Canviant de segona pell (I)
Canviant de pell
Al moment d’escriure aquest post, estic acabant de deixar l’espai en el qual he viscut durant onze anys i començant a viure en un de nou. Enmig del procés, algú em va dir, l’habitatge és la teva segona pell. Mai abans ho havia considerat així, i ara trobo aquesta frase plena de sentit. La forma en què visc aquest procés és lluny de lineal. Abans d’encarar-lo pensava, d’acord, deixo de viure aquí, empaquetem tot i comencem a viure allà. Però tot i que porto un mes ja en el nou espai, encara no em sento completament en ell. Fa dies que resistia el fet de mirar les coses que no m’emporto al nou espai, bastants llibres, CDs, joguines, roba, coses,… Pensaba que era per la càrrega de treball que representava. No obstant això, després romancejar amb el procés diverses setmanes, vaig aconseguir reservar temps en la meva agenda per dedicar-lo exclusivament a això. A mesura que la data assenyalada s’apropava, augmentava la meva sensació d’ansietat i lleuger vertigen. Quan per fi va arribar el dia i vaig poder començar a mirar la bèstia als ulls, em vaig adonar de la naturalesa única de la tasca.
Sentir per estar amb el que és
Així com vaig començar a revisar cosa per cosa, llibre per llibre, les emocions unides a records van començar a arribar, amb les seves llàgrimes, rialles i sacsejades. Llavors vaig entendre el treball que tenia davant. Era prendre cada objecte, cada peça de roba, cada record, sentir les emocions i records que evocava en mi, donar-li les gràcies i col·locar-lo amb amor al seu lloc. “El seu lloc” la majoria de vegades incloïa deixar-lo anar.
Al meu entendre, sentir és un primer pas essencial per a molts processos. Per agrair, per rebre, per honorar, per deixar anar. Sentir vol dir obrir-te a allò que més enllà de les teves racionalitzacions, succeeix en el teu interior en qualsevol moment. Connectar amb el que sents pot sorprendre’t. De vegades se suposa que has de sentir pena, però no obstant això et sents alegre i alliberat. Per exemple, en la meva circumstància pensava que sentiria avorriment amb el procés, i en canvi, va ser una experiència rica, energitzant i plena de matissos.
Sentir com a portal a la teva raó de ser
Sentir també és un portal per indagar sobre el teu propòsit, sobre la raó per la qual existeixes. Aquest tema és la pedra angular de la meva pràctica de coaching, i també l’exploració central del llibre que estic escrivint. Per això et pregunto: ¿Quan és que et sents més viu, més vibrant? En quins moments sents que la teva vida té sentit? Què fas i com? De quina forma està això relacionat amb el teu propòsit aquí?
- Published in Uncategorized