniques, o habilitats. Això és fantàstic, i tanmateix, quan em refereixo a desenvolupament adult parlo d’una altra cosa. Em refereixo a fer créixer la nostra capacitat mental, cognitiva-emocional, relacional i somàtica, el que inevitablement clarifica el nostre propòsit vital i en facilita la seva manifestació.
La pregunta que et faig és:
Durant el 2018, com continuaràs a desenvolupar-te?
I alguns suggeriments específicament dissenyats per accelerar el teu desenvolupament durant aquest nou any:
Link a programa i inscripcions.
Link a programa i inscripcions.
- Coaching individual
Programa individualitzat d’acompanyament vital, de 5 a 12 mesos de durada. Presencial o per videoconferència. - Coaching grupal
Programa grupal d’acompanyament vital de 5/6 mesos. Presencial o per videoconferència.
T’animo a contactar-me si t’interessa algun d’aquests oferiments, per parlar-ne sense compromís.
Desitjo que gaudeixis plenament del Nadal, tancament i obertura d’any,
- Published in Uncategorized
Vulnerabilitat i intel·ligència relacional
Quan parlo d’intel·ligència relacional, sovint em pregunten per les claus de la mateixa. Alguns anticipen tècniques sofisticades que els ensenyin a ser més virtuoso en el marc de les relacions. En un món on encara predomina una visió científica més o menys mecancista, no es de sorprendre que tothom vagi a la recerca de la darrera tècnica, la darrera app, la darrera cosa que solucionarà els nostres problemes per sempre més.
I tanmateix, la intel·ligència relacional és fonamenta en la pràctica. Pràctica entesa com realitzar un activitat una vegada i una altra amb l’objectiu de fer-la cada vegada millor, en l’esperit de Martha Graham:
“I believe that we learn by practice. Whether it means to learn to dance by practicing dancing or to learn to live by practicing living, the principles are the same. In each, it is the performance of a dedicated precise set of acts, physical or intellectual, from which comes shape of achievement, a sense of one’s being, a satisfaction of spirit. One becomes, in some area, an athlete of God. Practice means to perform, over and over again in the face of all obstacles, some act of vision, of faibrainheartth, of desire. Practice is a means of inviting the perfection desired.”
Però, quan parlem d’intel·ligència emocional, què és el que hem de practicar?
Doncs essencialment dues coses: Introspecció i Connexió amb els altres, seguint el model de l’Integral Center de Boulder.
Ambdues requereixen de trepitjar un terreny que ens agrada ben poc. El terreny de la vulnerabilitat sobre el qual la brillant B.Brown ha versat tant. Introspecció entrant en contacte amb el món dels sentits, pensaments i emocions. Fer-me amic de la meva experiència per poder-la compartir autènticament, el que requereix coratge per mostrar-se vulnerable a com em pugui sentir, al que puguin pensar, a com puguin reaccionar.
M’ha costat molts anys fer-me amiga de la meva experiència, i alguns més aprendre a compartir-la autènticament. Pràctiques com la meditació, escriure en un diari i passejos en la natura m’han ajudat. També simplement preguntar-me com em sento. Per expressar la meva experiència autènticament m’ha ajudat estat estar en comunitat amb persones que ho feien constantment.
I tu, com ho fas per entrar en contacte amb la teva experiència?
Quines persones i relacions et conviden a expressar la teva vulnerabilitat de forma autèntica? Com et sents quan ho fas?Vul
- Published in Uncategorized
Circling o l’art de relacionar-se autènticament
El passat divendres em van convidar a facilitar un taller sobre Comunicació Autèntica a la jornada del HuB Coevolució que va tenir lloc al Vapor lab, tema perfecte per despertar aquest blog d’un fèrtil període d’hivernació.
Durant el taller vaig poder compartir meu vincle amb aquest tema fer viure als participants una pràctica de comunicació autèntica que com van expressar els va deixar colpits, captivats i encuriosits per la potència de la mateixa.
