© 2019 Magda Barceló.
  • LANGUAGES  
  • CA
  • ES
  • EN

Magda Barceló

  • Sobre mi
  • Coaching
  • Tu vida épica
  • Blog
  • Contacta’m

Escoltant el teu propòsit veritable…

Dissabte, 14 gener 2017 by admin

 

“Cal que paris molta atenció per escoltar la teva crida veritable, la teva forma d’expressió única. Algú arriba i la seva tasca principal a la vida esdevé recuperar els drets dels pobles indígenes. Algú altre arriba i la seva tasca principal és obrir els ulls a la gent sobre la degradació ambiental. Algú altre arriba i resulta que el seu propòsit és eliminar l’opressió increïble de les dones. No té a veure amb quina cosa és pitjor o quina val més la pena. Cada persona ha de sentir quina és la seva part en el procés d’expressió de la seva compassió. Jo faig aquesta gira. Aquesta és la meva part. No és millor que la teva, només és la meva part. No estic sota la il·lusió que jo tinc un propòsit diferent i honoro els propòsits dels altres, cal que constantment estigui parant atenció per sentir de nou quina és la meva tasca”. Ram Dass.

Me n’he adonat que les majors fonts de frustració han orientat d’alguna forma el meu propòsit. Quan em vaig llicenciar i entrar en el món de l’empresa, el que vaig veure em va inspirar a quasi una dècada més tard a treballar per transformar-ho com consultoria i coaching. Segueixo escoltant per discernir el meu propòsit. I aquest continua a evolucionar.

I et pregunto… Quina és la teva tasca/propòsit en aquest moment? Quines són les majors fonts de frustració a la teva vida? Com poden estar lligades al teu propòsit en aquest món?

Si tens curiositat sobre com el Coaching Integral et pot donar suport en aquest viatge, contacta’m per a una sessió gratuïta de 20 min.

 

callingCoachingdharmaIntegral coachingpropòsit veritableRam Dasstrue purposevocacióvocation
Read more
  • Published in better and better, Uncategorized
No Comments

Crida a la quietud….

Diumenge, 08 gener 2017 by admin

Som a l’hivern.
Les fulles encara cauen. A l’hemisferi nord, la natura reposa.
La consciència d’aquest cicle em convida a mirar endins. A fer poc. A fer una pausa. A escoltar. A considerar.

Per a fer-ho, contemplo les crides d’acció del món. I a algunes, els dic que encara no és temps. Prometo escoltar els meus ritmes interns. I així, discernir quan és el moment de l’acció.

En connectar amb el silenci, sento com la meva ànima reposa. Agafant forces per allò que vindrà. No sé què serà, ni tampoc em cal saber-ho.

Per ara em permeto la quietud. La mirada interior. El ser.

I al fer-ho, et convido a connectar amb la part de tu que anhela parar i escoltar. Quin missatge té aquesta part de tu? Com pots honorar-la? Amb quines pràctiques, espais o activitats la pots nodrir?

Et deixo amb el poema Neu de Martí i Pol, una serena invitació a la quietud. I si vols fer una pràctica concreta, pots trobar-la en aquest post.

Neu

També la neu passarà i tornarem
als dies clars i oberts.
Fonda, la vida
farà el seu curs immutable i el temps
transcorrerà sense fer gens de cas
dels desficis que ens xuclen i ens exalten.
I també passaran els dies clars
i tornarà la neu, tancant un cicle,
o obrint-lo, tant se val.
Només nosaltres
desapareixerem, i potser tot
per uns instants serà quasi perfecte.

Miquel Martí i Pol.

meditacióquietudsilenci
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Llamada a la quietud…

Diumenge, 08 gener 2017 by admin

Estamos en invierno.
Las hojas terminan de caer. En el hemisferio norte, la naturaleza reposa.
La conciencia de este ciclo me invita a mirar adentro. A hacer poco. A pausar. A escuchar. A considerar.

Para hacerlo, contemplo las llamadas a la acción del mundo. Y a algunas, les digo que todavía no es tiempo. Prometo escuchar a mis ritmos interiores. Y así discernir cuando es momento de acción.

Con el silencio, siento a mi alma descansar en las profundidades. Cogiendo fuerzas para afrontar aquello que ha de venir. No sé que será y tampoco necesito saberlo.

Por ahora me permito la quietud. El adentro. El no saber. El ser.

