Podcast-1
Podcast de música espiritual èpica per alimentar l’ànima i el karma de bones sensacions mentre surt el sol per l’horitzó.
- Published in Podcasts
Ment visionària: el poder de l’atenció amb intenció
Tenir una visió de cap a on vas, és a dir una descripció d’on vols estar en uns tres o quatre anys, és la millor manera que conec d’orientar-te efectivament enmig l’estrepitosa complexitat de la vida.
Aquest post és el tercer de la sèrie de posts i webinars en els que exploro cadascuna de 9 capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de Desenvolupament adult del professor de Harvard, Robert Kegan.
QUAN LA MENT VISIONÀRIA NO ESTÀ DISPONIBLE
- Fran es troba cada cop més desanimat amb la seva feina de funcionari. No té gairebé feina i les perspectives no apunten cap a un canvi. Ell s’auto convenç que als seus cinquanta “ha d’estar content” i “conformar-se amb el que té”. Era incapaç d’imaginar-se, de visionar una versió millor de la seva vida.
- La visió de Petra sobre la seva família és el d’un sistema obert al món, en el qual tots i especialment els seus fills puguin conèixer cultures diferents, rebent persones d’altres països i / o viatjant als mateixos. El fet de no comunicar la seva visió de la família a la seva parella per pensar que no hi estarà d’acord, la paralitza per prendre la iniciativa acollint persones d’altres països a casa i proposant vacances a cultures amb forta disparitat de la pròpia.
- Jordi, guitarrista de professió, també és molt bo gestionant xarxes socials, i editant vídeos del que emergeixen múltiples col·laboracions. En no tenir una visió futura de si mateix i comptar amb una baixa capacitat de marcar límits, es perd en col·laboracions, bloquejant la millor expressió futura del seu propòsit.
SENSE VISIÓ, ET PERDS … ..DE VEGADES DEL TOT
Quan la teva ment visionària no està disponible, les coses et passen. El context de la teva vida et defineix, doncs al no saber on vas, les circumstàncies es tornen més grans que tu.
Al no tenir clar el teu rumb, sents que tens poc o zero marge de maniobra. Vius des de la reactivitat i rol de víctima – conscient o inconscient. Per aquest motiu t’omple el ressentiment i la frustració.
He conegut persones que han marxat, han abandonat aquesta vida, pel fet de no veure a si mateixes en el futur. Presenciar aquest procés ha estat una de les experiències més desencoratjadores que he viscut.
I és que quan no et veus, simplement no pots liderar la teva vida.
The eye of horus
En canvi, les persones que tenen una ment visionària desenvolupada expressen el seu propòsit com el sonar d’un cetaci, emetent ones sobre allò que volen connectat a l’expressió del seu potencial en un futur proper. Quan la vida els repta a jugar diferent entren en el fòrum de la seva autoritat interna, i mitjançant un diàleg i límits creatius, declinen, transformen o accepten el repte segons el moment.
QUÈ ÉS LA MENT VISIONÀRIA?
En tot moment estàs exposat a 11 milions de trossos d’informació. No obstant això, la teva ment conscient tan sols és capaç de processar 40 – segons la teoria de la informació.
Tenir una visió de cap a on vas, és a dir una descripció on vols estar en uns tres o quatre anys, és la millor manera que conec d’orientar-te efectivament enmig de l’estrepitosa complexitat del món i la vida. Per crear la teva visió cal imaginar-te expressant el teu major potencial. Parlo d’imaginar, de la mateixa manera que imaginen els nens: coses i realitats que encara no existeixen.
Un cop definida la teva visió, la forma de posar-la en pràctica és combinant l’atenció amb la intenció:
- ATENCIÓ: estar plenament present en l’aquí i ara.
- INTENCIÓ: orientar-te i guiar-te segons la teva visió a uns anys.
Quan comptes amb la capacitat de ment visionària, experimentes la realitat com mal·leable i plena de sincronies. El que et passa és una cosa amb la que participes, a la que dónes forma, estant connectat en tot moment amb la teva combinació única de propòsit, prioritats i intencions.
En actuar d’aquesta manera et converteixes en agent actiu de la teva vida.
5- PASSOS PER CONSTRUIR O REFORÇAR LA TEVA MENT VISIONÀRIA
- Desenvolupar la teva autoritat interna i propòsit.