El que he après sobre comunicació autèntica i relacions autèntiques m’ho han ensenyat a una comunitat nord americana de la que he format part durant dos anys , i a la que d’alguna forma segueixo vinculada: el Centre Integral de Boulder, Colorado. El Centre Integral es diu integral perquè considera a la persona en la seva integralitat: Meditació, Yoga, Circling, Filosofia, Ciència,…molt vinculat a la Teoría Integral (Wilber, Beck…). Pel que fa a comunicació autèntica hi ha dos laboratoris setmanals de Circling Integral o Meditació intersubjectiva de tres hores de durada. La pràctica de Circling es realitza amb grups de 5/6 persones amb un facilitador, durant uns 45 minuts aproximadament.
El Circling o Meditació inter-subjectiva com tantes coses a la vida és més fàcil d’experimentar que d’explicar. Té en comú amb la meditació tradicional, la intenció d’estar en el moment present. La tradició budista tibetana explica la meditació com fer-se un amb allò que és. És a dir, obrir-se plenament a allò que és. Quan un medita tot i que sovint té un objecte d’ancla al moment present com pot ser la respiració o una imatge, la intenció subjacent sol ser obrir-se al moment present. Al fer-ho un seguit de coses interessants poden succeïr: adonar-se’n de neures repetitives, pensaments que tornen una vegada i una altra, l’impacte que ha tingut certa experiència del que no érem conscients…. en quasi tots els casos l’”efecte secundari” de meditar és una consciència ampliada.
En el mateix sentit, el Circling Integral comparteix tot això amb la meditació, amb una dimensió afegida: la dimensió relacional, pel fet que es fa en grup. Aquesta petita diferència és com dir, mira és com saltar des d’un lloc alt, en un cas saltes dos metres, en l’altre saltes des d’un avió. Lluny de voler equiparar la meditació tradicional amb “fàcil” i el Circling Integral amb “difícil” el que si que vull transmetre amb aquesta imatge és donar mesura del grau de complexitat que s’hi afegeix amb el factor grupal, la riquesa i la potència de la pràctica.
Per un moment imagina’t en un laboratori de Circling Integral. Ets en un grup de sis persones, alguns els coneixes i d’altres no. Una d’elles és el facilitador, que d’alguna forma guia la pràctica i assegura que les regles del joc es compleixen (les més important són: no assumir res, i acollir tot el que sorgeixi). Avui has decidit demanar de ser el centre de la pràctica. Això vol dir que durant 45 minuts, 5 persones posaran la seva atenció en tu, amb la intenció de sentir com és ser tu mateix en el moment present, sense intentar canviar res, ni aconseguir res que no sigui romandre en el moment present. S’empraràn la mirada, paraules, silencis. Què sents quan t’ho imagines? T’hi atreviries? La primera vegada que vaig demanar ser el centre d’atenció no en sabia quasi res de la pràctica, i ho vaig fer una mica a la lleugera. Ben aviat vaig adonar-me’n de la intensitat de l’experiència. Vam seure en cercle al terra. Seríem tres persones inclòs el facilitador. El facilitador va preguntar: Què sents ara mateix? Al fer-me la pregunta a mi mateixa, davant l’esguard curiós del grup vaig notar el volum de la meva experiència és multiplicava per 100. De sobte, sentia el que sentia quasi a crits. Al compartir-ho la meva experiència era rebuda sense ésser jutjada i al seu temps em tornava com era pels altres ser amb mi en aquell precís moment. Uau,…no sé si ho aguantaré això durant 45 minuts em deia a mi mateixa. Petites i grans revelacions, emocions que no sabia que hi eren, vincles nous,…fruits impossibles de comptar, que només podien ser viscuts. No només ho vaig sobreviure sinó que la pràctica em va captivar totalment. El que em va portar a certificar-me com a facilitadora de Circling Integral, a integrar aquesta pràctica a la meva vida personal, a la meva professió de coach i facilitadora i a voler estendre aquesta pràctica al meu entendre revolucionària al major nombre de persones possibles.
Si tu també sents curiositat sobre pràctiques de relacionar-se autènticament i el Circling, t’animo a seguir aquest blog i newsletter, on compartiré reflexions, tallers i altres temes relacionats. Fins aviat!
- Published in Uncategorized