Diàleg Global per la Sostenibilitat a Barcelona
Què millor tornar a un espai personal com aquest blog, que fer-ho a través d’una inciativa apassionant com és la de Diàlegs Globals per la Sostenibilitat?
(els que tingueu ganes de saber el que s’ha cuit entre l’últim post i aquest, podeu visitar el meu blog corporatiu)
Per la consolidació de la iniciativa dels Diàlegs Globals han confluit diversos factors:
– Ganes d’impulsar el moviment associatiu The Natural Step
– Vincular el Desenvolupament d’Organitzacions amb la Sostenibilitat a través de jornades co-organitzades a través de dues associacions a les que pertanyo The Natural Step i SoL
– La coneixença i sincronicitat amb un moviment de diàlegs globals per la sostenibilitat, compartint visió i metodologia, unint esforços per influir a Rio + 20, de la ma de l’Stanley Nyoni de TNS Suissa
– Conexió personal amb persones amb ganes de fer camí junts impulsant la sostenibilitat, com la Carlotta Cataldi, el Sergi Rovira i la Kathy Raleigh
El resultat de tot això és que ja tenim lloc i data pel proper Diàleg Global per la Sostenibilitat a Barcelona: serà el proper dimecres 18 d’Abril de 9:00 a 14:00 hores a Torre Jussana, gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona per acollir l’acte.
Durant el mateix, a través de metodologies de l’Art of Hosting, visionarem la societat sostenible que tots desitgem, generant idees i energia per posar-la en pràctica.
Si encara no ho heu fet, podeu inscriure’us a dialogosglobalessostenibilidad@gmail.com
Descarregar el fulletó aquí.
Els propers diàlegs tindran lloc a Reus (7 de juny), Madrid (28 de setembre) i de nou a Barcelona post-Rio+20 (15 de novembre).
- Published in Uncategorized
Cercant bones pràctiques d’igualtat (a Tarragona)
Des de la Comunitat Pràctica d’Igualtat de Tarragona estem cercant bones pràctiques d’igualtat a la província de Tarragona. La Comunitat Pràctica d’Igualtat a Tarragona neix de l’impuls de la Diputació de Tarragona i compta amb la participació de les principals empreses del territori (Goma-Camps, Tic-nova – Beep Pere Mata, Port de Tarragona, Indústries Teixidó,…), èns públics (Ajuntament de Tarragona, Ajuntament del Vendrell, Ajuntament de Reus…) i entitats socials (Fundació Estela, Fundació ECOM, Creu Roja,..) entre altres.
Les bones pràctiques que es cerquen, són polítiques concretes aplicades dintre les organitzacions o a la ciutadania per part de:
– Empreses
– Fundacions
– Cooperatives
– Èns públics
– Entitats socials (sindicats, patronals,…)
Què hi guanyes participant?
– Les entitats amb millors pràctiques seran convidades a presentar-les durant la propera jornada de la comunitat (novembre)
– Conèixer a altres persones expertes en temes d’igualtat i enfocaments pràctics sobre el tema
– Difusió de la responsabilitat social de la vostra organització
– L’oportunitat de participar en un projecte innovador
Per participar-hi només heu d’enviar el formulari de bona pràctica abans de l’1 d’Agost de 2010 a equilibra@equilibraconsulting.com
Més informació sobre les Comunitats Pràctiques d’Igualtat en aquest blog o als links:
http://www.diputaciodetarragona.cat
http://www.europapress.cat
- Published in communities of practice, projects and team
Vacances i inclusió
Les vacances, o millor dit l’estiu, conviden a sortir al carrer, a la platja, a més vida social.
És amb aquest sortir al carrer que les persones ens trobem, participem en festes, trobades populars i sorgeix cert esperit de comunitat menys present durant la resta de l’any. I és que en temps de globalització, comunitats virtuals i altres sofisticacions, la comunitat més directa continua sent la local, a la que de forma menys conscient que més tots formem part.
Va ser la setmana passada en una obra genial de Leo Bassi, a la plaça de la Font de Tarragona, que vaig poder gaudir d’aquest formar part del mateix. Mentre esperàvem asseguts en una platea mòbil, entrepans, pizzes, begudes que anaven i venien, entre persones de totes les edats, gèneres, classes socials i tribus. Durant l’actuació vàrem compartir riures, plors, poesia, preocupacions, fascinació,… amb familiars, amics, coneguts, desconeguts, però sobretot, en comunitat.