- Construir la teva visió. Imaginar-te a tu mateix expressant el teu propòsit personal a 3-5 anys vista, mentre desenvolupes tot el teu potencial.
- Comunicar la teva visió. A tu mateix, al teu entorn, al món. Una vegada i una altra.
- Utilitzar la teva integritat i límits per modelar la teva experiència.
- Reajustar la teva visió periòdicament en un diàleg generatiu amb tu mateix i el teu entorn.
CONTINUANT L’EXPLORACIÓ
M’encantarà llegir el teu feed-back, preguntes i comentaris a Twitter, Facebook o Instagram #mentevisionaria.
Per aprofundir en el tema, et convido a la conferència on-line Ment visionària: el poder de l’atenció amb intenció d’una hora que oferiré el proper 25 de juny a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions en aquest vincle.
Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, Contàctam a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà conversar amb tu.
- Published in Uncategorized
Integritat autogestionada: la capacitat de marcar límits
Aquest post és el segon de la sèrie de posts i webinars en què exploro cadascuna de 9 capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult del professor de Harvard, Robert Kegan.
QUAN NO MARQUEM LÍMITS
- George ha sentit que Leire, la seva col·lega, li ha faltat al respecte per la forma en com li ha parlat durant la reunió. No obstant això, no li diu res al respecte i es mostra fred i distant amb ella. La relació entre ells va de mal en pitjor, impactant l’ambient de treball i els rendiment de tots dos.
- Quan la seva filla Felisa es va separar del seu marit, Diana la va acollir a casa seva i als seus dos néts bessons de quatre anys. Des del moment que es va instal·lar Felisa amb els nens, el desordre regna a la casa. Alhora, els nous ocupants de la casa viuen sense respectar els horaris de descans de Felisa que treballa a torns. Felisa se sent ressentida amb la seva filla, però no s’atreveix a parlar amb ella. L’ambient a casa es deteriora a la mateixa velocitat que la relació entre elles.
- A Joan li costa dir que no a la feina. Per això accepta més i més projectes, apropant-se perillosament al seu punt de burnout.
- Encara Lorena té una família meravellosa, una professió, i un bon cercle social, se sent com una peça d’engranatge en el mecansime de la seva vida, del qual no té el control. Absorbida pel dia a dia, no té temps, ni el genera per plantejar-se què vol realment. Els seus sentiments de frustració i desgana cada vegada són més forts.
L’IMPACTE DE NO MARCAR LÍMITS
La dificultat en marcar límits és un tema recurrent a la meva pràctica de coaching. Les conseqüències d’aquesta baixa capacitat són directes i impactants. Si et costa fer-ho potser et sentis identificat en algun dels exemples anteriors o en les conseqüències que es deriven de no comptar amb aquesta capacitat:
- Et sentis desbordat per tenir decisions que entren en conflicte entre elles
- Et falti temps per a allò que et dóna sentit, sigui en l’àmbit professional o personal
- Sentis ressentiment per haver de portar endavant decisions sense sentir-te compromès amb elles
- Tinguis la sensació de viure sota pressió per la multitud de compromisos adquirits
- Sentis que no tens veu sobre el rumb de la teva pròpia vida
QUÈ HI HA SOTA LES DIFICULTATS DE MARCAR LÍMITS
Al meu entendre, les dificultats en la teva capacitat de marcar límits, són la punta de l’iceberg de qüestions més profundes, que s’organitzen al voltant teva integritat, la teva autoritat interna i la capacitat de gestionar lleialtats personals.
QUÈ ÉS LA INTEGRITAT AUTOGESTIONADA?
La capacitat de gestionar la pròpia integritat significa ser capaç de marcar límits respecte al que un vol i està disposat a fer o no, i a gestionar les pròpies lleialtats amb altres persones de forma fluida i amb confiança.
Marcar límits té a veure amb la teva capacitat de dir que si de manera acotada, dir que no i de proposar cursos d’acció d’acord al que vols.
El concepte de lleialtat al que faig referència és fruit de patrons de relació. Sents lleialtat cap a algú o cap a un sistema de valors o tradicions, pel fet de considerar-los valuosos en la teva vida, o per estar acostumat a ells.
