La diversitat com font de creixement
“La capacitat d’obrir-te a la diversitat és només accessible quan les relacions interpersonals no et defineixen. Quan això passa, no necessites que els altres siguin de determinada forma per ser tu mateix. I és precisament al relaxar-te en la diferència, que aquesta té el potencial d’enriquir-te. Això succeeix quan a través del motor de la curiositat genuïna de l’altra, et permets obrir-te a ell, a rebre’l tal com és, amb tota la seva complexitat i unicitat, més enllà de diferències i similituds. “
Aquest post és el cinquè de la sèrie de posts i webinars en què exploro cadascuna de nou capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult del professor de Harvard, Robert Kegan.
Quan la diversitat és una amenaça
- En Carles acaba de conèixer a la companya de la seva filla Jimena de divuit anys. Sorprès, inicia un diàleg interior amb ell mateix, tranquil·litzant-se, dient-se que sempre ha estat obert i que sigui quina sigui, acceptarà plenament la identitat sexual de la seva filla. Malgrat els seus esforços, no li és possible amagar que es sent tens i incòmode.
- La Joana és una persona sociable i sap relacionar-se amb l’autoritat. No obstant això, quan com a executiva ha de reportar al comitè de direcció, es posa tensa i no aconsegueix relaxar-se, la qual cosa li genera frustració i no demostra com de competent és realment.
- En Lluís rep avui visita d’un parell de dies de la representant de l’empresa amb la que acaben de signar un acord de col·laboració. Internament reflexiona, que si fos home, anirien a sopar com dos col·legues, però en ser dona, sap que es sentirà incòmode. Per evitar-ho, convida a sopar a una col·lega seva perquè els acompanyi.
Hi ha un grau de diferència en relació a altres persones que et sobrepassa. Quan això succeeix, estar amb persones que sobrepassen aquest llindar, es converteix en una amenaça. El teu sistema nerviós no ho suporta i s’activen en tu mecanismes de lluita, fugida o congelació. Quan contens aquests impulsos et sents incòmode i tens. Quan t’expresses a través d’ells, potser sorgeixi de tu defensivitat o agressivitat.
¿Què és la diversitat?
El concepte de diversitat encapsula el fet que cada un de nosaltres és diferent. Hi ha multitud de diferències entre les persones. En aquest post vull emfatitzar dos tipus concrets:
- Visibles: forma física, color dels ulls, alçada, pes, edat, etcètera.
- Invisibles: capacitats, habilitats, forma de pensar, sexualitat, creences, nivell de desenvolupament, etcètera.
Donades les infinites dimensions de la diversitat, hi ha un nombre de factors que ens connecten, que són comuns amb altres persones. I un altre nombre igual també infinit que ens separa o diferència.
La diversitat i similitud configuren la mateixa polaritat. És a dir formen part d’una mateixa realitat, experimentada com dos tipus dispars de la mateixa.
En aquest sentit, segons on posem el nostre focus d’atenció, podem enfocar-nos en allò que ens uneix, és a dir allò en el que som similars. O bé allò que ens separa, allò en el que som diferents.
Les circumstàncies en què ens trobem, així com els nostres biaixos cognitius i perceptius – segons teoria Polyvagal de S.W.Porges-, ens empenyen a emfatitzar certes dimensions de similituds i diferències, i a minimitzar-ne d’altres.
La diversitat com font
Si estàs sempre amb gent semblant a tu, t’estàs perdent la invitació a créixer de la diversitat. En canvi, quan tens la capacitat d’estar amb persones diferents a tu, hi guanyes de múltiples formes:
- Et permet ampliar la teva manera de ser amb facetes de tu mateix desconegudes, que ara pots activar. Per exemple a al relacionar-te amb una persona molt esportista, aprens a fixar-te metes pel que fa a les teves aptituds físiques i a cuidar la teva alimentació, d’una nova forma.
- T’inspira a posar en pràctica formes de fer i relacionar-te diferents de les que tenies fins al moment. Per exemple, pot tractar-se de marcar un nou límit amb la teva família política, posar en pràctica una nova manera de relacionar-te amb els teus fills o una nova pràctica sexual amb la teva parella.