Te invito a conectar con la parte de ti que ansía parar y escuchar. ¿Qué tiene que decirte esta parte de ti? ¿Cómo puedes honrarla? ¿Con qué prácticas, espacios o actividades la puedes nutrir?

Aquí te sugiero una práctica del libro Sadhana de Anthony de Mello:

“Ejercicio 1: La riqueza del silencio
«El silencio es la gran revelación”, dijo Lao-tse. Estamos acostumbrados a considerar la Escritura como la revelación de Dios. Y así es. Con todo, quisiera que, en este momento, descubrierais la revelación que aporta el silencio. Para recibir la revelación de la Escritura tenéis que aproximaros a ella; para captar la revelación del Silencio, debéis primero lograr silencio. Y ésta no es tarea sencilla.
Vamos a intentado en este primer ejercicio.
Que cada uno de vosotros busque una postura cómoda. Cerrad los ojos.
Voy a invitaros a guardar silencio durante diez minutos. Intentaréis, en primer lugar, hacer silencio, el silencio más total, tanto de corazón como de mente. Cuando lo hayáis conseguido, quedaréis abiertos a la revelación que trae consigo el silencio.
Al final de los diez minutos os invitaré a que abráis los ojos y a que compartáis con el resto, si así lo deseáis, lo que habéis hecho y experimentado en este tiempo.
Para compartir con el resto lo que habéis hecho y lo que os ha ocurrido, que cada uno cuente los intentos que hizo para lograr el silencio y en qué medida lo ha conseguido. Que describa ese silencio, si es capaz. Que cuente algo de lo que ha pensado y sentido durante este ejercicio.
Las experiencias de la gente que se somete a este ejercicio son infinitamente variadas. Muchos descubren, para sorpresa suya, que el silencio es algo a lo que no están acostumbrados en absoluto. Hagan lo que hagan, son incapaces de detener el constante vagar de su mente y de acallar el alboroto emocional que sienten dentro de su corazón. Otros, por el contrario, se sienten cercanos a las fronteras del silencio. En ese momento sienten pánico y huyen. El silencio puede ser una experiencia aterradora.
Con todo, no existe motivo para desanimarse. Incluso esos pensamientos alocados pueden ser una revelación. ¿No es una revelación sobre ti mismo el hecho de que tu mente divague? Pero no basta con saberlo. Debes detenerte y experimentar ese vagabundeo. El tipo de dispersión en que tu mente se sumerge, ¿no es acaso revelador?

En este proceso hay algo que puede animarte: el hecho de que hayas podido ser consciente de tu dispersión mental, tu agitación interior o tu incapacidad de lograr silencio, demuestra que tienes dentro de ti al menos un pequeño grado de silencio, el grado de silencio suficiente para caer en la cuenta de todo esto.
Cierra los ojos de nuevo y percibe tu mente dispersa durante dos minutos…
Siente ahora el silencio que te hace posible concienciar la dispersión de tu mente…
En los ejercicios que vienen a continuación iremos construyendo este silencio mínimo que tienes dentro de ti. A medida que crezca te revelará más y más cosas sobre ti mismo. Esta es su primera revelación: tu propia identidad. En esta revelación, y a través de ella, alcanzarás cosas que el dinero no puede comprar, tales como sabiduría, serenidad, gozo, Dios.
Para alcanzar estas realidades a las que no se puede poner precio no basta con reflexionar, hablar, discutir. Es preciso actuar. Poner manos a la obra ahora mismo.
Cierra los ojos. Busca el silencio durante otros cinco minutos.
Cuando termines este ejercicio, trata de ver si los esfuerzos que has realizado en estos últimos minutos han sido más o menos positivos que los anteriores.
Observa si el silencio te ha revelado ahora algo que no habías percibido anteriormente.
No pretendas encontrar algo sensacional en la revelación que el silencio te regala: luces, inspiraciones, perspectivas. Limítate a observar. Trata de recoger todo lo que se presenta a tu conciencia. Todo, aunque sea trivial y ordinario, lo que te sea revelado. Quizás toda la revelación se reduzca a caer en la cuenta de que tus manos están húmedas, a hacerte cambiar de postura o a tomar conciencia de que estás preocupado por tu salud. No importa. Es realmente valioso que hayas caído en la cuenta de todo esto. Es más importante la calidad de tu toma de conciencia que sus contenidos. A medida que mejore la calidad, tu silencio será más profundo. Y a medida que tu silencio se profundice experimentarás un cambio. Y descubrirás, para satisfacción tuya, que revelación no es conocimiento racional. Revelación es poder; un poder misterioso que transforma.”