5 PASSOS PER A REFORÇAR LA TEVA INTEGRITAT
1- Examinar les teves lleialtats. Cap a quina persones, sistemes i creences sents una forta lleialtat? La sensació en el cos de lleialtat sol manifestar-se en forma d’automatisme a fer el que esperen o expressen les teves lleialtats. Quines lleialtats et limiten i de quina forma?
2- Desemmascarar les pors darrera les teves lleialtats. Fer-te conscient de les teves pors com per exemple tenir por a perdre la relació, por de “perdre alguna cosa”, a entrar en conflicte o al fet que et abandonin.
3- Desenvolupar una autoritat interna forta, connectada amb el teu propòsit vital. La teva autoritat interna és la brúixola a través de la qual marques límits en relació. És la que et permet saber qui ets, quins són els teus valors i prioritats i actuar segons les mateixes.
4- Detectar patrons de conducta sabotejadors de la teva integritat. Un molt freqüent és el que jo anomeno “amabilitat automàtica” que t’empeny a dir que si a tot el que et demanen d’entrada.
5- Aprendre el subtil “art de decebre”, concepte de Rob McNamara. Marcar límits té a veure amb sentir-se còmode amb els límits i acceptar que en fer-ho les persones es poden decebre.
CONTINUANT L’EXPLORACIÓ
M’encantarà llegir el teu feed-back, preguntes i comentaris a Twitter, Facebook o Instagram #integridadautogestionada.
Per aprofundir en el tema, et convido a la conferència on-line INTEGRITAT AUTOGESTIONADA: LA CAPACITAT DE MARCAR LÍMITS d’una hora que oferiré el proper 30 de maig a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions al següent link.
Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, pots contactar-me hola@magdabarcelo.com. M’encantarà conversar amb tu.
- Published in Uncategorized
Autoritat interna: la clau de la pel·lícula de la teva vida
Aquest post és el primer d’una sèrie de posts, webinars i podcasts en els que exploraré cadascuna de 9 capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult del professor de Harvard Robert Kegan.
QUAN L’AUTORITAT RESIDEIX FORA
- A Luis i Ana aquest cap d’any els ve de gust no sortir i quedar-se a casa, celebrant en la intimitat. No obstant això, s’adapten als plans dels seus amics per reunir-se amb ells com cada any.
- Lucía detesta la seva feina. No li agrada ni el que fa ni la cultura de l’empresa. No obstant això, obté reconeixement social per treballar en una gran empresa i el seu entorn l’aplaudeix. Ella segueix sense buscar altres treballs, i s’auto convenç que ja està bé en el seu lloc actual.
- John llegeix tot el que li cau a les mans. Li encanta aprendre i descobrir coses noves. Sempre està provant l’últim esport, l’última dieta, l’última meditació. En el fons se sent cansat d’estar sempre buscant, un lloc, espai i estat que mai arriben.
- Carla ha estat pensant en les activitats a què li agradaria apuntar als seus fills aquest estiu, en particular un campus de circ que està segura els encantarà. Tanmateix, al comentar-ho amb la seva mare, aquesta la persuadeix instantàniament que el millor és apuntar-los al campus musical al que ella va assistir de petita.
Et reconeixes en alguna d’aquests contextos o t’has trobat alguna vegada en situacions semblants?
Tots atravessem una etapa evolutiva en què el nostre sentit d’identitat es conforma a través de les nostres relacions, i el nostre sentit d’autoritat es fonamenta en fonts externes.
I tanmateix, no podem quedar-nos estancats aquí. Per seguir creixent cal desenvolupar una autoritat interna forta.
QUÈ ÉS L’AUTORITAT INTERNA?
Segons Robert Kegan, “l’autoritat interna consisteix en una ideologia, una identitat personal interna, una autoria personal que és capaç de coordinar, integrar, actuar o inventar valors, creences, conviccions, generalitzacions, ideals, abstraccions, lleialtats interpersonals i estats intrapersonals”
Autoritat interna es refereix a tot allò que respons, quan respons a la pregunta: Qui sóc i què és veritat o real per al mi?, de forma conscient i convertint-te tu mateix en un referent per a tu.
Aquesta capacitat es converteix en una font a través de la qual et configures i dónes forma a la teva vida.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT?
Si el teu senti d’autoritat està fonamentat en fonts externes, buscaràs l’autoritat sobre els assumptes de la teva vida fora de tu (caps, relacions, expectatives socials …), i t’amotllaràs a ella.