- Et permet expandir i evolucionar el teu sentit d’identitat cap a noves dimensions. Per exemple participar en un grup de voluntariat local, pot inspirar teu propòsit vital i desvetllar noves formes d’orientar la teva vida al seu voltant.
- Et facilita participar en el moviment de la humanitat cap allò desconegut.
¿Per què ens costa la diversitat?
Neurològicament la diferència i la diversitat són per definició amenaçadores. Això passa de forma conscient o inconscient, a través dels mecanismes perceptius del nostre sistema nerviós. Estem programats per detectar les diferències i reaccionar-hi i per aquest motiu exposar-te a la diversitat és sovint font d’una quantitat enorme d’estrès.
Requisits per obrir-se a la diversitat
Per obrir-te a la diversitat, en lloc de defensar-te, d’evitar o minimitzar les diferències …. comences per tolerar-les, fins que aconsegueixes amb la pràctica a estar relaxat en la seva presència o fins i tot arribar a celebrar-les. Per a aquest moviment és imprescindible haver desenvolupat en bona mesura la teva autoritat interna és a dir la capacitat de crear-te a tu mateix i la teva integritat autogestionada com la teva capacitat de marcar límits. Des d’aquest espai, les diferències no t’aclaparen, ni et desestabilitzen emocionalment. Per aquesta raó pots a l’inici tolerar i més endavant apropar-te a elles amb curiositat, alhora que enriqueixes la teva pròpia unicitat.
7 passes per desenvolupar aquesta capacitat
- Desenvolupa la teva autoritat interna i integritat autogestionada.
- Fixa’t en les diferències amb les persones que creus són “com tu”. Com et sents en el teu cos quan notes les diferències? Posa en pràctica el relaxar-te sentint aquestes diferències.
- Adopta curiositat per la diferència. Apropa’t a persones que sentis que són diferents a tu. Rep el malestar en el teu cos i en el teu sistema nerviós que això et genera. Què et genera curiositat de la persona que tens davant? Usant la comunicació explícita, pregunta per aquesta dimensió.
- Emprant la comunicació explícita explora les similituds i diferències en les teves relacions. Adona-t’en dels
- Observa el teu sentit d’identitat i pregunta’t ¿De quina manera pots participar d’aquesta dimensió, fins ara aliena a tu?
- Adona’t de quina manera aquesta forma de ser i fer t’enriqueix.
- Celebra l’impacte de la diversitat en tu i en el món!
Continuant l’exploració
M’encantarà llegir el teu feed-back, preguntes i comentaris a Twitter, Facebook o Instagram #diversidad.
Per aprofundir en el tema, et convido a la conferència on-line LA DIVERSITAT COM A FONT DE CREIXEMENT d’una hora que oferiré el proper 24 de setembre a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions al següent link.
Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, contactam a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà parlar amb tu.
- Published in 9 capacitats, Sense categoria, Uncategorized
Com sostenir (psicològicament) allò insostenible?
(POST PUBLICAT 1 D’AGOST DE 2019)
Submarí
Em preparo per anar a la radio a parlar de comunicació explícita. Surto amb temps. De camí m’aturo a una cafeteria, demano un suc de taronja i començo a fullejar el diari. Llegeixo el titular “Un Chernóbil en el fondo del mar de Noruega” i de forma instantània m’endinso en aquesta història de por, llegint l’article sencer. Poc a poc em vaig posant nerviosa. Penso en la indústria pesquera de Noruega i els milers de famílies que alimenta. En tots els éssers que patiran per la radiació alliberada. Em dic a mi mateixa que deixaré de menjar peix. Penso en la meva filla, en tot el que haurà de tenir en compte. Aliments que no podrà menjar, llocs on no es podrà viatjar. A aquestes alçades m’embriaga un núvol estrident desesperació. Arribo als estudis de la ràdio, i no sé on agafar-me per començar a fer allò que he vingut a fer.
Danys a la Terra
Els danys al planeta per la petjada humana porten forces anys de recorregut. I tanmateix, aquesta veritat, s’ha ignorat, minimitzat i negat durant molt de temps. Ara les coses estan agafant un altre caire. L’escala del dany està escalant, i cadascuna d’aquestes crisis ens resulten més familiars: canvi climàtic, escalfament global, pol·lució de l’aire, desertització, extinció d’espècies, contaminació per plàstics. Convidats incòmodes que han entrat a casa nostra per la porta petita primer, i ara per la porta gran. Els mitjans de comunicació s’hi han abocat de ple a difondre aquesta realitat i altres iniciatives ciutadanes com Fridays for Future, s’uneixen al treball de fons que moviments ecologistes porten anys fent.