Diuen que un dels principals problemes que té la nostra societat actual és el de la fragmentació. Creure’ns separats els uns dels altres, diferents, aïllats. Aix
ò no només no ens fa feliços sinó que sembla ser la font de la situació en la que ens trobem. De pensar que només cal mirar per nosaltres i la resta i el planeta ja s’apanyarà. De no tenir temps per la comunitat, doncs de portes cap enfora ja no és cosa meva, si no dels polítics. De creure que tot allò que no porti a resultats (econòmics) és perdre el temps, i per tant no interessar-nos pels altres, ni en construir espais de diàleg i convivència. Però resulta que el planeta som nosaltres, la resta de persones també i dialogar és crear ponts que ens ho recordin i puguin creuar-se sovint.
Tenim una llavor: la participació ciutadana. Però, com fer però per anar més enllà de les pràctiques polítiques actuals? Podria ser que creant espais de diversitat, creativitat i diàleg periòdics, es teixissin xarxes socials? I si fos així, per què no crear-los de forma que es puguin parlar tota mena de temes? Qui ho hauria de fer i com? Durant quant de temps? Com es vincularien a la tecnologia existent? Caldria assignar un espai físic determinat per aquesta finalitat, com per exemple l’espai del diàleg? Com es podrien combinar esdeveniments lúdics amb el diàleg autèntic? Podríem per una vegada els ciutadans/es convertir-nos en la solució?
Si, us deixo amb més preguntes que respostes. I si – com la que finestra que es va obrir a l’autor d’Utopia al pensar en la civilització de fa 75.000 d’anys de les pintures d’Atapuerca- aquell espai va obrir una finestra dintre meu. Una finestra d’optimisme i possibilitat que m’agradaria contagiar-vos.
- Published in better and better
CoP de Igualdad de Tarragona: pasando a la acción
El pasado 22 de junio tuvo lugar en Mas Sedó el tercer encuentro de la Comunidad Práctica de Igualdad de Tarragona, proyecto ideado y coordinado por Equilibra consulting con la esponsorización y organización de OADL de la Diputación de Tarragona. La jornada con participantes responsables de RRHH e igualdad de empresas (Goma-Camps, Diagnòstic per la imatge, Beep, l’Autoritat Portuaria de Tarragona,…), empresas de inserción (Fundació Onada, Fundació Ecom, Fundació l’Heura,..) y entes públicos (Ayuntamiento de Tarragona, Ayuntamiento de Vilaseca, Mas Carandell, URV,…) se desarrolló entorno a diferentes talleres y diálogos.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=8RjkhV7LEtU]El encuentro se inició con una reflexión por parejas entorno a situaciones de exclusión, con formato de speednetworking. Este ejercicio permite realizar un vínculo entre lo personal y lo político, además de romper el hielo entre los participantes. A través de Tecnologías de Espacio Abierto y Time to Think se desarrollaron los diálogos de las diferentes subcomunidades, que concluyó con la recopilación buenas prácticas por parte de cada entidad y dos lemas para la Comunidad:
Re-gènere
Despertant consciències: ni més, ni menys, iguals i diferents
El taller de Mindmaps tenía el objetivo de facilitar a los participantes el acceso a su creatividad y conectar con el cambio que querían llevar a cabo a nivell personal y en sus organizaciones. Para finalizar, un diálogo entorno a la jornada y la organización de la próxima nos llevó a terminar con el mural de la Comunidad Práctica, con música, improvisación y energía para el cambio.
Conclusión…. ¡Todo es posible!
- Published in communities of practice, projects and team
1001 Matins de la Igualtat
El passat 20 d’abril vaig assistir de convidada als 1001 Matins de la Igualtat un programa de Radio Cambrils, emès cada dimarts de 10:00 a 11:00 del matí totalment dedicat a la igualtat d’oportunitats.
En el programa, amb la col·laboració de l’agent d’igualtat de l’Ajuntament de Cambrils Anna Minguella, es va parlar sobre les diferències de gènere pel que fa a la salut, en particular com viuen l’stress els homes i com el viuen les dones, tema per un altre post. La segona part era la meva entrevista on – quina sorpresa!- em vaig explaiar sobre la igualtat d’oportuntitats a les organitzacions i com evolucionava.