Aquesta forma de viure, a més de ser font d’una gran inseguretat i variabilitat, ja que sempre hi pot haver una font d’autoritat millor o més informada, també és per definició ineficient. Ineficient, ja que l’única persona que compta amb tot el context de la teva vida, sobretot el context intern o psicològic, ets tu. I les decisions o consells que no tenen en compte el context de la situació són inevitablement esbiaixades.
4 PASSOS PER CONSTRUIR O REFORÇAR LA TEVA AUTORITAT
Et comparteixo quatre passos perquè construeixis o reforcis la teva autoritat interna:
1- Pujar el volum de la teva veu interna: preguntar-te a tu mateix el que penses, vols i sents sobre qualsevol tema, abans de respondre o preguntar-ho als altres.
2- Examinar i deconstruir les teves fonts d’autoritat externa: En qui confies cegament? A qui demanes consell i ho segueixes? A qui admires o imites? Quines creences familiars repeteixes inconscientment?
3- Connectar teva autoritat interna i el teu propòsit. Connectar teva raó d’existir (Què he vingut a fer?) A la teva autoritat interna (Qui ets i què és veritat per a tu?), De manera que totes dues es retroalimentin.
4- Cultivar la teva autoritat interna a força de pràctica. Igual que amb qualsevol hàbit nou, aquest és el pas més important.
CONTINUANT L’EXPLORACIÓ
- M’encantarà rebre el teu feed-back, preguntes i comentaris a twitter #autoridadinterna.
- Per aprofundir en el tema, et convido a webinar gratuït sobre Autoridad interna: la clave para dirigir la película de tu vida, d’una hora que oferiré el proper 30 d’abril a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions en aquest link.
- Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, contàcta’m a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà conversar amb tu.
- Published in Uncategorized
La poesia com un portal
Si la poesia no existís, moriria,
si la poesia no existís, la crearia.
Fa ja un temps que la poesia per a mi, més enllà de constituir un poderós mitjà d’expressió – doncs fa molts anys que ho és – s’ha convertit una forma de capturar aprenentatges, imatges i reflexions emergits de la meva tasca de coach i facilitadora. Escriure’ls em resulta inevitable i apassionant.
SOBRE LA POESIA
Entenc la poesia com un portal. Un portal a la veritat, tingui aquesta veritat una dimensió bella, sàvia, terrorífica, emocionant, tantes o més coses a la vegada. Aquest portal està fet de paraules i silencis que dansen a un ritme particular, creant un espai únic. Després d’entrar en certs espais a través de certa poesia, quan sortim ja no som els mateixos. Aquest és precisament el subtil i ferotge poder de la poesia.
La poesia com un portal
LA POESIA TAMBÉ PELS MÉS PETITS
Avui vaig a l’escola de la meva filla a explicar a un conte. Tindré el privilegi de rebre l’atenció de quasi una vintena d’infants d’entre 3 i 5 anys. Podeu imaginar que el conte avui no serà un conte, sinó molts contes:…poemes! I quins poemes per infants tant petits potser us preguntareu?
Doncs fa poc a la biblioteca vaig trobar un parell de pedres precioses. La primera “Aquí arriben com abans” una traducció exquisida del clàssic abecedari de Maurice Sendak, que anticipo donarà força de joc pel fet de tenir apariats per cada lletra de l’abecedari. L’altre “Poemes de fred i manta” de Núria Albertí i Mercè Galí, del que he rescatat el poema “refredat”, encara rellevant durant aquest març, marçot.
TOT EXPLICANT LA POESIA…
Ahir, mentre escollia els poemes vaig preguntar-me. Com els hi explico el que és un poema? Potser no cal que els ho expliqui. Potser m’ho explicaran ells. De fet, sento molta curiositat per conèixer les seves comprensions del que és un poema, doncs generalment, els raonaments dels nens són radicalment més frescos i contundents que les fruit de les llaurades imaginacions dels adults. En qualsevol cas, em varen venir un parell d’imatges. La primera és que un poema és un dibuix fet de paraules. La segona és que un poema és una cançó parlada.
Feliç dia internacional de la poesia!
- Published in Uncategorized
Amiga
Un poema i una reflexió per celebrar el dia internacional de les dones.
