Canviant de pell
Al moment d’escriure aquest post, estic acabant de deixar l’espai en el qual he viscut durant onze anys i començant a viure en un de nou. Enmig del procés, algú em va dir, l’habitatge és la teva segona pell. Mai abans ho havia considerat així, i ara trobo aquesta frase plena de sentit. La forma en què visc aquest procés és lluny de lineal. Abans d’encarar-lo pensava, d’acord, deixo de viure aquí, empaquetem tot i comencem a viure allà. Però tot i que porto un mes ja en el nou espai, encara no em sento completament en ell. Fa dies que resistia el fet de mirar les coses que no m’emporto al nou espai, bastants llibres, CDs, joguines, roba, coses,… Pensaba que era per la càrrega de treball que representava. No obstant això, després romancejar amb el procés diverses setmanes, vaig aconseguir reservar temps en la meva agenda per dedicar-lo exclusivament a això. A mesura que la data assenyalada s’apropava, augmentava la meva sensació d’ansietat i lleuger vertigen. Quan per fi va arribar el dia i vaig poder començar a mirar la bèstia als ulls, em vaig adonar de la naturalesa única de la tasca.
Sentir per estar amb el que és
Així com vaig començar a revisar cosa per cosa, llibre per llibre, les emocions unides a records van començar a arribar, amb les seves llàgrimes, rialles i sacsejades. Llavors vaig entendre el treball que tenia davant. Era prendre cada objecte, cada peça de roba, cada record, sentir les emocions i records que evocava en mi, donar-li les gràcies i col·locar-lo amb amor al seu lloc. “El seu lloc” la majoria de vegades incloïa deixar-lo anar.
Al meu entendre, sentir és un primer pas essencial per a molts processos. Per agrair, per rebre, per honorar, per deixar anar. Sentir vol dir obrir-te a allò que més enllà de les teves racionalitzacions, succeeix en el teu interior en qualsevol moment. Connectar amb el que sents pot sorprendre’t. De vegades se suposa que has de sentir pena, però no obstant això et sents alegre i alliberat. Per exemple, en la meva circumstància pensava que sentiria avorriment amb el procés, i en canvi, va ser una experiència rica, energitzant i plena de matissos.
Sentir com a portal a la teva raó de ser
Sentir també és un portal per indagar sobre el teu propòsit, sobre la raó per la qual existeixes. Aquest tema és la pedra angular de la meva pràctica de coaching, i també l’exploració central del llibre que estic escrivint. Per això et pregunto: ¿Quan és que et sents més viu, més vibrant? En quins moments sents que la teva vida té sentit? Què fas i com? De quina forma està això relacionat amb el teu propòsit aquí?
Gràcies Magda pels teus posts i per portar aquest tema a la llum i compartir la teva experiència. Em fa pensar que sense haver de canviar de lloc potser practiqui l’experiència fent “neteja sentida” dels calaixos de casa en els quals hi ha posats parts de la meva vida i de la meva família. Sentir, per la meva experiència, és explorar i sortir del “mode” explotar.
Les preguntes finals són tot un món obert a l’exploració. Gràcies. Malgrat que les he respost alguna vegada aquestes preguntes o similars, ara mateix em dono compte que val la pena detenir-me i respondre però potser no amb la intenció de trobar resposta necessàriament si no “simplement” amb la intenció de veure des d’on i què mobilitza la pregunta/es en el meu interior.
Gràcies Jordi pel teu comentari. Celebro que t’animis a posar en pràctica aquest exercici. Sentir, com un univers d’experiència il·limitada al que accedim, que creem al dirigir-hi la mirada, al posar-hi l’atenció, no importa la natura de la tasca que tinguem davant nostre. El llegir-te em meravello com l’univers interior sempre resta disponible, ric i amatent a la nostra descoberta. I crec profundament que és la nostra responsabilitat escoltar-lo doncs és des de la seva brúixola que ens orientem al món exterior….