Preparació psicològica per sentir
Més enllà de la meva experiència, cada vegada arriben més persones a la meva pràctica de coaching que em plantegen no saber com afrontar aquestes realitats que les afecten profundament, generant frustració i desesperació. Comparteixen el seu sentir pel que està passant al planeta, amb dubte i vergonya, com si hi hagués alguna cosa de negatiu en posar nom a aquest patiment, com si no fos digne de compartir-lo. També hi està present la culpabilitat per sentir-se’n part causant.
En aquest marc, la pregunta que em plantejo és: Estem preparats psicològicament per sostenir les crisis planetàries en les que estem immersos? Al meu entendre, és que no, no ho estem.
Pautes per orientar-se
Llavors la qüestió esdevé, com ens hi preparem?
Us faig una proposta, generada per la meva pròpia experiència i de la feina de l’activista Joanna Macy, que fa anys que comparteixo i m’acompanya:
1- PRECAUCIÓ
Cuidar psicològicament d’un mateix. Exposar-nos als mitjans amb cautela i preparació. Ser cautelós alhora de compartir notícies i fets sobre la crisis ambiental amb infants i nens. Si aquestes realitats ens resulten complexes de sostenir per persones adultes mateixos, com podem pretendre que ells ho puguin fer?
2- HONORAR EL DOLOR: SENTINT-LO, EXPRESSANT-LO I COMPARTINT-LO
Quan ens trobem immersos en les emocions que la crisi genera, cercar espais per sentir i compartir les nostres preocupacions i expressar-les individualment i col·lectivament. Honorar aquest dolor, com a dolor legítim i necessari, donat el que està succeint.
3- CONNECTAR AMB LA GRATITUD I DEIXAR QUE AQUESTA ENS MOBILITZI.
Connectar amb la gratitud d’estar vius i deixar que aquesta ens mobilitzi pel canvi en positiu, en l’escala en que ens sigui possible.
4- DESLLIGAR EL FER DELS RESULTATS.
Quan davant fenòmens globals com aquests, comparem el que modestament podem fer a nivell individual amb allò necessari, és fàcil caure en el “no servirà de res”. L’antídot per això és deslligar el fer dels resultats. Fer el que creiem que hem de fer, confiant en el succeir de la vida.
L’expressió com part de la resposta
Tornant a l’estudi radiofònic, en arribar explico al meu company de ràdio, el que havia llegit, i el que havia generat en mi. La seva escolta em permet, arrelar-me de nou i centrar-me en el que he vingut a fer. Al vespre en parlo amb la meva parella, que m’escolta atent i rep el meu estat d’ànim. Escric un poema que expressa el meu sentir.
Passen un parell de dies i em preparo per fer una lectura de poemes junt un grup de dones escriptores locals, a les festes d’un barri de la meva ciutat. La selecció que havia fet fa uns dies no m’encaixa i decideixo compartir aquests:
Fukushima mon cauchemar
A Fukushima des del tsunami,
cada dia es vessen tres-centes tones d’aigua radioactiva a l’oceà.
Cada dia vessen,
al planeta,
a les aigües,
a la terra,
a l’aire que respirem.
Mig món es contamina,
i una part del futur és amputada:
la salut dels que gosin vindre,
nens, animals, plantes.
Tots innocents.
L’estupidesa humana ha obert la caixa de Pandora.
Fukushima, mon cauchemar.
Submarí
Hi ha un submarí al mar de Noruega,
carregat de foc-verí.
D’ell emanen núvols radioactius,
cada cert temps.
Aquesta crisi la sento a les entranyes,
com dolor contingut per no ser adequat,
per no ser expressat.
Entre cabòries i distraccions passen els dies.
Al igual que el submarí rus,
allibero cada cert temps llàgrimes,
pugen a la superfície del meu cos de molt endins,
i no trobo qui m’ajudi a eixugar-les.
Mireu, la vida és amenaçada de mort,
la teva,
la meva,
la dels que vindran.
