“La capacitat d’obrir-te a la diversitat és només accessible quan les relacions interpersonals no et defineixen. Quan això passa, no necessites que els altres siguin de determinada forma per ser tu mateix. I és precisament al relaxar-te en la diferència, que aquesta té el potencial d’enriquir-te. Això succeeix quan a través del motor de la curiositat genuïna de l’altra, et permets obrir-te a ell, a rebre’l tal com és, amb tota la seva complexitat i unicitat, més enllà de diferències i similituds. “
Aquest post és el cinquè de la sèrie de posts i webinars en què exploro cadascuna de nou capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult del professor de Harvard, Robert Kegan.
Quan la diversitat és una amenaça
- En Carles acaba de conèixer a la companya de la seva filla Jimena de divuit anys. Sorprès, inicia un diàleg interior amb ell mateix, tranquil·litzant-se, dient-se que sempre ha estat obert i que sigui quina sigui, acceptarà plenament la identitat sexual de la seva filla. Malgrat els seus esforços, no li és possible amagar que es sent tens i incòmode.
- La Joana és una persona sociable i sap relacionar-se amb l’autoritat. No obstant això, quan com a executiva ha de reportar al comitè de direcció, es posa tensa i no aconsegueix relaxar-se, la qual cosa li genera frustració i no demostra com de competent és realment.
- En Lluís rep avui visita d’un parell de dies de la representant de l’empresa amb la que acaben de signar un acord de col·laboració. Internament reflexiona, que si fos home, anirien a sopar com dos col·legues, però en ser dona, sap que es sentirà incòmode. Per evitar-ho, convida a sopar a una col·lega seva perquè els acompanyi.
Hi ha un grau de diferència en relació a altres persones que et sobrepassa. Quan això succeeix, estar amb persones que sobrepassen aquest llindar, es converteix en una amenaça. El teu sistema nerviós no ho suporta i s’activen en tu mecanismes de lluita, fugida o congelació. Quan contens aquests impulsos et sents incòmode i tens. Quan t’expresses a través d’ells, potser sorgeixi de tu defensivitat o agressivitat.
¿Què és la diversitat?
El concepte de diversitat encapsula el fet que cada un de nosaltres és diferent. Hi ha multitud de diferències entre les persones. En aquest post vull emfatitzar dos tipus concrets:
- Visibles: forma física, color dels ulls, alçada, pes, edat, etcètera.
- Invisibles: capacitats, habilitats, forma de pensar, sexualitat, creences, nivell de desenvolupament, etcètera.
Donades les infinites dimensions de la diversitat, hi ha un nombre de factors que ens connecten, que són comuns amb altres persones. I un altre nombre igual també infinit que ens separa o diferència.
La diversitat i similitud configuren la mateixa polaritat. És a dir formen part d’una mateixa realitat, experimentada com dos tipus dispars de la mateixa.
En aquest sentit, segons on posem el nostre focus d’atenció, podem enfocar-nos en allò que ens uneix, és a dir allò en el que som similars. O bé allò que ens separa, allò en el que som diferents.
Les circumstàncies en què ens trobem, així com els nostres biaixos cognitius i perceptius – segons teoria Polyvagal de S.W.Porges-, ens empenyen a emfatitzar certes dimensions de similituds i diferències, i a minimitzar-ne d’altres.
La diversitat com font
Si estàs sempre amb gent semblant a tu, t’estàs perdent la invitació a créixer de la diversitat. En canvi, quan tens la capacitat d’estar amb persones diferents a tu, hi guanyes de múltiples formes:
- Et permet ampliar la teva manera de ser amb facetes de tu mateix desconegudes, que ara pots activar. Per exemple a al relacionar-te amb una persona molt esportista, aprens a fixar-te metes pel que fa a les teves aptituds físiques i a cuidar la teva alimentació, d’una nova forma.
- T’inspira a posar en pràctica formes de fer i relacionar-te diferents de les que tenies fins al moment. Per exemple, pot tractar-se de marcar un nou límit amb la teva família política, posar en pràctica una nova manera de relacionar-te amb els teus fills o una nova pràctica sexual amb la teva parella.