Anthony de MelloCoachingCoaching Integralmeditaciónquietudsilencio
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Què t’ajudarà a fer realitat els teus propòsits aquest any?

Dimarts, 03 gener 2017 by admin

En començar l’any, molts anem amb nous propòsits acabats de declarar. Sovint, aquests propòsits descansen sobre la força de voluntat de cadascú, requerint un esforç titànic en solitud, fent el fracàs més que probable. I tanmateix, hi ha una altra forma de plantejar-se reptes i propòsits, que consisteix a entendre, que les nostres fites, no germinen en el buit, ans al contrari, floreixen a l’estar sembrats en l’ecosistema adequat, sota condicions precises. Per això et pregunto:

  • Quines persones, relacions, espais i pràctiques et sostindran en el teu viatge, fent possible que les teves intencions es manifestin?
  • A quines persones, projectes i comunitats sostindràs i t’implicaràs perquè les seves intencions es facin realitat?

Acabo amb una cita de Clarissa Pinkola Estés sobre la importància de rodejar-nos d’un sòl fèrtil:

“Having a lover/friend who regards you as a living growing criatura, being, just as much as the tree from the ground, or a ficus in the house, or a rose garden out in the side yard… having a lover and friends who look at you as a true living breathing entity, one that is human but made of very fine and moist and magical things as well… a lover and friends who support the ciatura in you… these are the people you are looking for. They will be the friends of your soul for life. Mindful choosing of friends and lovers, not to mention teachers, is critical to remaining conscious, remaining intuitive, remaining in charge of the fiery light that sees and knows.” ―Clarissa Pinkola Estés, Women Who Run With the Wolves: Myths and Stories of the Wild Woman Archetype.

 

 

Clarissa Pinkola EstésCoachingCoaching Integralcontenedores energéticoscontenidors energèticsintencionesintencionspráctica
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Tinc un clavell per tu

Dijous, 29 desembre 2016 by admin

Dintre meu quasi sempre hi sona música. Des de que tinc memòria i sense saber perquè.
Avui m’ha vingut la cançó “Tinc un clavell per tu” d’en Lluís Llach que et convido a viure o reviure a través de la teatralització en clau de circ de Lluís Danés.

I si no tens temps o ganes de veure el vídeo pots llegir aquestes estrofes que recullen l’esperit de la mateixa:

Tinc un clavell per tu,
que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls.
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que…

Tinc un clavell per tu,
si és que tens el cor malalt d’amor,
o el cap malalt de món,
o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix…

Au! Vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.
….i recorda a fer la vida teva.

By Alex Bläjan

I és que ara que un cicle s’acaba i un altre comença, és un moment propici per a reflexionar sobre les vibracions que ens encomanen allò que ens envolta: la música que escoltem, les persones de les que ens rodegem, les pel·lícules que veiem, allò que mengem,….Cada cosa té una vibració particular. I amb això et pregunto: són vibracions que t’enlairen i t’animen? O més aviat et neguitegen o t’enfonsen? Potser et deixen indiferent? Siguin quines siguin les respostes, portar la llum de la consciència a aquests espais, farà que et sigui més fàcil “fer la vida teva”. I aquest és el meu desig per tu, ara que l’any s’acaba.

CoachingCoaching Integralconsciènciaefecte vibracionalestats mentalspráctica reflexiva
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Cerrar el año creando espacio interior

Dimarts, 27 desembre 2016 by admin

Casi invariablemente, a medida que el final de año se acerca, siento unas ganas fuertes, casi urgentes de cerrar este ciclo. Hacer inventario, agradecer y soltar, creando espacio para lo que quiera venir. Inspirada por un ejercicio que aprendí de Ana Maria Aristizábal, te propongo lo siguiente. Toma un trozo de papel o tu diario si llevas uno. En una página escribe:

