En començar l’any, molts anem amb nous propòsits acabats de declarar. Sovint, aquests propòsits descansen sobre la força de voluntat de cadascú, requerint un esforç titànic en solitud, fent el fracàs més que probable. I tanmateix, hi ha una altra forma de plantejar-se reptes i propòsits, que consisteix a entendre, que les nostres fites, no germinen en el buit, ans al contrari, floreixen a l’estar sembrats en l’ecosistema adequat, sota condicions precises. Per això et pregunto:
- Quines persones, relacions, espais i pràctiques et sostindran en el teu viatge, fent possible que les teves intencions es manifestin?
- A quines persones, projectes i comunitats sostindràs i t’implicaràs perquè les seves intencions es facin realitat?
Acabo amb una cita de Clarissa Pinkola Estés sobre la importància de rodejar-nos d’un sòl fèrtil:
“Having a lover/friend who regards you as a living growing criatura, being, just as much as the tree from the ground, or a ficus in the house, or a rose garden out in the side yard… having a lover and friends who look at you as a true living breathing entity, one that is human but made of very fine and moist and magical things as well… a lover and friends who support the ciatura in you… these are the people you are looking for. They will be the friends of your soul for life. Mindful choosing of friends and lovers, not to mention teachers, is critical to remaining conscious, remaining intuitive, remaining in charge of the fiery light that sees and knows.” ―Clarissa Pinkola Estés, Women Who Run With the Wolves: Myths and Stories of the Wild Woman Archetype.
