A 5 setmanes pel Nadal

Valors humans

Fa uns dies vaig tenir la oportunitat de participar en el primer concert del nou format grup musical NuN  titulat Homaro al Convent de les Arts, arran de la proposta de Gerard Marsal – músic i fundador del grup- d’escriure unes frases representant certs valors humans, el fil conductor de l’espectacle. El concert va ser una commovedora oda a la humanitat, en tota la seva cruesa i bellesa, combinant música, paraules i imatges d’arreu del món.

Els valors que vaig triar per il·lustrar amb frases que es projectaren durant moments del concert foren la gratitud, l’amor i l’honestedat.

Ara, a només cinc setmanes de Nadal, em neix de compartir-les amb tu, ja que em semblen força ressonants amb aquest moment i espai de tanta càrrega personal, emocional i històrica.

Gratitud

Portat la mà cor i després fes el teu oferiment. A la platja oberta del teu pit, les onades lliures lliures, venen i van….

Malgrat els seus excessos i derives comercials, el Nadal, amb el seu marcar de fi de cicle i obrir-ne un de nou, em fa present el regal d’estar viu. En aquesta existència humana, marcada vulguem o no per la seva fi, és a dir la mort, estar viu és veritablement un regal. El regust del Nadal es torna aspre al connectar amb el patiment inherent a la vida, malalties i persones estimades que ja no hi són. I al mateix temps hi ha alguna cosa d’eterna que cada any es renova amb aquesta festivitat. El miracle de renéixer en un context advers. El renéixer de la vida en les circumstàncies més difícils, penso en els infants que arriben a les panxes de mares que viatgen en patera, o els que neixen en un context de guerra. La vida troba una via i això és sempre una bona notícia. I també el renéixer de noves formes i processos. Un amic perdut que retroba el seu camí. Silencis col·lectius que es trenquen, nous lideratges, noves formes d’expressió…

Honestedat

Una a una, les fulles seques cauen del teu arbre, i tu ho admires perplex. Amb tot per guanyar i res a perdre, despullada, la teva ànima encarna la veritat.

Des que tinc ús de raó que m’ha fet al·lèrgia fer allò que “tocava” i una part de mi es resistia als rituals i tradicions. Durant anys, aquest patró m’ha impedit connectar amb l’essència del Nadal i també amb altres celebracions tradicionals. Al rebutjar la part superficial de les mateixes, em desconnectava de la part que era honesta i en la que podia trobar-hi sentit. 

Ja fa uns anys, que havent ja separat el gra de la palla, faig del Nadal allò que té sentit per a mi, el que inclou, tenir en compte a la gent que estimo, en la mesura en què hi participo amb la meva expressió autèntica. Aquesta honestedat passa indubtablement per mirar dintre meu i preguntar-me qui sóc i què és important aquest Nadal, preguntes sempre amb una resposta canviant i en evolució. 

Amor

Amor, la substància que omnipotent constitueix, crea i destrueix. En la dansa galàctica de la teva vida, deixa’t cavalcar per la seva força.

I sota la llei de la impermanència, com tot, cada Nadal és diferent. Els que ens trobem per celebrar hem canviat. Hi ha persones noves i d’altres ja no hi són. Una nova constel·lació per una nova celebració. Com trobar-hi el sentit? Doncs a través de l’amor. L’amor com energia, com esperit i com acció. Durant el temps que vaig viure a EEUU, en una ocasió com a participant en un retir de meditació budista vaig tenir l’honor de fer de secretària d’una Acharya -una de les autoritats més elevades del budisme – al cap davant del retir. Això em va permetre participar en les reunions preparatòries durant el retir. Una cosa que em va copsar, era la pràctica explícita de fer emergir bodhicitta – combinació de compassió i saviesa pel despertar de tots els éssers- a través d’una meditació col·lectiva d’uns instants, per part del grup al càrrec, abans de passar a cap tema concret.

En aquest mateix sentit, quan parlo d’amor, vull portar l’atenció a allò al que pots obrir-te amb intenció des del teu cor, allò que pots invocar, deixant que circuli lliurement un cop ho has fet, confiant que trobarà el seu camí.    

Amb tot això, em sento inclinada a preparar-me per aquests dies que s’apropen. Fer-ho dedicant un cert temps a crear l’estructura interna – mental, emocional i psicològica – i externa – forma de les celebracions- perquè, la gratitud, la honestedat i l’amor puguin ser encarnats i fluidament viscuts amb sentit.

Mirada interior

• Per uns moments, porta la teva atenció a la foscor de l’hivern i la seva invitació al recolliment. Què vol morir en tu ara que el Nadal arriba? Què vol néixer?
• Pensant en aquest Nadal a punt d’arribar, a qui trobaràs a faltar? Qui serà amb tu? De les persones que ja no hi són, de quina forma sents gratitud per allò que vares rebre d’elles? I de les que et trobaràs enguany, de quina forma et sents agraït pel fet de celebrar plegats? Com ho pots expressar?
• De quina manera pots aquest Nadal ser honest amb tu mateix i el teu entorn en la mesura en què dones forma i participes en les celebracions del mateix?
• De quina forma pots ser un vehicle de l’energia de l’amor durant aquestes celebracions? Què vol dir això a nivell pràctic? Quin estat d’ànim vols invocar? Què vols fer? Amb qui?