  • Logros personales: sin pensarlo mucho escribe todas las cosas que se te ocurran que han funcionado este año. Pequeñas y grandes. Fíjate no tanto en lo que te ha ocurrido, sino lo que has hecho con lo que te ha ocurrido. Desde encontrar un nuevo trabajo, a crear un nuevo hábito, a mejorar la alimentación, a terminar una relación sin salida….Escribe todo aquello que consideres un logro en tu vida.
  • Fracasos personales: del mismo modo, pregúntate por aquellas cosas que no han salido bien – por la forma en la que de algún modo te cerraste a ellas -, y escríbelas. Cualquier cosa que se te ocurra. Desde no realizar el curso on-line al que te apuntaste, a continuar con dinámicas de relaciones que no evolucionan, a preocuparte por cosas que no tienen importancia, a volver empezar a fumar. Encuentro este apartado una fuente de aprendizaje potente, pues nos puede mostrar aquellas zonas de frustración con un mayor potencial de crecimiento.
  • Personas a las que estar agradecido: haz inventario de las personas por las que te sientes agradecido. Apunta su nombre. Expresa tu agradecimiento de algún modo. De forma mental a través de un pensamiento, en conversación con ellas una nota o un regalo.
  • Personas a las que pedir disculpas: Haz una lista de las personas a las que sientes que les debes una disculpa. Expresa tu disculpa de algún modo: de forma mental a través de un pensamiento, en conversación con ellas una nota o un regalo.
  • Personas a las que perdonar: Haz una lista de las personas que sientes que te han fallado o decepcionado, incluido tu mismo si es pertinente. Expresa este perdón de algún modo: de forma mental a través de un pensamiento, escribiendo las palabras que dirías o dibujando algo.
  • Con todo esto pregúntate ¿Qué has aprendido este año de ti mismo?

No te preocupes por ser exhaustivo. Simplemente haz el ejercicio tal y como te resulte y si te sientes con ganas, compártelo con alguien cercano. Saborea los aprendizajes que has realizado, y suelta todo aquello que no necesites. Disfruta del vacío que queda y no te apresures en crear metas para el año nuevo. Más bien, deja que estas fluyan hacia ti desde este fértil vacío.

CoachingCoaching Integralpráctica reflexivasoltar
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Què vull dir quan parlo de plenitud?

Diumenge, 20 novembre 2016 by admin

De forma subtil i inevitable, evocar la plenitud en persones i organitzacions s’ha convertit en la meva vocació. No ha estat de forma deliberada que ho he decidit així. Ha sorgit de preguntar-me i preguntar a les persones i a les comunitats amb les que treballo, quin és l’impacte de les meves intervencions. Al fer-ho me n’he adonat que estaven centrades en la plenitud. Però que vull dir realment quan parlo de plenitud?

Aquest dilluns passat mentre facilitava un taller d’intel·ligència relacional a un grup de líders d’una empresa d’alimentació, després d’haver explorat el primer pilar del tema, l’autenticitat, els preguntava sobre la receptivitat: Què és per vosaltres la receptivitat? Una participant va dir: “per a mi, ser receptiu vol dir escoltar i interactuar obrint-se plenament a la grandesa de l’altre”. Bang! Aquestes paraules van resonar dintre meu. Al repetir-les van amplificar la percepció entre els participants, mentre tots junts assaboríem la profunditat d’allò compartit.

Durant anys de formació, aprenentatges i pràctiques he arribat a una certa aproximació del concepte de plenitud. Plenitud és la consciència de la nostra grandesa en evolució. És a arribar a una experiència de la vida d’un mateix, amb nivells de profunditat o d’evolució creixent. D’aquesta forma, la plenitud no és un destí d’arribada sinó un punt viu que es reconfigura a cada pas. Com a referent, enriqueix el nostre camí amb paisatges i dimensions insospitades.

