Por qué te haces la víctima y no lo sabes
Hoy inicio una nueva etapa de colaboración con el periódico digital 20 minutos, con el blog “Sin perdices, lo que a menudo nos fastidia un final feliz”. Estoy ilusionada de poder compartir reflexiones y aprendizajes de forma semanal a través de este espacio. Te animo a leer el primer artículo del que te dejo un fragmento:
“¿Te sientes desamparado frente a la pandemia? ¿Te sientes oprimido por simpatizar con cierto color político? ¿Te sientes sometido por situaciones injustas? Cada día tropezamos con mil invitaciones a convertirnos en víctimas.
Que tu vida sexual no sea lo que te gustaría. Lo agobiante de tener que llevar mascarilla. Haber perdido el trabajo fruto de la crisis. Que no podamos reunirnos más de seis personas. El 155 en Cataluña. No poder salir de Madrid. Pillar el coronavirus.
Todo esto son formas de sentirnos víctimas. Lo compartimos con muchas personas. Y este complejo viene agudizado por la opinión pública. Aunque pueda parecerte natural y justificado, participar en el victimismo siempre es un problema.”
Sigue leyendo el artículo completo en este enlace.
- Published in opinion, Sense categoria
Miedo al éxito en tiempos del Covid
Artículo publicado el 5.10.20 en el diario digital 20 minutos.
“Hace unos días me preguntaban sobre el miedo al éxito en un programa de radio en el que colaboro habitualmente. El tema me pareció fascinante, porque junta dos dimensiones muy presentes en nuestra sociedad: estar bajo el dominio del miedo y la búsqueda ciega del éxito.
¿Qué significa tener éxito para ti?
Al orientarnos por el éxito externo es fácil vivir una vida no examinada, es decir una vida que por no ser consciente no merece ser vivida, como apuntaba Sócrates. Una vida así nos llevará al final del día, o a nuestro lecho de muerte, con la sensación de que la hemos desperdiciado. ¿Cómo entonces podemos dar con aquello que significa éxito verdadero?”
Sigue leyendo el artículo completo en este enlace.
- Published in opinion, Uncategorized
Ha empezado el cole: Madres, padres… ¿y ahora qué?
Artículo publicado el 17.09.20 en el diario digital 20 minutos.
“En el hemisferio norte ya han empezado los colegios en una vuelta al cole inaudita. Mesas individuales, mascarillas, precauciones al entrar, precauciones al salir, a la hora del desayuno, con las extraescolares…
Para los niños, la nueva normalidad tiene distintos colores: hay niños que no quieren ir al cole, en cambio otros están muy contentos de volver y otros tienen una actitud más bien neutra.
¿Como padres, hay algo que podamos hacer para favorecer una actitud positiva en nuestros hijos que facilite su adaptación a la nueva normalidad y el aprendizaje? Absolutamente sí. Como madres y padres estamos constantemente -consciente o inconscientemente- creando contextos de posibilidad o dificultad para nuestros hijos.
Lo hacemos de tres formas: con nuestro estado emocional, con nuestro uso de la palabra y con la atención que les brindamos.”
Seguir leyendo artículo completo en este enlace.
- Published in opinion, Uncategorized
1001 Matins de la Igualtat
El passat 20 d’abril vaig assistir de convidada als 1001 Matins de la Igualtat un programa de Radio Cambrils, emès cada dimarts de 10:00 a 11:00 del matí totalment dedicat a la igualtat d’oportunitats.
En el programa, amb la col·laboració de l’agent d’igualtat de l’Ajuntament de Cambrils Anna Minguella, es va parlar sobre les diferències de gènere pel que fa a la salut, en particular com viuen l’stress els homes i com el viuen les dones, tema per un altre post. La segona part era la meva entrevista on – quina sorpresa!- em vaig explaiar sobre la igualtat d’oportuntitats a les organitzacions i com evolucionava.
Aquest programa és una gota d’aigua en un oceà mediàtic on temes d’igualtat, gènere, dona, guanyen visibilitat de mica en mica. En la mateixa línea, ja consolidat, el Woman’s Hour de Radio4 BBC és un clàssic de temes d’igualtat i dona. L’escoltava en directe quan estudiava a Londres i fa temps que se’m descarrega puntalment a l’i-tunnes. Intento escriure aquest article de forma positiva i veient el got mig ple, però he de reconèixer que em costa. Em costa, quan jo que no tinc tele a casa la miro per casualitat i veig tota la brossa que s’hi llença, que sen’s llença. Imatges estereotipades, antics tòpics, desigualtats redissenyades,…la majoria directes a l’inconscient.
Un estudi del CAC del 2008 llençava les següents xifres sobre anàlisis de continguts dels mitjans de comunicació catalans públics:
- 78% dels programes estan protagonitzats per homes
- 90% dels programes de radio i TV tenen un home com a director
- nombre de convidats per programa (TV: 5,09 homes vs. 2,26 dones; ràdio: 4,03 homes vs. 1,45 dones)
- presència de personatges coneguts a les promocions (TV: 92% homes vs. 60% dones; ràdio: 75% homes vs. 25% dones)
- presència de personatges coneguts a les promocions (TV: 92% homes vs. 60% dones; ràdio: 75% homes vs. 25% dones)
- presència de persones amb paper de superioritat envers el sexe oposat (programes de TV: 18% homes vs. 9% dones; publicitat TV: 7% homes vs. 1% dones)
- presència de persones amb paper de submissió envers el sexe oposat (programes de TV: 4% homes vs. 12% dones; promocions TV: 0% homes vs. 6% dones)
- presència de persones amb aspecte sexy, eròtic o seductor als espots de TV (14% homes vs. 33% dones)
- ús de persones nues o seminues a la publicitat de TV (44% homes vs. 84% dones)
Una es pot preguntar, i que? Doncs que encara hi molta feina per fer. Molta feina, quan els mitjans de comuncació són el quart poder en el que es recolza la societat. Feina per evitar que es legitimi de forma indirecta d’acord, inconscient potser també, la objectificació de persones, la desigualtat a nivell conceptual. El món dels conceptes, les imatges creen realitats i és així com es sustenten les desigualtats actuals en totes les seves versions (violència de gènere, desigualtats al món del treball, tràfic de persones, i un trist etcètera.)
Davant d’això enhorabona pels 1001 matins de la igualtat! I que vinguin les 1001 tardes i les 1001 nits,…
- Published in better and better, opinion
Diversitat i xarxes, un mix perfecte per col·laborar
Parlar de xarxes socials i tecnologies és parlar de vincles entre persones i vies de comunicació entre elles. Aquestes permeten que persones fa un temps només considerades consumidores també puguin ser cyberactivistes i ciutadans actius al fer sentir la seva veu a través de la multiplicitat de xarxes virtuals i espais.
Al món del treball, com pregonaven Nordström i Ridderstrâle al seu Funky Business, la globalització i la revolució de la informació fan que el talent faci ballar al capital. Noves formes de treballar neixen, menys jeràrquiques, desdibuixant les diferències entre persones contractades de l’empresa i professionals externs, equips que es construeixen amb professionals de diferents punts del món per un projecte, que es desfan un cop aquest s’ha finalitzat mantenint els vincles per oportunitats futures i un llarg etcètera.
La col·laboració entre empreses i professionals, així com l’esperit de fer xarxa es fonamenta en la mentalitat de l’abundància – terme encunyat per S.Covey – en el que l’empresa o professional compta que hi ha prou recursos i èxit a l’abast per compartir amb els altres, en contraposició en la mentalitat competitiva i d’escassetat. I és que per molt que una empresa compti amb una bona plantilla formada i multi disciplinar, la complexitat del món actual i l’elevat grau d’especialització dels professionals, fan que la col·laboració entre empreses sigui imprescindible per fer front als reptes actuals amb èxit.
Als Estats Units – segons la meva experiència de formació amb professionals d’aquest país – més enllà de les polítiques d’igualtat d’oportunitats, molt arrelades, es treballa el paradigma de la diversitat a l’empresa. La diversitat es constitueix com una font de talent per l’empresa al portar diferents formes de pensar i actuar de cada persona en funció de la seva identitat i pertinença a diferents categories socials (per exemple gènere, ètnia, nacionalitat, classe social, edat, grau formatiu, discapacitat, etc.). Més que acceptar o abraçar la diversitat es parla de celebrar-la i rankings independents demostren que no només és possible sinó que també és rentable. En aquest sentit, la col·laboració entre empreses i professionals no és més que aprofitar les avantatges de la diversitat i especialització per oferir serveis i productes de més valor afegit. Aquest és l’esperit d’espais com n-giny, 2d4b o la Comunitat Pràctica d’Igualtat d’Oportunitats de Tarragona en el que la voluntat de construir del grup i les eines que ofereixen les noves tecnologies fan possible que altres formes de ser i fer siguin possibles.
- Published in opinion
Avaluació de projectes i polítiques: the missing link
El passat 5 de març presentàvem a Venècia l’avaluació del pla de treball de la Xarxa Europea de Microfinances del 2009. Participar en aquesta avaluació i les avaluacions del 2007 i 2008 m’ha permès veure l’impacte positiu de les mateixes en l’entitat, que escolta i implementa moltes de les recomanacions. Per exemple, el fet de crear grups de treball que fessin de l’EMN una xarxa liderada pels seus membres, la creació de comunitats pràctiques o la necessitat de tenir certa presència a Brusel·les.
Aquesta receptivitat per part d’aquesta entitat contrasta amb la minsa política d’avaluació per aquestes contrades. De fet, tot i que el rol de les avaluacions a Espanya ha millorat molt, sobretot per la influència de la Unió Europea, com demostra l’estudi de Verònica Viñas , el país encara es troba lluny dels estandards europeus d’avaluació. A Catalunya el consorci Ivalua realitza avaluació de polítiques públiques, però el fet que la mateixa Generalitat formi part d’Ivalua, que a la seva web no ni hagi cap de les avaluacions realitzades, i l’escàs ressò de les mateixes, fa dubtar sobre el grau d’impacte de la tasca del consorci.
Les metodologies emprades en avaluacions són variades i poden anar des de l’anàlisi de dades quantitatiu, a enquestes, tècniques participatives com focus group i entrevistes en profunditat, entre d’altres.
L’experiència desenvolupada en l’avaluació de projectes, m’ha permès detectar els següents impactes positius del procés d’avaluació:
- Contribuïr a l’eficiència i eficàcia en l’ús de recursos, la rellevància de les accions d’una entitat, transparència de les mateixes i obrir camí per introduir mesures correctores
- L’avaluació lluny de ser una eina exclusivament crítica, posa de relleu tan punts forts o polítiques que funcionen, com punts febles i temes a corregir. Per tant combina la part de reforç dels aspectes que funcionen amb la crítica constructiva en aquells que no ho fan
- Els treballadors/es, membres, participants, stakeholders de l’entitat avaluada tenen l’oportunitat de donar la seva opinió i tenir veu en la seva organització, el que per si mateix és un efecte positiu del procés
- De la independència del procés d’avaluació sorgeixen punts de vista, idees, nous enfocaments i matissos valuosos, obrint nous camins i formes de fer diferents
Dos punts per això són determinats donant per suposada la competència dels avaluadors. La independència de l’equip avaluador i que l’organització avaluada estigui disposada a escoltar, reflexionar i actuar sota la nova llum de l’avaluació.
- Published in opinion, projects and team
Dia internacional pel respecte i tracte digne a les dones
Avui és el dia internacional contra la violència de gènere.
L’ establiment de dies internacionals és un fet positiu, ja que contribueix a visibilitzar realitats que d’altra banda resten poc visibles la major part de l’any. Per tant, els dies internacionals contribueixen a la sensibilització de temes tan greus com la violència vers les dones, epidèmia greument extesa en tot el món, fruit de desigualtats de gènere i socials, en forma de múltiples vessants: violència de guerra, violència masclista, prostitució, i un trist i llarg etcètera.
Malgrat això, el cúmul d’articles, jornades, discursos, conferències, poden contribuir a l’efecte contrari que és saturar. A més a més segons teoria de PNL allò en què ens centrem, ho fem créixer.
Per això, l’he decidit rebatejar en positiu com el dia internacional pel respecte i tracte digne a les dones.
- Published in opinion
Biodiversity: needed as much as diversity in HHRR management
I am just back from the GTZ conference “Investing in Agriculture – Implications for Equity, Growth and Environment”, that took place in Königstein, Germany 19-20 August.
The conference was a perfect place to debate the daunting challenges the world is facing with reference to poverty eradication, climate change and equity.
A key reflection was put forward by Laura Snook from Bioversity International when explaining that the climate change effects and current trends: reduced water, fuels and pesticides availability, increased non-predictability of climate,….all of it with stronger effects for small farmers. In order to cope with this, she urged the following measures:
- Use agricultural biodiversity to adapt to the climate change
- Use technology to the advantage of agricultural biodiversity
- Use policy frameworks that promote the exchange of seeds and breeds more widely
She argued that the previous Green Revolution based on making the fields homogeneous, should now be replaced by a newer green revolution making the fields more heterogeneous, thus relying in biodiversity.
Open questions remained, as while at the theoretical level biodiverse agriculture benefits are clear, in practice there’s the need to test them and determine what best approaches need to be put in place. Another one, what is /should be the role of multinationals and intensive farming companies in all this; what is the role of biogenetics;….and as Georg Jaksch – senior director CSR from Chiquita – put it,…”the solutions proposed to tackle climate change seem totally insufficient to handle what is about to come”, summing up the generalised feeling that we were having band-aid approaches to deal with a virus of unknown effects, and highlighting the need to get the private initiative involved if significant changes are to be made.
Following this approach, clear advances are being made by the Agricultural Development Program in Africa lead by the BMGF and implemented by GTZ committed to support millions of people living on less than 2$/day lift themselves out of poverty through productivity improvements and increased market access. A remarkable part of the program is the African Cashew Initiative that focuses in the increased world demand of cashews and the opportunity there’s for Africa to seize it while increasing its processing capacity to retain more added value – now literally being shipped to India, Brazil & Vietnam. Here, the private initiative is crucial to increase the amount of cashews processed in Africa, and that is the reason why companies such as Costco, Ahold and Cashew International among others play a key role.
- Published in opinion