Agafa’m la mà i mira’m als ulls.
Saps bé que cal preparar-nos,
per aquests temps nostres.
Què serà del viure?
Podem fer,
i cal que fem.
I al capdavall, com sempre ha estat,
només ens quedarà estimar-nos.
Arriba el dia i llegeixo els poemes davant d’una trentena de persones. Els reben amb silenci i atenció. Alguna cosa és alliberada. Alguna cosa és compartida. Poc a poc, em torna la joia d’estar viva. Sé amb certesa que és aquest l’espai des d’on vull que neixin les meves accions. Siguin quines siguin les tempestes que ja són amb nosaltres, i les que vindran.
- Published in Sense categoria
Comunicació explícita: el poder de la transparència
(POST PUBLICAT L’1 DE JULIOL DE 2019)
“La comunicació explícita, com amb gairebé tot, comença per un mateix. Si no ets explícit amb tu mateix, és a dir, si no pots veure amb claredat, els teus pensaments, emocions, sensacions, expectatives i desitjos, no podràs compartir-los amb claredat amb altres persones, i la teva forma de comunicar-te no serà efectiva. “
Aquest post és el quart de la sèrie de posts i webinars en què exploro cadascuna de nou capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult del professor de Harvard, Robert Kegan.
QUAN LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA NO EXISTEIX
- Aida treballa com a dietista a la seva consulta privada. La consulta funciona molt bé, i no obstant això, se sent molesta amb els seus clients quan li cancel·len visites a últim moment, el que passa sovint. Aida no treu aquest tema amb els seus clients i quan ho fa és per sobre. Tot segueix igual.
- Amb l’arribada dels fills Joan i Llúcia els han donat total prioritat. Sense parlar de manera explícita dels seus desitjos a nivell individual i familiar, tots dos es troben presos de les expectatives de l’altre, i el que se suposa que han de fer com famila.
- Jordi és responsable de qualitat d’una empresa d’alimentació. Estant sempre disponible i amb una actitud resolutiva s’ha convertit en la “persona recurs” quan sorgeixen problemes, és a dir tot el temps. Tot i que en Jordi es sent esgotat, i se n’adona que està descuidant la qualitat, la seva principal responsabilitat, no troba manera de transformar la situació.
LA TEVA VIDA SENSE LA CAPACITAT DE COMUNICAR-TE EXPLÍCITAMENT
Sense la capacitat de comunicar-te explícitament, experimentes la vida des de “tal com són les coses”, com si només hi hagués una realitat dins i fora de tu. Des d’aquest espai, la comunicació sorgeix des del que jo anomeno “realitat projectada”. Tu tens una realitat i la projectes sobre els altres assumint que també és la seva realitat, és a dir que perceben el mateix que tu.
A nivell pràctic sovint esperes que les persones del teu entorn endevinin els teus desitjos i expectatives. Quan això no succeeix, sents que els altres no estan a la teva alçada o que la vida és injusta i potser t’acompanyi un sentiment de frustració. En una altra versió del mateix, pot ser que simplement et sentis desbordat i no vegis possible un canvi en la situació.
A més, quan et comuniques des d’una “realitat projectada” en les teves interaccións, estàs convidant a malentesos, confusions i conflictes.
QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA
EXPERIÈNCIA INTERNA
La comunicació explícita neix de la consciència que cada un té una “veritat” o experiència cognitiva i emocional diferent. En fer-te conscient d’aquesta diversitat experiencial, deixes d’assumir que entens o que t’entenen i et tornes explícit al comunicar-te.
La comunicació explícita, com amb gairebé tot, comença per un mateix. Si no ets explícit amb tu mateix, és a dir si no pots veure amb claredat, els teus pensaments, emocions, sensacions, expectatives i desitjos, no podràs compartir-los amb claredat amb altres persones, i la teva forma de comunicar-te no serà efectiva.