Aquest programa és una gota d’aigua en un oceà mediàtic on temes d’igualtat, gènere, dona, guanyen visibilitat de mica en mica. En la mateixa línea, ja consolidat, el Woman’s Hour de Radio4 BBC és un clàssic de temes d’igualtat i dona. L’escoltava en directe quan estudiava a Londres i fa temps que se’m descarrega puntalment a l’i-tunnes. Intento escriure aquest article de forma positiva i veient el got mig ple, però he de reconèixer que em costa. Em costa, quan jo que no tinc tele a casa la miro per casualitat i veig tota la brossa que s’hi llença, que sen’s llença. Imatges estereotipades, antics tòpics, desigualtats redissenyades,…la majoria directes a l’inconscient.
Un estudi del CAC del 2008 llençava les següents xifres sobre anàlisis de continguts dels mitjans de comunicació catalans públics:
- 78% dels programes estan protagonitzats per homes
- 90% dels programes de radio i TV tenen un home com a director
- nombre de convidats per programa (TV: 5,09 homes vs. 2,26 dones; ràdio: 4,03 homes vs. 1,45 dones)
- presència de personatges coneguts a les promocions (TV: 92% homes vs. 60% dones; ràdio: 75% homes vs. 25% dones)
- presència de personatges coneguts a les promocions (TV: 92% homes vs. 60% dones; ràdio: 75% homes vs. 25% dones)
- presència de persones amb paper de superioritat envers el sexe oposat (programes de TV: 18% homes vs. 9% dones; publicitat TV: 7% homes vs. 1% dones)
- presència de persones amb paper de submissió envers el sexe oposat (programes de TV: 4% homes vs. 12% dones; promocions TV: 0% homes vs. 6% dones)
- presència de persones amb aspecte sexy, eròtic o seductor als espots de TV (14% homes vs. 33% dones)
- ús de persones nues o seminues a la publicitat de TV (44% homes vs. 84% dones)
Una es pot preguntar, i que? Doncs que encara hi molta feina per fer. Molta feina, quan els mitjans de comuncació són el quart poder en el que es recolza la societat. Feina per evitar que es legitimi de forma indirecta d’acord, inconscient potser també, la objectificació de persones, la desigualtat a nivell conceptual. El món dels conceptes, les imatges creen realitats i és així com es sustenten les desigualtats actuals en totes les seves versions (violència de gènere, desigualtats al món del treball, tràfic de persones, i un trist etcètera.)
Davant d’això enhorabona pels 1001 matins de la igualtat! I que vinguin les 1001 tardes i les 1001 nits,…
- Published in better and better, opinion
Diversitat i xarxes, un mix perfecte per col·laborar
Parlar de xarxes socials i tecnologies és parlar de vincles entre persones i vies de comunicació entre elles. Aquestes permeten que persones fa un temps només considerades consumidores també puguin ser cyberactivistes i ciutadans actius al fer sentir la seva veu a través de la multiplicitat de xarxes virtuals i espais.
Al món del treball, com pregonaven Nordström i Ridderstrâle al seu Funky Business, la globalització i la revolució de la informació fan que el talent faci ballar al capital. Noves formes de treballar neixen, menys jeràrquiques, desdibuixant les diferències entre persones contractades de l’empresa i professionals externs, equips que es construeixen amb professionals de diferents punts del món per un projecte, que es desfan un cop aquest s’ha finalitzat mantenint els vincles per oportunitats futures i un llarg etcètera.
La col·laboració entre empreses i professionals, així com l’esperit de fer xarxa es fonamenta en la mentalitat de l’abundància – terme encunyat per S.Covey – en el que l’empresa o professional compta que hi ha prou recursos i èxit a l’abast per compartir amb els altres, en contraposició en la mentalitat competitiva i d’escassetat. I és que per molt que una empresa compti amb una bona plantilla formada i multi disciplinar, la complexitat del món actual i l’elevat grau d’especialització dels professionals, fan que la col·laboració entre empreses sigui imprescindible per fer front als reptes actuals amb èxit.