Les emocions solen ser un bon indicador per avisar-nos quan hem deixat de transitar el camí a la plenitud. Podem sentir-nos estancats, o envaïts d’una profunda tristesa o restant amb la sensació de: la vida consisteix en tansols això,…de veritat? Darrera aquests estats, sovint s’hi troba una falta d’equilibri entre diferents dimensions de la nostra vida. Per exemple, utilitzant el Mapa Integral de Ken Wilber, pot ser que ens trobem massa centrats en una dimensió de la nostra experiència i això resulti en bloqueig. El mapa integral es composa per la dimensió personal interior (el que sento, el que penso), la interior col·lectiva (dimensió grupal/cultural), la personal exterior (salut i comportament) i la exterior col·lectiva (sistemes als que pertanyem). Prenem per exemple una persona real a la que vaig fer coaching durant sis mesos. Aquesta persona va arribar amb uns nivells de cansament físic molt elevats. Sentia que la seva vida empitjorava i no sabia perquè. La seva feina actual era font de frustració. Tanmateix enlloc de connectar amb aquest sentiment (personal interior) i encarar la situació, el que feia era omplir-se d’activitats socials (personal exterior) que li donessin el sentit que no trobava a la seva feina. Això l’estava esgotant i li estava passant factura a nivell familiar (dimensió grupal), a nivell físic (personal exterior) i econòmic ja que no li aportava els recursos necessaris per la vida que volia (exterior col·lectiva). Reequilibrar la seva vida va requerir sentir i reconnectar el dolor que sentia pel fet de no agradar-li la seva feina. Això li va permetre afrontar la necessitat d’un canvi i posar fre als seus compromisos socials per dedicar energia a la seva salut i a buscar alternatives laborals que no van trigar en arribar.

Aquest exemple real posa de relleu com el creixement s’estanca quan les quatre dimensions no tenen coherència entre elles o es contraposen. Al contrari, quan les quatre dimensions es troben en harmonia, podem evolucionar cap a una major plenitud.

Una altra forma de mirar-ho és fent servir el model de l’evolució de la ment de Robert Keagan. Kegan parla de tres models de complexitat mental o forma d’entedre el món, corresponent a diferents nivells de desenvolupament. Si vivim el món des de la ment grupal els nostres pensaments i accions es veuran profundament determinats per allò que s’espera de nosaltres. Això a la vegada vindrà marcat per la cultura a la que pertanyem, al grup al que ho fem, el nostre context. A mesura que evolucionem en el camí a la plenitud, podem ser capaços de viure des d’una ment autocreadora. Visquent des d’aquest espai som conscients de les nostres prioritats, del que és important per nosaltres, del que volem, de la nostra “agenda”. Això ens permet alliberar-nos del que s’espera de nosaltres sempre que no estigui alineat amb el que volem. A un (gran) pas arribem a la ment autotransformadora. Viure des de la ment autotransformadora vol dir ser conscients de la nostra “agenda”. Del que volem, de les nostres preferències, inclinacions, principis… i veure a través d’aquest prisma. Al fer-ho perdem la identificació amb el mateix i som lliures de pensar, sentir i actuar de formes múltiples i radicalment diferents.

En aquest sentit, arribem a una major plenitud, com més conscients som de la nostra integralitat (en referència al mapa integral) i com més aprenem a no identificar-nos amb una certa forma de veure el món (en referència als diferents moments evolutius de la ment). Major plenitud vol dir comptar amb més espai dins nostre per prendre consciència i sostenir una major complexitat. D’aquesta forma estem més plens, com més buits estem – un buit conscient això si. Quina paradoxa deliciosa. Aquí em ve la ment l’ensenyança d’un dels meus mestres de tradició Zen, quan em va declarar la possibilitat del meu any d’estudi que just començava: “un any per a ser feliç sense res” (“A year to be happy with nothing”). Recordo encara el seu somriure al veure la meva expressió!

CoachingCoaching IntegralKen Wilbermapa integralPlenitudRobert KeaganTeoría Integral
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Coaching Integral per transformar la teva vida

Dilluns, 10 octubre 2016 by admin
  • La Marga es trobava a la meitat de la cinquantena. Després d’acompanyar els seus pares a la fi de la vida durant tres anys, es trobava desorientada, no sabent molt bé com enfocar el seu futur professional. Aquest parèntesi li havia deixat tocada la confiança en el que era capaç de fer i no sabia com reenfocar la seva vida.
  • El Josep es trobava en un moment en el qual la vida semblava que es tornava cada cop més esquerpa. Dificultats de parella, precarietat laboral i econòmica. Se sentia cada cop més cansat i confós sobre la seva situació. Volia trobar el camí per afrontar les dificultats i que la seva vida fes un gir en positiu.
  • Després de treballar molts anys en un càrrec de responsabilitat a l’administració pública, a la Lídia la possibilitat de jubilar-se abans dels 60 l’havia agafat fora de joc. Li interessava sí però, què faria sense treballar? Allò que havia estat el seu compàs de vida durant tants i tants anys.
  • A l’Elisenda professional, mare, ciutadana compromesa tot li anava bé, i tanmateix semblava que a la seva vida li mancava alguna cosa, com si la seva vitalitat s’anés escolant per una escletxa invisible que per molt que s’hi esforcés no sabia com identificar.