- Et permet expandir i evolucionar el teu sentit d’identitat cap a noves dimensions. Per exemple participar en un grup de voluntariat local, pot inspirar teu propòsit vital i desvetllar noves formes d’orientar la teva vida al seu voltant.
- Et facilita participar en el moviment de la humanitat cap allò desconegut.
¿Per què ens costa la diversitat?
Neurològicament la diferència i la diversitat són per definició amenaçadores. Això passa de forma conscient o inconscient, a través dels mecanismes perceptius del nostre sistema nerviós. Estem programats per detectar les diferències i reaccionar-hi i per aquest motiu exposar-te a la diversitat és sovint font d’una quantitat enorme d’estrès.
Requisits per obrir-se a la diversitat
Per obrir-te a la diversitat, en lloc de defensar-te, d’evitar o minimitzar les diferències …. comences per tolerar-les, fins que aconsegueixes amb la pràctica a estar relaxat en la seva presència o fins i tot arribar a celebrar-les. Per a aquest moviment és imprescindible haver desenvolupat en bona mesura la teva autoritat interna és a dir la capacitat de crear-te a tu mateix i la teva integritat autogestionada com la teva capacitat de marcar límits. Des d’aquest espai, les diferències no t’aclaparen, ni et desestabilitzen emocionalment. Per aquesta raó pots a l’inici tolerar i més endavant apropar-te a elles amb curiositat, alhora que enriqueixes la teva pròpia unicitat.
7 passes per desenvolupar aquesta capacitat
- Desenvolupa la teva autoritat interna i integritat autogestionada.
- Fixa’t en les diferències amb les persones que creus són “com tu”. Com et sents en el teu cos quan notes les diferències? Posa en pràctica el relaxar-te sentint aquestes diferències.
- Adopta curiositat per la diferència. Apropa’t a persones que sentis que són diferents a tu. Rep el malestar en el teu cos i en el teu sistema nerviós que això et genera. Què et genera curiositat de la persona que tens davant? Usant la comunicació explícita, pregunta per aquesta dimensió.
- Emprant la comunicació explícita explora les similituds i diferències en les teves relacions. Adona-t’en dels
- Observa el teu sentit d’identitat i pregunta’t ¿De quina manera pots participar d’aquesta dimensió, fins ara aliena a tu?
- Adona’t de quina manera aquesta forma de ser i fer t’enriqueix.
- Celebra l’impacte de la diversitat en tu i en el món!
Continuant l’exploració
M’encantarà llegir el teu feed-back, preguntes i comentaris a Twitter, Facebook o Instagram #diversidad.
Per aprofundir en el tema, et convido a la conferència on-line LA DIVERSITAT COM A FONT DE CREIXEMENT d’una hora que oferiré el proper 24 de setembre a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions al següent link.
Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, contactam a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà parlar amb tu.
Hola Magda avui te pogut llegir tranquila ..
Vaig molt atabalada sempre i m’ha encantat com expliques justament un dels meus problemes ..obrir m’he a la diversitat costa molt..la meva reacció és tancament en mi mateixa,de vegades a persones desconegudes no hem costa obrirne i deixarme portar ,pero m’adono que amb persones properes tanco aixeta i genero un caràcter amb un humor àcid que segurament deu ser la meva arma de defensa..
Segurament és degut a problemes més profunds d,autoestima que vaig tenir ….
Intentaré seguiré com sempre ..
Hola Mònica, moltes gràcies per compartir la teva experiència. Et consideres una persona oberta i tanmateix amb persones properes et tanques. Les relacions amb cert històric, tenen un patró en el que ens hem acostumat a mostrar-nos o “no mostrar-nos” d’una determinada manera. Quan ens obrim, ens poden fer mal, i…tanmateix si no ho fem, restem aïllats sense que entri l’atac però tampoc la tendresa….Si tens ganes de transformar aquesta forma de ser, et convido a observar-te a tu mateixa i el teu patró de “tancament/defensa”. Senzillament a observa’t. Prendre consciència és un primer pas. Si acceptes el teu patró plenament, sense criticar-lo ni jutjar-lo, de forma orgànica, parant molta atenció sorgirà una nova forma de ser més evolucionada. Si més no, aquesta és la meva experiència 😉 Una abraçada!!