• La Marga es trobava a la meitat de la cinquantena. Després d’acompanyar els seus pares a la fi de la vida durant tres anys, es trobava desorientada, no sabent molt bé com enfocar el seu futur professional. Aquest parèntesi li havia deixat tocada la confiança en el que era capaç de fer i no sabia com reenfocar la seva vida.
• El Josep es trobava en un moment en el qual la vida semblava que es tornava cada cop més esquerpa. Dificultats de parella, precarietat laboral i econòmica. Se sentia cada cop més cansat i confós sobre la seva situació. Volia trobar el camí per afrontar les dificultats i que la seva vida fes un gir en positiu.
• Després de treballar molts anys en un càrrec de responsabilitat a l’administració pública, a la Lídia la possibilitat de jubilar-se abans dels 60 l’havia agafat fora de joc. Li interessava sí però, què faria sense treballar? Allò que havia estat el seu compàs de vida durant tants i tants anys.
• A l’Elisenda professional, mare, ciutadana compromesa tot li anava bé, i tanmateix semblava que a la seva vida li mancava alguna cosa, com si la seva vitalitat s’anés escolant per una escletxa invisible que per molt que s’hi esforcés no sabia com identificar.

Aquests són alguns exemples de situacions de persones que s’han beneficiat de participar en un dels meus programes de Coaching Integral.

CONTEXT: LA RELACIÓ DE COACHING

Una de les coses més poderoses del coaching és el context que crea.
El context ve a ser una mena de condicions climàtiques per fer-ne una analogia. Una planta no creix igual en un sol fèrtil i regada que si ho fa en un sol sec i empobrit. De la mateixa forma, les persones ens desenvolupem o bloquegem segons els contextos (relacions, organitzacions…) en els que ens trobem immersos.
El context de coaching amb el que treballo és el d’una relació de confiança mútua, respecte i acceptació vers l’altre, que permet examinar la vida pròpia i identificar eixos de creixement. Aquesta relació fa possible moltes coses, i totes es resumeixen en una categoria: desenvolupament humà.

EL DESENVOLUPAMENT NO S’ATURA (NECESSÀRIAMENT) A L’EDAT ADULTA

Malgrat l’opinió estesa que deixem de desenvolupar-nos com persones en arribar a l’edat adulta, fa anys que es demostra científicament (vegeu estudis de Bill Torbert o Robert Kegan) que els adults tenim la possibilitat de continuar creixent i desenvolupant les nostres capacitats mentals, forma de veure el món i de relacionar-nos en el mateix. Tot i així, moltes persones no ho fan. Créixer és dolorós. Ens fa veure formes de fer, pensar i sentir que ja no ens serveixen i ens estan fent mal. Tanmateix, no créixer ho és encara més. Per això les persones que decideixen embarcar-se en un procés de creixement personal a través del coaching senten que ha valgut la pena.
Una de les coses úniques del coaching integral, en comparació amb altres tipus de coaching, és que para atenció als diferents nivells de desenvolupament personal i a les diferents línies de desenvolupament (cognitiva, relacional, emocional, somàtica, espiritual i la integració de totes).

QUÈ T’APORTARÀ?

Durant els processos de coaching del començament del capítol, els problemes d’arribada s’han dissolt o han deixat de ser importants. La persona ha comprès el marc de pensament que el limitava, els punts cecs en la seva forma de relacionar-se, sentir, veure i existir el món. D’aquesta forma ha inclòs i transcendit la seva situació inicial que ha fet possible la nova situació.

Al final dels processos de coaching, els meus clients parlen sovint de sentir-se més vius, d’altres de cultivar la capacitat de trobar la calma al mig de la tempesta. En tots els casos sempre es generen més possibilitats reals allà on semblava que només hi havia un carreró sense sortida. El desenvolupament personal porta sempre a una major capacitat de gestionar la complexitat, el que resulta clau per directius, responsables d’equips i líders de comunitats.

MÉS INFORMACIÓ

Si sents curiositat per conèixer el que el Coaching Integral et pot oferir, m’encantarà parlar-ne amb tu sense cap compromís.