Als Estats Units – segons la meva experiència de formació amb professionals d’aquest país – més enllà de les polítiques d’igualtat d’oportunitats, molt arrelades, es treballa el paradigma de la diversitat a l’empresa. La diversitat es constitueix com una font de talent per l’empresa al portar diferents formes de pensar i actuar de cada persona en funció de la seva identitat i pertinença a diferents categories socials (per exemple gènere, ètnia, nacionalitat, classe social, edat, grau formatiu, discapacitat, etc.). Més que acceptar o abraçar la diversitat es parla de celebrar-la i rankings independents demostren que no només és possible sinó que també és rentable. En aquest sentit, la col·laboració entre empreses i professionals no és més que aprofitar les avantatges de la diversitat i especialització per oferir serveis i productes de més valor afegit. Aquest és l’esperit d’espais com n-giny, 2d4b o la Comunitat Pràctica d’Igualtat d’Oportunitats de Tarragona en el que la voluntat de construir del grup i les eines que ofereixen les noves tecnologies fan possible que altres formes de ser i fer siguin possibles.
- Published in opinion
Neix el distintiu “Igualdad en la Empresa”
Amb el distintiu “Igualdad en la Empresa” el Ministeri d’Igualtat continua amb el desplegamant de la llei 3/2007 avançant en el reconeixement de les empreses compromeses amb la igualtat d’oportunitats.
Actualment, les empreses que tenen un pla d’igualtat i desenvolupen polítiques sobre el tema ja compten amb més puntuació alhora d’accedir a contractació pública i subvencions. Aquest distintiu va un pas més endavant, amb l’objectiu de ser emprat per fins comercials i publicitaris, i així esdevindre un exemple per altres empreses en temes d’igualtat, i una font d’informació en temes de resposabilitat social pels diferents stakeholders de l’empresa (clients/es, treballadors/es,…).
El termini de presentació de sol·licituds pel distintiu finalitza el 10 de juny de 2010.
Per més informació sobre el distintiu cliqueu aquí
- Published in better and better
Avaluació de projectes i polítiques: the missing link
Roba estesa a Venècia
El passat 5 de març presentàvem a Venècia l’avaluació del pla de treball de la Xarxa Europea de Microfinances del 2009. Participar en aquesta avaluació i les avaluacions del 2007 i 2008 m’ha permès veure l’impacte positiu de les mateixes en l’entitat, que escolta i implementa moltes de les recomanacions. Per exemple, el fet de crear grups de treball que fessin de l’EMN una xarxa liderada pels seus membres, la creació de comunitats pràctiques o la necessitat de tenir certa presència a Brusel·les.
Aquesta receptivitat per part d’aquesta entitat contrasta amb la minsa política d’avaluació per aquestes contrades. De fet, tot i que el rol de les avaluacions a Espanya ha millorat molt, sobretot per la influència de la Unió Europea, com demostra l’estudi de Verònica Viñas , el país encara es troba lluny dels estandards europeus d’avaluació. A Catalunya el consorci Ivalua realitza avaluació de polítiques públiques, però el fet que la mateixa Generalitat formi part d’Ivalua, que a la seva web no ni hagi cap de les avaluacions realitzades, i l’escàs ressò de les mateixes, fa dubtar sobre el grau d’impacte de la tasca del consorci.
Les metodologies emprades en avaluacions són variades i poden anar des de l’anàlisi de dades quantitatiu, a enquestes, tècniques participatives com focus group i entrevistes en profunditat, entre d’altres.
L’experiència desenvolupada en l’avaluació de projectes, m’ha permès detectar els següents impactes positius del procés d’avaluació:
- Contribuïr a l’eficiència i eficàcia en l’ús de recursos, la rellevància de les accions d’una entitat, transparència de les mateixes i obrir camí per introduir mesures correctores
- L’avaluació lluny de ser una eina exclusivament crítica, posa de relleu tan punts forts o polítiques que funcionen, com punts febles i temes a corregir. Per tant combina la part de reforç dels aspectes que funcionen amb la crítica constructiva en aquells que no ho fan
- Els treballadors/es, membres, participants, stakeholders de l’entitat avaluada tenen l’oportunitat de donar la seva opinió i tenir veu en la seva organització, el que per si mateix és un efecte positiu del procés
- De la independència del procés d’avaluació sorgeixen punts de vista, idees, nous enfocaments i matissos valuosos, obrint nous camins i formes de fer diferents
Dos punts per això són determinats donant per suposada la competència dels avaluadors. La independència de l’equip avaluador i que l’organització avaluada estigui disposada a escoltar, reflexionar i actuar sota la nova llum de l’avaluació.