Hem fet un llarg camí.
I ens queda molt per recórrer,
dins nostre,
i fora.
Sento els mons que creem amb la nostra visió,
amb el nostre potencial,
i el meu cor s’estremeix.
Res ens atura.
Per expandir l’onada,
per donar-nos forces,
avui et celebro amiga,
avui ens celebro.
amiga – magda barceló
Recordant i celebrant
Amb l’arribada de la meva filla, el nostre entorn ens va inundar de regals. Ossets de peluix, joguines de tota mena, mantetes, capses, andròmines….i llibres. Un d’ells era un llibre de petit format anomenat “Global baby girls”. El llibre el composaven fotos de bebès nenes de tot el món, amb un adjectiu i una mica de text en cada pàgina. A la meva filla aquell conte li agradava i me’l demanava sovint. Jo li llegia una vegada i una altra. Ja li havia explicat moltes vegades quan un dia, amb la meva parella, el veritable significat d’aquelles paraules ens va arribar. Deia una cosa així: “Les nenes són fortes, les nenes són intel·ligents, les nenes són curioses,…(···), les nenes, creixeran i canviaran el món”. Aquell missatge revolucionari havia trigat molts dies en arribar a mi, a nosaltres i fer-nos saltar llàgrimes. Perquè? Doncs perquè simplement no estem acostumats a aquestes cançons. Aquestes melodies encara són tonades alternatives, en els marges de la nostra cultura, fora del nostre dia a dia. Per això dies com avui són importants. Ens ajuden a escoltar aquests poemes que tant necessitem. Amb ells recordem el camí recorregut i el que volem recórrer, com a dones i amb tota la societat. I així avui dones us celebro, avui ens celebro.
- Published in Uncategorized
El teu propòsit i la teva professió: una intersecció necessària
Alinear el teu propòsit personal i el teu propòsit professional es una tasca essencial. Quan això passa et sents motivat, vital, trobes el sentit a allò que fas i dones el millor de tu mateix. Com aconseguir-ho? En aquest post vull transmetre algunes idees clau i oferir-te recursos perquè alinear-lo en dues esferes claus: la personal i la professional.
PROPÒSIT PERSONAL O PROPÒSIT PROFESSIONAL?
Fa uns dies em van entrevistar al Diari de Tarragona arran d’una formació a emprenedors en la que els ajudava a connectar el seu propòsit personal amb la idea de negoci que estaven posant en marxa. Al parlar-li de propòsit, el periodista que m’entrevistava em va dir:
“Et refereixes a trobar el perquè com emprenedor?…i jo li vaig dir que no, que era el perquè com persona”
TOT NEIX DE TU: NOMÉS HI HA UN PROPÒSIT
I és que tot el que fas, neix del teu centre, vulguis o no. Pots relacionar-te amb tu mateix com si fossis un conjunt de rols diferents i diverses personalitats, un de la feina, un com a pare, un com a fill,…o connectar-los tots, connectar amb qui ets tu, i aportar aquesta unicitat i propòsit en cada àmbit en el que et relacionis.
En aquest sentit, el teu propòsit és un que s’expressa en diferents dimensions de la teva vida.
AL SERVEI DEL TEU PROPÒSIT
Tan si treballes per compte propi com per compte aliè, la idea que et vull transmetre, és que al mateix temps que estàs al servei de la organització o de l’activitat que decideixis emprendre, també ho has d’estar del teu propòsit. Quan això succeeix et sents motivat, vital i trobes el sentit a allò que fas. I si aquesta intersecció no succeeix, doncs ocorre tot el contrari, com constato cada dia a la meva pràctica de coaching.
Per aconseguir la intersecció entre el teu propòsit i el de la organització que formes part, tens davant teu dos processos a iniciar:
- Trobar el teu propòsit
- Trobar el propòsit de la organització o activitat
TROBAR EL TEU PROPÒSIT
El procés de trobar el teu propòsit et convido a iniciar un diàleg amb tu mateix i a través del qual evolucionar.
Els meus programes de coaching entre altres coses, es centren en ajudar-te a trobar un propòsit que et permeti orientar la teva vida.
TROBAR EL PROPÒSIT DE LA TEVA ORGANITZACIÓ
Per descobrir el propòsit de la organització cal comprometre’s a iniciar una conversa sobre el mateix en el que hi pugui participar la organització sencera. Alguns exemples de processos d’aquest tipus es troben en empreses estudiades en el llibre Reinventar las organizaciones de Frederic Laloux, com Patagonia, Sounds True o Buurtzorg.
Una forma de recolzar les organitzacions en aquest sentit és a través del diseny i facilitació de processos sobre el propòsit de la organtizació que ofereixo com servei de consultoria.
PRÀCTICA DE MIRADA INTERIOR
- A nivell personal, et convido a iniciar la conversa amb tu mateix indagant sobre els vincles entre el perquè de la teva existència i la teva activitat professional. Quins són? En quines facetes estan més vius? Com pots amplificar i potenciar els vincles més forts?
- A nivell de la organització, et convido a iniciar la conversa sobre el propòsit de la teva organització. A qui li pots preguntar? Com seria imaginar un procés de diàleg sobre el propòsit de la organització que impliqués a tothom? Qui pot tenir interès en iniciar i sostenir aquesta conversa?
- Published in Uncategorized
Perdre
Fa tot just dues setmanes que vaig perdre una persona estimada. He navegat sentiments de dol, de ràbia, de tristor. Ara s’em fa present la seva absència, teixida en una sensació d’estranyesa, en forma de “com si no pogués ser”.
Porto la meva atenció al verb emprat: perdre. El tan utilitzat “perdre algú”. Perdre implica possessió prèvia. I tanmateix, mai arribem a posseir res. Ella se’n va anar. La força vital va deixar d’animar el seu cos per tornar a la font.
El mateix succeirà amb tu, jo i tothom. Ets l’embolcall d’una força que no et pertany però que t’ha estat cedida per un temps. La pregunta llavors és: Com honores aquesta força i et fas digne del regal de la vida?
Fa anys que sostinc aquest pregunta al meu centre. I en certa forma, tot allò que faig és un intent de respondre-la.
Les paraules han estat grans amigues en aquesta intenció, i és precisament en aquest període que aflora en mi la necessitat d’explorar i compartir mitjançant poemes, expressió fins ara reservada a la pròpia intimitat i en alguns casos durant programes de coaching.
Ningú ens ensenya a perdre,
i tanmateix és una constant segura
en aquest estrany viatge.
Perdre algú estimat,
perdre un somni,
perdre la salut,
perdre un ofici,
perdre la vida.
Ara t’hem perdut a tu.
Ja no hi ets,…
La teva marxa ens ha trasbalsat.
Ara, hem de tornar a inventar-nos com a família,
com a organisme.
El buit que has deixat ens convida a ser millors,
a obrir els nostres cors i deixar-nos de foteses,
ens empeny a estimar-nos,
a estar presents,
precisament ara que els dies,
encara són foscos,
i les nostres veus sonen tristes i fondes.
Perdre – magda barceló
Mirada interior
I és en aquest constant perdre, deixar anar, canviar de pell, tornar a trobar-se,…. que et pregunto: Què et crida el teu propòsit a fer en aquest moment? Com pots donar-li espai?
- Published in Uncategorized
2019: alguns ingredients essencials
Fent balanç
Avui, en procés de projectar el 2019, m’he sentit irremisiblemente empesa a fer balanç del 2018. És el moviment de mirar el que ja ets i el que fa fas per veure des d’on créixer. Tot i que n’era mitjanament conscient, m’ha sorprès allò realitzat i del que he format part en el 2018. A grans trets, es resumiria en acompanyar a quasi una vintena de persones a través de programes individuals o grupals de coaching de sis mesos, facilitar diverses xerrades i experiències d’aprenentatge grupals, rebre un programa de coaching, escriure una desena de blogposts i acabar el meu primer llibre en solitari. Em sento agraïda per tot plegat, i al mateix temps, en aquest tancar de cicle ho deixo anar tot, en un oferiment del cor, per començar l’any lleugera i a punt per allò que vulgui arribar.
Més enllà de planificacions i propòsits, vull compartir-te una forma d’orientar-te al nou any, fonamentanda en tres principis: intenció, estructura i presència.
Orientació al 2019
Així com el 2018 per a mi va ser un any d’expansió a molts nivells, pel 2019 el sento més com una crida cap allò essencial. I implicat en tornar a l’essència hi ha el desfer-se d’allò superflu. Per això sostinc la pregunta, com continuar a expressar el meu propòsit de forma més enfocada i precisa, deixant anar allò no essencial?