El segon requeriment d’aquesta competència és que et coneguis i et familiaritzis amb la teva “experiència interna”. És a dir que entenguis que els teus sentiments, sensacions i interpretacions (pensaments) no són “la realitat” sinó “la teva realitat”. Hi ha diferents nivells de coneixement de la “experiència interna” d’un mateix, abastant diferents dimensions de la teva experiència en el moment present. Els següents van de menys a més complexitat, és a dir com més amplia és la consciència de la teva experiència interna, més d’aquestes dimensions estan a la teva disposició en el moment present:
- el que penses
- el que sents
- el que experimentes corporalment
- la teva interpretació dels fets
- la teva intenció i propòsit personal
- la teva intenció per a la relació
RESPONSABLE DE LA TEVA EXPERIÈNCIA INTERNA
Un cop has assumit la unicitat de la teva experiència interna, el segon pas és fer-te responsable de la mateixa. Responsabilitzar-te la teva experiència interna és fer-te responsable del que penses, sents i interpretes, així com de les teves intencions. Saber que la teva realitat interna depèn de tu i que és a les teves mans transformar-la. Des d’aquest lloc, pots compartir el teu sentir però culpabilitzar als altres del mateix, no és una opció que contemples.
Fer-te responsable de la teva experiència interna és un procés evolutiu. Marshall B.Rosenberg en el seu clàssic Comunicació No Violenta, parla de tres estadis del mateix en relació a les pròpies emocions:
- ESCLAVITUD EMOCIONAL: estadi en el que fas responsables als altres del que sents i et responsabilitzes de les emocions i situacions d’altres.
- EMOCIONALMENT “MALCARATS”: estadi en què rebutges responsabilitzar-te de les emocions d’altres, mentre assumeixes responsabilitat de les teves. Encara sents por i culpa per expressar les teves necessitats i no assumir les d’altres.
- ALLIBERAMENT EMOCIONAL: estadi en el que prens responsabilitat plena de les teves emocions i intencions. En la mesura que integres la unicitat de la teva experiència interna i et fas responsable de la mateixa, la teva empatia creix doncs et fas més conscient de la singularitat de la realitat interna dels altres.
EXPRESSAR DES DE LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA
Quan estàs en contacte amb la teva realitat interna i et fas responsable de la mateixa, la teva expressió es torna clara i transparent. Aquesta transparència és òptima quan no conté aferrament en la seva expressió. És a dir et comuniques sense estar aferrat a que els altres facin determinades coses fruit del que has dit. Així mateix, alhora que t’interesses per conèixer i desvetllar les necessitats i desitjos dels altres, no et sents obligat a satisfer-los.
Quan comptes amb la capacitat de comunicar-te explícitament, saps que el teu propòsit vital i les teves necessitats no estan en contradicció amb el flux de la vida, sinó que formen part d’ell. Amb aquesta capacitat augmenta la teva fluïdesa per crear i marcar límits. La teva capacitat de comunicació es torna una eina poderosa per relacionar-te i modelar el teu camí, des del respecte cap a tu mateix i els altres.
DESENVOLUPAR LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA EN 4 PASSOS:
1- Practica l’estar en contacte amb la teva “realitat interna” i el responsabilitzar-te de la mateixa. Posa en pràctica el contactar al moment present amb més dimensions de la mateixa segons la llista:
- el que penses
- el que sents
- el que experimentes corporalment
- la teva interpretació dels fets
- la teva intenció i propòsit personal
- la teva intenció per a la relació
2- Cada vegada que vagis a comunicar-te pregunta’t: Quina és la teva realitat interna? (Pensaments, emocions, interpretacions, intencions) Què vols d’aquesta interacció? Expressa’t des d’aquí.
3- Durant la comunicació, practica el interessar-te per la realitat interna de l’altre, sense responsabilitzar-te de la mateixa. És a dir contacta amb el conjunt d’emocions, pensaments i interpretacions que generen l’experiència interna de la persona amb la que et relaciones.
4- A mesura que posis en pràctica la comunicació explícita tingues una actitud compassiva amb tu mateix i amb els altres, des de la consciència que la comunicació personal és una de les facetes humanes més complexes que existeixen.
CONTINUANT L’EXPLORACIÓ
M’encantarà llegir el teu feed-back, preguntes i comentaris a Twitter, Facebook o Instagram #comunicacionexplicita.
Per aprofundir en el tema, et convido a la conferència on-line COMUNICACIÓ EXPLÍCITA: EL PODER DE LA TRANSPARÈNCIA d’una hora que oferiré el proper 25 de juliol a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions al següent link.
Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, contacta’m a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà conversar amb tu :+)
- Published in Sense categoria