Roba estesa a Venècia

El passat 5 de març presentàvem a Venècia l’avaluació del pla de treball de la Xarxa Europea de Microfinances del 2009. Participar en aquesta avaluació i les avaluacions del 2007 i 2008  m’ha permès veure l’impacte positiu de les mateixes en l’entitat, que escolta i implementa moltes de les recomanacions. Per exemple, el fet de crear grups de treball que fessin de l’EMN una xarxa liderada pels seus membres, la creació de comunitats pràctiques o la necessitat de tenir certa presència a Brusel·les.

Aquesta receptivitat per part d’aquesta entitat contrasta amb la minsa política d’avaluació  per aquestes contrades. De fet, tot i que el rol de les avaluacions a Espanya ha millorat molt, sobretot per la influència de la Unió Europea, com demostra l’estudi de Verònica Viñas , el país encara es troba lluny dels estandards europeus d’avaluació. A Catalunya el consorci Ivalua realitza avaluació de polítiques públiques, però el fet que la mateixa Generalitat formi part d’Ivalua, que a la seva web no ni hagi cap de les avaluacions realitzades, i l’escàs ressò de les mateixes, fa dubtar sobre el grau d’impacte de la tasca del consorci.

Les metodologies emprades en avaluacions són variades i poden anar des de l’anàlisi de dades quantitatiu, a enquestes,  tècniques participatives com focus group i entrevistes en profunditat, entre d’altres.
L’experiència desenvolupada en l’avaluació de projectes, m’ha permès detectar els següents impactes positius del procés d’avaluació:

• Contribuïr a l’eficiència i eficàcia en l’ús de recursos, la rellevància de les accions d’una entitat,  transparència de les mateixes i obrir camí per introduir mesures correctores
• L’avaluació lluny de ser una eina exclusivament crítica,  posa de relleu tan punts forts o polítiques que funcionen, com punts febles i temes a corregir. Per tant combina la part de reforç dels aspectes que funcionen amb la crítica constructiva en aquells que no ho fan
• Els treballadors/es, membres, participants, stakeholders de l’entitat avaluada tenen l’oportunitat de donar la seva opinió i tenir veu en la seva organització, el que per si mateix és un efecte positiu del procés
• De la independència del procés d’avaluació sorgeixen punts de vista, idees, nous enfocaments i matissos valuosos, obrint nous camins i formes de fer diferents

Dos punts per això són determinats donant per suposada la competència dels avaluadors. La independència de l’equip avaluador i que l’organització avaluada estigui disposada a escoltar, reflexionar i actuar sota la nova llum de l’avaluació.