- Published in opinion, projects and team
Microdesigualtats: empreses que perden talent, persones que perden dignitat
El concepte de microdesigualtat (microinequality o microinequity) acunyat per B.Sandler fa referència a les formes d’adreçar-se a persones a través de les quals se les exclou, margina, ignora o menysté per motius de gènere o ètnia. El concepte es pot ampliar a qualsevol diferència respecte al grup dominant sigui edat, grup social, formació, etc.
El que diferència les microdesigualtats de discriminacions és la seva subtilesa i sovint origen inconscient per part de qui les perpetra.En contrast, l’impacte que les microdesigualtats tenen en les persones que les reben de forma acumulada al lloc de treball, escola o espai comunitari, pot traduïr-se en pèrdua d’auto-estima, desmotivació, i altres danys psicològics.
Amb aquests danys hi perd la organització i hi perden les persones que els reben. La organització perd persones motivades i per tant talent. Les persones perden en qualitat de vida, dignitat i salut psicològica. Tanmateix les microdesigualtats són massa freqüents. Tan que se les considera normals.
Encara em ronda pel cap el que em va dir una companya fa poc, d’una versió de les microdesigualtats com són els micromasclismes. El comentari que havia fet el seu cap al saber que estava embarassada “ets la última dona que contracto en aquesta empresa”. Recordo veus de dones molt properes, que vàren viure microdesigualtats per part dels seus directors, com desprecis continuats en públic, menysteniment i sarcasme, i com les afectava en la seva vida. Un cap que va dir, “en aquesta empresa hi tens molt futur, ara això sí, encara no et quedis embarassada”. O el que vaig sentir jo mateixa un dia quan per justificar que em pagaven menys que a homes amb iguals responsabilitats em varen dir “hauries d’estar contenta, doncs ets la segona dona que guanya més de tota l’empresa”.
Les microdesigualtats són la punta de l’iceberg d’un món de desigualtat, discriminació, irresponsabilitat i menysvaloració continuada de les dones i tots els grups que no encaixen amb “el treballador model” de l’empresa. Mentre en aquest país les discriminacions més descarnades s’estan combatent de forma creixent des de l’àmbit legal, fa falta un canvi de valors per poder erradicar-les.
Si ets objecte de microdesigualtats, no t’ho quedis, parla’n, comenta-ho amb la teva família, amics, parla amb la persona que els origina i si això no funciona, busca feina en una altra empresa i quan marxis fes-los-hi saber. Recorda, allò personal és (encara) polític.
A les organitzacions, i empreses que vulguin assegurar-se que no es donen desigualtats de cap mena, tampoc microdesigualtats, i que el seu personal està plenament motivat, els convido a iniciar processos de reflexió i diàleg sobre la diversitat al si de la organització. L’objectiu: presa de consciència de la situació per prevenir i/o transformar-la en entorns de desenvolupament personal i de negoci. I és que un no pot funcionar sense funcionar sense l’altre.
- Published in Uncategorized
Equipaments de Mataró amb perspectiva de gènere
Divendres passat vàrem tenir una reunió per enllestir la Diagnosi d’Equipaments de Mataró, projecte finançat per la Diputació de Barcelona.
El projecte liderat pels consultors d’estratègia Xavi Menduiña i el Xavi Fahndrich de Mintsmind amb els que he tingut el plaer de col·laborar, així com també amb l’Anna Tarragona i la Marta Ricart d’Adhoc sostenibilitat ambiental, els arquitectes Salvador Matas, Joan Antoni Paez i l’economista Miquel Morell.
Des d’Equilibra, s’ha aportat el punt de vista de la perspectiva de gènere i inclusió, tenint en compte 5 dimensions:
- Ús de l’equipament per gènere
- Accessibilitat física
- Accessibilitat horària
- Accessibilitat econòmica
- Accessibilitat virtual
en funció de les quals cada equipament resulta amb una valoració final.
Un projecte innovador, del que sens dubte es podrien beneficiar molts municipis.
- Published in better and better, projects and team, Uncategorized