Aquests són alguns exemples de situacions de persones que s’han beneficiat de participar en un dels meus programes de Coaching Integral.

CONTEXT: LA RELACIÓ DE COACHING

Una de les coses més poderoses del coaching és el context que crea.
El context ve a ser una mena de condicions climàtiques per fer-ne una analogia. Una planta no creix igual en un sol fèrtil i regada que si ho fa en un sol sec i empobrit. De la mateixa forma, les persones ens desenvolupem o bloquegem segons els contextos (relacions, organitzacions…) en els que ens trobem immersos.
El context de coaching amb el que treballo és el d’una relació de confiança mútua, respecte i acceptació vers l’altre, que permet examinar la vida pròpia i identificar eixos de creixement. Aquesta relació fa possible moltes coses, i totes es resumeixen en una categoria: desenvolupament humà.

EL DESENVOLUPAMENT NO S’ATURA (NECESSÀRIAMENT) A L’EDAT ADULTA

Malgrat l’opinió estesa que deixem de desenvolupar-nos com persones en arribar a l’edat adulta, fa anys que es demostra científicament (vegeu estudis de Bill Torbert o Robert Kegan) que els adults tenim la possibilitat de continuar creixent i desenvolupant les nostres capacitats mentals, forma de veure el món i de relacionar-nos en el mateix. Tot i així, moltes persones no ho fan. Créixer és dolorós. Ens fa veure formes de fer, pensar i sentir que ja no ens serveixen i ens estan fent mal. Tanmateix, no créixer ho és encara més. Per això les persones que decideixen embarcar-se en un procés de creixement personal a través del coaching senten que ha valgut la pena.
Una de les coses úniques del coaching integral, en comparació amb altres tipus de coaching, és que para atenció als diferents nivells de desenvolupament personal i a les diferents línies de desenvolupament (cognitiva, relacional, emocional, somàtica, espiritual i la integració de totes).

QUÈ T’APORTARÀ?

Durant els processos de coaching del començament del capítol, els problemes d’arribada s’han dissolt o han deixat de ser importants. La persona ha comprès el marc de pensament que el limitava, els punts cecs en la seva forma de relacionar-se, sentir, veure i existir el món. D’aquesta forma ha inclòs i transcendit la seva situació inicial que ha fet possible la nova situació.

Al final dels processos de coaching, els meus clients parlen sovint de sentir-se més vius, d’altres de cultivar la capacitat de trobar la calma al mig de la tempesta. En tots els casos sempre es generen més possibilitats reals allà on semblava que només hi havia un carreró sense sortida. El desenvolupament personal porta sempre a una major capacitat de gestionar la complexitat, el que resulta clau per directius, responsables d’equips i líders de comunitats.

MÉS INFORMACIÓ

Si sents curiositat per conèixer el que el Coaching Integral et pot oferir, m’encantarà parlar-ne amb tu sense cap compromís.

Bill TorbertKen WilberNew Ventures WestRobert KeaganTeoría Integral
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Vulnerabilitat i intel·ligència relacional

Dissabte, 17 setembre 2016 by admin

Quan parlo d’intel·ligència relacional, sovint em pregunten per les claus de la mateixa. Alguns anticipen tècniques sofisticades que els ensenyin a ser més virtuoso en el marc de les relacions. En un món on encara predomina una visió científica més o menys mecancista, no es de sorprendre que tothom vagi a la recerca de la darrera tècnica, la darrera app, la darrera cosa que solucionarà els nostres problemes per sempre més.

I tanmateix, la intel·ligència relacional és fonamenta en la pràctica. Pràctica entesa com realitzar un activitat una vegada i una altra amb l’objectiu de fer-la cada vegada millor, en l’esperit de Martha Graham:

