Bellesa en la pandèmia

/ / Uncategorized
Foto: @adriabb

Avui estic en contacte amb la bellesa, entesa en el sentit platònic d’allò virtuós, bò i veritable.

Escolto a un polític xinès davant d’autoritats europees afirmant que ara el més important es protegir LA VIDA. El màxim dirigent del país on visc fa seves les paraules. La vida passa en primer pla, per primera vegada des que tinc memòria. La vida per davant de l’economia, de la política, i d’un llarg i estèril etcètera anteposats durant massa temps a aquesta dimensió primordial.

Agraeixo a la música que em marca un ritme en aquests dies on les rutines es camuflen com integrants d’una guerrilla. En mig del camp del joc del confinament em perdo com a mínim un parell de cops durant la jornada. Llavors poso música, aquesta sona i jo existeixo en ella, en el compàs s’endreça allò que he de fer i ho faig.

Celebro a la meva filla i la seva forma d’adaptar-se a aquesta gàbia temporal, entenent que no hi ha avis, ni parc, ni possibilitat d’anar enlloc, i malgrat tot afrontant aquest temps sense guió com si es trobés en el més emocionant parc d’atraccions. La forma en com la meva parella es creix en moments crítics com aquests, fent-lo el millor company de viatge en aquesta travessa incerta. 

Rebo petits gestos que matisen el dia, amb exquisides tonalitats i textures. Convidant a Beethoven al confinament, la veïna de dalt, amb els seus quasi vuitanta anys es lliura sense reserves a les tecles del seu piano. Amics que truquen amb el cor a les portes del mòbil. Poetes cantant a les xarxes, inspirats per aquest exili insospitat. Invisibles ponts de mirada i mig somriure, entre estranys, en les furtives sortides al carrer,  gràcies al virus que potser ja tots dos portem dins.

Admiro la tasca dels professionals sanitaris que discretament afronten l’enemic invisible cuidant i cuidant-se, i també dels periodistes que s’esforcen en explicar allò que aquest període ens està ensenyant, més enllà de l’alarmisme fàcil, compartint notícies encoratjadores i útils.

Sento la dolçor que sempre és amb mi, però que amb aquest alentir del temps, es deleix a la meva pell, infusionant el meu entorn amb inspiració, joc i nostàlgia a parts diferents segons l’instant.

I tu, on trobes la bellesa en aquests moments estranys i particulars?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *