Diàleg Global per la Sostenibilitat a Reus
El passat 7 de juny ens vàrem reunir al magnífic entorn del Centre de Formació Permanent de la URV de Reus, amb el segon Diàleg Global per la Sostenibilitat. Una quinzena de persones profundament motivades, amb la intenció de reflexionar col·lectivament sobre com construïr una societat sostenible.
La jornada, co-facilitada amb Anna Arrabé i l’Oriol Palom, va gaudir de la diversitat dels participants, un mix d’empresaris/es, professionals del món públic i del món cooperatiu. La trobada va ser possible gràcies al suport del Centre de Formació Permanent de la URV que amablement va cedir l’espai.
El diàleg es va iniciar compartint els xocs externs o interns que ens havien fet pensar en la sostenibilitat. Per exemple:
– Viure a nivell familiar com amb dues generacions el cultiu de la terra passava de ser ecològic i sostenible a ser intensiu i nociu per la terra i els éssers vius
– Presenciar el desastre nuclear de Fukushima
– Adonar-se’n de la insostenibilitat de la vida d’un mateix, arran de patir una malaltia greu i veure el paral·lelisme amb la biosfera
– La contaminació que hi ha a l’alimentació, i la preocupació que això genera per la vida i les generacions futures
– Viure com la natura propera s’embruta i es degrada amb la dispersió de brossa i residus per part de les persones
– Veure com indústries de la zona contaminen amb l’emissió de gasos a l’ambient de forma descontrolada
– La consciència de l’impacte de l’entorn contaminat en malalties de familiars propers
– L’ansietat que genera el nombre d’embalatges dels productes de consum
– Constatar com s’han malbaratat diners d’inversions públiques en equipaments insostenibles
Tot seguit, la visualització ens va portar a una societat futura plenament sostenible.
Què hi vàrem veure? Espais serens. Un ritme més pausat. Menys carreteres. Consciència que els reptes no estaven plenament solucionats, però que estàvem en el bon camí. En aquell moment, érem conscients que estàvem treballant per combatre les causes de la insostenibilitat – a diferència del moment present, on amb prou feines afrontem els símptomes. Ciutats verdes. Relacions més pausades, millor comunicació, més col·lectivitat. Jocs, gaudint del que és important, fent el que realment sabem fer bé. Arrelats a la terra amb valors com la generositat, el respecte, l’amor.
Amb aquesta visió clarament dibuixada, vàrem passar al diàleg sobre el que necessitàvem per fer realitat la visió. D’aquí vàrem sorgir moltes idees. Necessitem aprendre que els reptes són compartits. Què en la construcció d’una societat sostenible no hi ha bons ni dolents. Hem d’aprendre a donar sense esperar res a canvi. A no tenir por. Que ens ho podem passar bé en el procés. Vàrem aprendre que potser els reptes més importants siguin aconseguir deixar enrere les pors per activar-nos pel canvi. Fer un canvi de consciència i estar convençuts que la nostra contribució és esencial.
Les accions més urgents que es vàrem apuntar van ser la de dialogar, comunicar els reptes que tenim davant, a amics, coneguts i desconeguts. Predicar amb l’exemple. A convidar al canvi, seduint, en positiu. Renunciar a beneficis, en pro d’organitzacions més sostenibles. Fer front a les causes dels problemes, no als símptomes.
Després de 4,5 hores de reflexió col·lectiva, vàrem sortir amb les piles renovades, per continuar el camí. Amb generació de sentit i una visió compartida. També amb vincles, xarxes i conexions. Llavors que donaran fruit en forma de col·laboracions futures.
Per participar a les properes trobades dels Diàlegs Globals per la Sostenibilitat podeu inscriure-us a dialogosglobalessostenibilidad@gmail.com
– Madrid: 28 de setembre
– Barcelona: 15 de novembre
Més informació a Facebook: “Diàlegs Globals per la Sostenibilitat” “One Future One Planet”.
- Published in activism, communities of practice, Uncategorized
Happy Planet Index: ecology, economy and well-being
I’ve just found out about the Happy Planet Índex (HPI) by the New Economics Foundation, and the question is why should the HPI be a better alternative to GDP as a guidance index to human development? Very simply, because it takes into account factors that can no longer be ignored when, such as:
- Life expectancy
- Life satisfaction
- Ecological footprint
The index tries to capture what resources are spent and how they translate into life expectancy and life satisfaction. While the overall results in most countries are far from brilliant, the index successes in capturing the ecological efficiency of countries development. For instance it points out that while poorer countries tend to have smallest per capita footprints and richer countries big per capita footprints, “however, some richer countries do have smaller (if not small) Footprints. South Korea has a footprint of 3.7 gha. The Netherlands achieve the same level of happy life years as the USA, but with a footprint less than half the size (4.4 gha). Furthermore, some countries do achieve high levels of, for example, health, with very low footprints. For example, life expectancy in the Philippines is 71 years, only seven years less than that in the USA or Denmark – and yet the country’s per capita footprint is only 0.9 gha. ” (pg 24, The Happy Planet Index 2.0).
Astonishingly – specially if compared to GDP – the 3 higher scoring countries in HPI are Costa Rica, Dominican Republic and Jamaica.
The HPI is not perfect and authors know it. It does not take into account toxic air pollutants, consumption of non renewable resources, or soil degradation. Calculating people’s happiness in a way that can be compared worldwide is not a straightforward task.
Nonetheless, the HPI is a sensible step for moving from the “economic growth” paradigm to another one that measures what should really matter to ourselves and our leaders: quality of life and a sustainable planet for future generations.
- Published in activism