Prostitució i el concepte d’ubuntu
Una prostituta nigeriana ha estat atropellada aquest cap de setmana a la Jonquera, quan fugia dels mossos d’esquadra. Una mort gratuïta arran d’un problema social massa greu per a continuar essent ignorat.
El concepte sud-africà ubuntu parla de la interconnexió entre tots els éssers. Prové de saber que cadascun de nosaltres pertanyem a un tot i que aquest sofreix quan els altres són humiliats, torturats o oprimits i s’expandeix quan les nostres accions són de millora. En el cas de la prostitució, més enllà dels plantejaments mediàtics dominants i postures polítiques desorientades:
- Quan es sigui conscient que excepte un percentatge ínfim, les dones no escullen lliurement ser prostitutes sinó que són víctimes de màfies que aprofiten les desigualtats entre països —la major part provenen de països en vies de desenvolupament— i una cultura que legitima la seva explotació.
- Quan s’entengui que la prostitució no és una feina, per les condicions de coerció en les que succeeix. Sostracció de documents d’identitat, amenaces, abusos, maltractaments físics i psíquics, riscos de contracció de malalties, necessitat de prendre drogues per a suportar-ho…
- Quan la prostitució es percebi com un problema de violència contra les dones i, per tant, de gènere.
- Quan es qüestioni l’ús d’un cos humà com un objecte i es plantegi la inexistència de fonaments ètics que ho legitimin, així com la violació dels drets humans que comporta.
- Quan el debat tingui en compte el prostituïdor-client i la seva demanda com a elements clau del problema.
- Quan s’entengui que una societat que legalitza —i implícitament normalitza— l’explotació sexual de persones, s’erigeix en un valor de despreci per la vida.
- Quan es prengui consciència que legalitzar la prostitució implica un creixement de la prostitució —legal i il·legal, prostitució infantil, tràfic de persones, i enfortiment de màfies, com ha succeït a Holanda, Alemanya, Bèlgica…
- Quan es comprengui que les polítiques per eliminar-la s’han de desenvolupar a nivell global —lluita contra les màfies i tràfic de persones i a nivell nacional i local, amb la penalització de la compra, la reinserció de les dones ex prostitutes, campanyes d’educació, de sensibilització, etc.
Potser llavors, en el sentit ubuntu, tal com ha passat amb altres tipus d’esclavitud, explotació, racisme… Quan la prostitució faci mal a l’ànima i les seves víctimes no ens siguin indiferents, serem capaços d’emprendre un debat sensat sobre el tema, que permeti comprendre’n les veritables causes i efectes i així desenvolupar i aplicar polítiques adequades per a erradicar-la.
- Published in Uncategorized
Happy Planet Index: ecology, economy and well-being
I’ve just found out about the Happy Planet Índex (HPI) by the New Economics Foundation, and the question is why should the HPI be a better alternative to GDP as a guidance index to human development? Very simply, because it takes into account factors that can no longer be ignored when, such as:
- Life expectancy
- Life satisfaction
- Ecological footprint
The index tries to capture what resources are spent and how they translate into life expectancy and life satisfaction. While the overall results in most countries are far from brilliant, the index successes in capturing the ecological efficiency of countries development. For instance it points out that while poorer countries tend to have smallest per capita footprints and richer countries big per capita footprints, “however, some richer countries do have smaller (if not small) Footprints. South Korea has a footprint of 3.7 gha. The Netherlands achieve the same level of happy life years as the USA, but with a footprint less than half the size (4.4 gha). Furthermore, some countries do achieve high levels of, for example, health, with very low footprints. For example, life expectancy in the Philippines is 71 years, only seven years less than that in the USA or Denmark – and yet the country’s per capita footprint is only 0.9 gha. ” (pg 24, The Happy Planet Index 2.0).
Astonishingly – specially if compared to GDP – the 3 higher scoring countries in HPI are Costa Rica, Dominican Republic and Jamaica.
The HPI is not perfect and authors know it. It does not take into account toxic air pollutants, consumption of non renewable resources, or soil degradation. Calculating people’s happiness in a way that can be compared worldwide is not a straightforward task.
Nonetheless, the HPI is a sensible step for moving from the “economic growth” paradigm to another one that measures what should really matter to ourselves and our leaders: quality of life and a sustainable planet for future generations.
- Published in activism