A mesura que contemplo aquesta pregunta, puc discernir la forma d’orientar-me al nou any, i que vull compartir amb tu. Té a veure amb tres principis: intenció, estructura i presència.
Intenció
La intenció és l’enfoc moment a moment en el meu propòsit i la visió personals. En el meu cas té a veure amb recolzar les persones i grups a desenvolupar tot el seu potencial, la vida que realment han vingut a viure. I la forma en què tinc de fer-ho és a través del coaching, la facilitació-formació i la consultoria. Per tant, la meva intenció és treballar en aquests tres àmbits.
Estructura
I què vull dir amb estructura? Una planificació?….realment no. Ho he provat i fins i tot de vegades he aconseguit seguir-ne una i tanmateix les sento forçades. Al ser una creació des de la ment, basada en el passat per construir el futur, per definició resulten limitades. La vida, sempre té plans molt més potents que aquells que podem concebre des de la ment. Per això, estructura per a mi, té a veure en comprometre’m en realitzar les pràctiques necessàries (per exemple escriure, oferir programes de coaching, donar formació…) i organitzar els recursos (col·laboracions, espais, temps,…) perquè allò essencial, tant a nivell personal com professional, tingui espai per florir. Es tracta de fer les preparacions (i si vols planificacions ;+) mínimes per tal que mantenir-te enfocat i poder fluir en l’acció a través de la presència.
Presència
La presència té a veure amb un cop generada una intenció o visió deixar-la anar, igual que deixar anar allò fet fins ara, i centrar-me en el moment present. I a nivell pràctic com es tradueix? La presència té entre altres coses un elevat component d’escolta interna i externa. Escolta d’allò al que et sents cridat a fer (allò del que tens ganes) en cada moment. I també d’escolta d’allò que el món vol de tu també en cada moment. Vindria a ser com estar en un ball. Balles una mica, fas uns passos, et fixes amb el teu company o companys de ball. Escoltes els passos que volen sortir de tu i els deixes sortir. Ara et fixes si ha canviat la música, si ho ha fet, deixes que uns nous passos surtin de tu. I quan perds el ritme – el que inevitablement succeeix – et preguntes des de la presència, si t’has desviat del teva intenció – propòsit – visió. I si la resposta és afirmativa, tornes a la mateixa de la forma més gràcil possible.
Mirada interior
- Considera el teu propòsit i visió personals, i la forma que tens d’expressar-los. Com es tradueixen en la teva intenció moment a moment?
- Quines estructures (organització del temps, col·laboracions, pràctiques,…) mínimes necessites crear per mantenir-te enfocat i poder fluir?
- A través de l’escolta interna i externa, estigues present moment a moment i pregunta’t. Quines possibilitats obre aquest precís moment? I aquest? I aquest?….
Continuant l’exploració
El proper dimarts 8 de gener, a les 17:30 oferiré un facebook life per continuar l’exploració d’aquest tema. Per això us convido a participar-hi i també a fer-me arribar preguntes i suggeriments que guiïn l’exploració d’aquest tema. Us hi espero!
- Published in Uncategorized
A 5 setmanes pel Nadal
Valors humans
Fa uns dies vaig tenir la oportunitat de participar en el primer concert del nou format grup musical NuN titulat Homaro al Convent de les Arts, arran de la proposta de Gerard Marsal – músic i fundador del grup- d’escriure unes frases representant certs valors humans, el fil conductor de l’espectacle. El concert va ser una commovedora oda a la humanitat, en tota la seva cruesa i bellesa, combinant música, paraules i imatges d’arreu del món.
Els valors que vaig triar per il·lustrar amb frases que es projectaren durant moments del concert foren la gratitud, l’amor i l’honestedat.
Ara, a només cinc setmanes de Nadal, em neix de compartir-les amb tu, ja que em semblen força ressonants amb aquest moment i espai de tanta càrrega personal, emocional i històrica.
Gratitud
Portat la mà cor i després fes el teu oferiment. A la platja oberta del teu pit, les onades lliures lliures, venen i van….