“I believe that we learn by practice. Whether it means to learn to dance by practicing dancing or to learn to live by practicing living, the principles are the same. In each, it is the performance of a dedicated precise set of acts, physical or intellectual, from which comes shape of achievement, a sense of one’s being, a satisfaction of spirit. One becomes, in some area, an athlete of God. Practice means to perform, over and over again in the face of all obstacles, some act of vision, of faibrainheartth, of desire. Practice is a means of inviting the perfection desired.”
Però, quan parlem d’intel·ligència emocional, què és el que hem de practicar?
Doncs essencialment dues coses: Introspecció i Connexió amb els altres, seguint el model de l’Integral Center de Boulder.
Ambdues requereixen de trepitjar un terreny que ens agrada ben poc. El terreny de la vulnerabilitat sobre el qual la brillant B.Brown ha versat tant. Introspecció entrant en contacte amb el món dels sentits, pensaments i emocions. Fer-me amic de la meva experiència per poder-la compartir autènticament, el que requereix coratge per mostrar-se vulnerable a com em pugui sentir, al que puguin pensar, a com puguin reaccionar.

M’ha costat molts anys fer-me amiga de la meva experiència, i alguns més aprendre a compartir-la autènticament. Pràctiques com la meditació, escriure en un diari i passejos en la natura m’han ajudat. També simplement preguntar-me com em sento. Per expressar la meva experiència autènticament m’ha ajudat estat estar en comunitat amb persones que ho feien constantment.

I tu, com ho fas per entrar en contacte amb la teva experiència?
Quines persones i relacions et conviden a expressar la teva vulnerabilitat de forma autèntica? Com et sents quan ho fas?Vul

Brene BrownCirclingCoachingIntegral Centerintel·ligència relacionalvulnerabilitat
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Circling o l’art de relacionar-se autènticament

Dissabte, 27 agost 2016 by admin

El passat divendres em van convidar a facilitar un taller sobre Comunicació Autèntica a la jornada del HuB Coevolució que va tenir lloc al Vapor lab, tema perfecte per despertar aquest blog d’un fèrtil període d’hivernació.
Durant el taller vaig poder compartir meu vincle amb aquest tema fer viure als participants una pràctica de comunicació autèntica que com van expressar els va deixar colpits, captivats i encuriosits per la potència de la mateixa.

El que he après sobre comunicació autèntica i relacions autèntiques m’ho han ensenyat a una comunitat nord americana de la que he format part durant dos anys , i a la que d’alguna forma segueixo vinculada: el Centre Integral de Boulder, Colorado. El Centre Integral es diu integral perquè considera a la persona en la seva integralitat: Meditació, Yoga, Circling, Filosofia, Ciència,…molt vinculat a la Teoría Integral (Wilber, Beck…). Pel que fa a comunicació autèntica hi ha dos laboratoris setmanals de Circling Integral o Meditació intersubjectiva de tres hores de durada. La pràctica de Circling es realitza amb grups de 5/6 persones amb un facilitador, durant uns 45 minuts aproximadament.

El Circling o Meditació inter-subjectiva com tantes coses a la vida és més fàcil d’experimentar que d’explicar. Té en comú amb la meditació tradicional, la intenció d’estar en el moment present. La tradició budista tibetana explica la meditació com fer-se un amb allò que és. És a dir, obrir-se plenament a allò que és. Quan un medita tot i que sovint té un objecte d’ancla al moment present com pot ser la respiració o una imatge, la intenció subjacent sol ser obrir-se al moment present. Al fer-ho un seguit de coses interessants poden succeïr: adonar-se’n de neures repetitives, pensaments que tornen una vegada i una altra, l’impacte que ha tingut certa experiència del que no érem conscients…. en quasi tots els casos l’”efecte secundari” de meditar és una consciència ampliada.
En el mateix sentit, el Circling Integral comparteix tot això amb la meditació, amb una dimensió afegida: la dimensió relacional, pel fet que es fa en grup. Aquesta petita diferència és com dir, mira és com saltar des d’un lloc alt, en un cas saltes dos metres, en l’altre saltes des d’un avió. Lluny de voler equiparar la meditació tradicional amb “fàcil” i el Circling Integral amb “difícil” el que si que vull transmetre amb aquesta imatge és donar mesura del grau de complexitat que s’hi afegeix amb el factor grupal, la riquesa i la potència de la pràctica.