Malgrat els seus excessos i derives comercials, el Nadal, amb el seu marcar de fi de cicle i obrir-ne un de nou, em fa present el regal d’estar viu. En aquesta existència humana, marcada vulguem o no per la seva fi, és a dir la mort, estar viu és veritablement un regal. El regust del Nadal es torna aspre al connectar amb el patiment inherent a la vida, malalties i persones estimades que ja no hi són. I al mateix temps hi ha alguna cosa d’eterna que cada any es renova amb aquesta festivitat. El miracle de renéixer en un context advers. El renéixer de la vida en les circumstàncies més difícils, penso en els infants que arriben a les panxes de mares que viatgen en patera, o els que neixen en un context de guerra. La vida troba una via i això és sempre una bona notícia. I també el renéixer de noves formes i processos. Un amic perdut que retroba el seu camí. Silencis col·lectius que es trenquen, nous lideratges, noves formes d’expressió…
Honestedat
Una a una, les fulles seques cauen del teu arbre, i tu ho admires perplex. Amb tot per guanyar i res a perdre, despullada, la teva ànima encarna la veritat.
Des que tinc ús de raó que m’ha fet al·lèrgia fer allò que “tocava” i una part de mi es resistia als rituals i tradicions. Durant anys, aquest patró m’ha impedit connectar amb l’essència del Nadal i també amb altres celebracions tradicionals. Al rebutjar la part superficial de les mateixes, em desconnectava de la part que era honesta i en la que podia trobar-hi sentit.
Ja fa uns anys, que havent ja separat el gra de la palla, faig del Nadal allò que té sentit per a mi, el que inclou, tenir en compte a la gent que estimo, en la mesura en què hi participo amb la meva expressió autèntica. Aquesta honestedat passa indubtablement per mirar dintre meu i preguntar-me qui sóc i què és important aquest Nadal, preguntes sempre amb una resposta canviant i en evolució. 
Amor
Amor, la substància que omnipotent constitueix, crea i destrueix. En la dansa galàctica de la teva vida, deixa’t cavalcar per la seva força.
I sota la llei de la impermanència, com tot, cada Nadal és diferent. Els que ens trobem per celebrar hem canviat. Hi ha persones noves i d’altres ja no hi són. Una nova constel·lació per una nova celebració. Com trobar-hi el sentit? Doncs a través de l’amor. L’amor com energia, com esperit i com acció. Durant el temps que vaig viure a EEUU, en una ocasió com a participant en un retir de meditació budista vaig tenir l’honor de fer de secretària d’una Acharya -una de les autoritats més elevades del budisme – al cap davant del retir. Això em va permetre participar en les reunions preparatòries durant el retir. Una cosa que em va copsar, era la pràctica explícita de fer emergir bodhicitta – combinació de compassió i saviesa pel despertar de tots els éssers- a través d’una meditació col·lectiva d’uns instants, per part del grup al càrrec, abans de passar a cap tema concret.
En aquest mateix sentit, quan parlo d’amor, vull portar l’atenció a allò al que pots obrir-te amb intenció des del teu cor, allò que pots invocar, deixant que circuli lliurement un cop ho has fet, confiant que trobarà el seu camí.
Amb tot això, em sento inclinada a preparar-me per aquests dies que s’apropen. Fer-ho dedicant un cert temps a crear l’estructura interna – mental, emocional i psicològica – i externa – forma de les celebracions- perquè, la gratitud, la honestedat i l’amor puguin ser encarnats i fluidament viscuts amb sentit.
Mirada interior
- Per uns moments, porta la teva atenció a la foscor de l’hivern i la seva invitació al recolliment. Què vol morir en tu ara que el Nadal arriba? Què vol néixer?
- Pensant en aquest Nadal a punt d’arribar, a qui trobaràs a faltar? Qui serà amb tu? De les persones que ja no hi són, de quina forma sents gratitud per allò que vares rebre d’elles? I de les que et trobaràs enguany, de quina forma et sents agraït pel fet de celebrar plegats? Com ho pots expressar?
- De quina manera pots aquest Nadal ser honest amb tu mateix i el teu entorn en la mesura en què dones forma i participes en les celebracions del mateix?
- De quina forma pots ser un vehicle de l’energia de l’amor durant aquestes celebracions? Què vol dir això a nivell pràctic? Quin estat d’ànim vols invocar? Què vols fer? Amb qui?
- Published in Uncategorized