Per un moment imagina’t en un laboratori de Circling Integral. Ets en un grup de sis persones, alguns els coneixes i d’altres no. Una d’elles és el facilitador, que d’alguna forma guia la pràctica i assegura que les regles del joc es compleixen (les més important són: no assumir res, i acollir tot el que sorgeixi). Avui has decidit demanar de ser el centre de la pràctica. Això vol dir que durant 45 minuts, 5 persones posaran la seva atenció en tu, amb la intenció de sentir com és ser tu mateix en el moment present, sense intentar canviar res, ni aconseguir res que no sigui romandre en el moment present. S’empraràn la mirada, paraules, silencis. Què sents quan t’ho imagines? T’hi atreviries? La primera vegada que vaig demanar ser el centre d’atenció no en sabia quasi res de la pràctica, i ho vaig fer una mica a la lleugera. Ben aviat vaig adonar-me’n de la intensitat de l’experiència. Vam seure en cercle al terra. Seríem tres persones inclòs el facilitador. El facilitador va preguntar: Què sents ara mateix? Al fer-me la pregunta a mi mateixa, davant l’esguard curiós del grup vaig notar el volum de la meva experiència és multiplicava per 100. De sobte, sentia el que sentia quasi a crits. Al compartir-ho la meva experiència era rebuda sense ésser jutjada i al seu temps em tornava com era pels altres ser amb mi en aquell precís moment. Uau,…no sé si ho aguantaré això durant 45 minuts em deia a mi mateixa. Petites i grans revelacions, emocions que no sabia que hi eren, vincles nous,…fruits impossibles de comptar, que només podien ser viscuts. No només ho vaig sobreviure sinó que la pràctica em va captivar totalment. El que em va portar a certificar-me com a facilitadora de Circling Integral, a integrar aquesta pràctica a la meva vida personal, a la meva professió de coach i facilitadora i a voler estendre aquesta pràctica al meu entendre revolucionària al major nombre de persones possibles.

Si tu també sents curiositat sobre pràctiques de relacionar-se autènticament i el Circling, t’animo a seguir aquest blog i newsletter, on compartiré reflexions, tallers i altres temes relacionats. Fins aviat!

Centre Integralcircling integralIntegral Circlingintel·ligència relacionalmeditaciómeditació intersubjectivameditaciónmeditationTeoría Integral
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8

Search

Recent Posts

  • Posar límits (podcast de l’Ofici de Viure)

    ...
  • Els bons propòsits (podcast de l’Ofici de Viure)

    ...
  • Las prisas del hámster que llevas dentro

    Artículo publicado el 11 de diciembre en 20 Min...
  • Estas Navidades, no decidas tú por tus mayores

    Artículo publicado el 4 de diciembre en 20 Minu...
  • A propósito de OLGA PES (podcast)

    [A PROPÓSITO DE OLGA PES] En este podcast entre...

Recent Comments

  • Magda Barceló en La diversitat com font de creixement
  • Monica en La diversitat com font de creixement
  • Magda Barceló en Ment visionària: el poder de l’atenció amb intenció
  • Merce en Ment visionària: el poder de l’atenció amb intenció
  • Magda Barceló en 2019: alguns ingredients essencials

Archives

  • maig 2021
  • gener 2021
  • desembre 2020
  • novembre 2020
  • octubre 2020
  • agost 2020
  • juliol 2020
  • juny 2020
  • maig 2020
  • març 2020
  • novembre 2019
  • setembre 2019
  • juliol 2019
  • juny 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • març 2019
  • gener 2019
  • desembre 2018
  • novembre 2018
  • octubre 2018
  • juliol 2018
  • juny 2018
  • maig 2018
  • abril 2018
  • gener 2018
  • desembre 2017
  • setembre 2017
  • agost 2017
  • juny 2017
  • maig 2017
  • abril 2017
  • març 2017
  • febrer 2017
  • gener 2017
  • desembre 2016
  • novembre 2016
  • octubre 2016
  • setembre 2016
  • agost 2016
  • abril 2014
  • octubre 2013
  • setembre 2013
  • agost 2013
  • juliol 2013
  • juny 2013
  • juny 2012
  • abril 2012
  • març 2012
  • juliol 2010
  • maig 2010
  • març 2010
  • febrer 2010
  • desembre 2009
  • novembre 2009
  • octubre 2009
  • setembre 2009
  • agost 2009

Categories

  • 9 capacitats
  • activism
  • better and better
  • communities of practice
  • opinion
  • Podcasts
  • projects and team
  • Sense categoria
  • Sin perdices
  • Uncategorized

Meta

  • Entra
  • Canal de les entrades
  • Canal dels comentaris
  • WordPress.org (en anglès)
  • Nota legal

Web design by Olalon

TOP