A propósito de OLGA PES (podcast)
- Published in Podcasts, Sense categoria, Uncategorized
No eres lo bastante bueno
Artículo publicado el 27 de noviembre en 20 Minutos.
“Hoy no me he levantado para hacer deporte. Llevo todo el día sintiéndome culpable por ello y con un malestar que no me quito de encima. Esto ha afectado a mi trabajo y relaciones. En una reunión, me he pasado dando caña a dos compañeros de trabajo y me siento fatal por ello.”
Así empieza una de mis sesiones de coaching con Mónica, mujer en la treintena, ocupando un cargo ejecutivo en el sector público.
Pongo el zoom en lo que pasa cuando se da cuenta de que se ha dormido y descubrimos el pastel: Mónica se dice a si misma “otra vez te has dormido, eres un desastre”, “ya has echado a perder el día”, “desde luego, no tienes fuerza de voluntad”, “no vas a llegar a ninguna parte”, mientras se le hace un nudo en el estómago. ¿Crimen? Un ataque típico del crítico interno.
Sigue leyendo el artículo completo en este enlace.
- Published in Sense categoria, Sin perdices
El equilibrismo más arduo
Artículo publicado el 20 de noviembre en 20 Minutos.
No paran de subir los casos de covid. La economía se hunde y con ella familias enteras se sumergen en la pobreza. El hielo de los polos se derrite. Cada día se extinguen más de un centenar de especies. El fuego arde en varios continentes. Los mares están contaminados. El aire todavía más… Me rindo. Me hundo en la desesperanza y tiro la toalla.
Para la humanidad, el mundo se ha acabado muchas veces. Con la peste en la Edad Media. En Bosnia Herzegovina, hace casi treinta años. En el Mediterráneo hoy día, con los naufragios de pateras. En los campos de refugiados. Durante guerra civil española. Sin embargo, aquí estamos tú y yo. Sigo en pie en este mundo loco. Y tú también. Y mientras lo estamos, podemos hacer dos cosas.
Sigue leyendo el artículo completo en este enlace.
- Published in Sense categoria, Sin perdices
Por qué te haces la víctima y no lo sabes
Hoy inicio una nueva etapa de colaboración con el periódico digital 20 minutos, con el blog “Sin perdices, lo que a menudo nos fastidia un final feliz”. Estoy ilusionada de poder compartir reflexiones y aprendizajes de forma semanal a través de este espacio. Te animo a leer el primer artículo del que te dejo un fragmento:
“¿Te sientes desamparado frente a la pandemia? ¿Te sientes oprimido por simpatizar con cierto color político? ¿Te sientes sometido por situaciones injustas? Cada día tropezamos con mil invitaciones a convertirnos en víctimas.
Que tu vida sexual no sea lo que te gustaría. Lo agobiante de tener que llevar mascarilla. Haber perdido el trabajo fruto de la crisis. Que no podamos reunirnos más de seis personas. El 155 en Cataluña. No poder salir de Madrid. Pillar el coronavirus.
Todo esto son formas de sentirnos víctimas. Lo compartimos con muchas personas. Y este complejo viene agudizado por la opinión pública. Aunque pueda parecerte natural y justificado, participar en el victimismo siempre es un problema.”
Sigue leyendo el artículo completo en este enlace.
- Published in opinion, Sense categoria
Miedo al éxito en tiempos del Covid
Artículo publicado el 5.10.20 en el diario digital 20 minutos.
“Hace unos días me preguntaban sobre el miedo al éxito en un programa de radio en el que colaboro habitualmente. El tema me pareció fascinante, porque junta dos dimensiones muy presentes en nuestra sociedad: estar bajo el dominio del miedo y la búsqueda ciega del éxito.
¿Qué significa tener éxito para ti?
Al orientarnos por el éxito externo es fácil vivir una vida no examinada, es decir una vida que por no ser consciente no merece ser vivida, como apuntaba Sócrates. Una vida así nos llevará al final del día, o a nuestro lecho de muerte, con la sensación de que la hemos desperdiciado. ¿Cómo entonces podemos dar con aquello que significa éxito verdadero?”
Sigue leyendo el artículo completo en este enlace.
- Published in opinion, Uncategorized
Cinco razones para encontrarte, perdiéndote
Seguimos el contexto pandémico del coronavirus. Y ya desde un tiempo, en los medios reina la pandemia de la realidad viralizada, guiada por la tiranía de las audiencias. Esta pandemia alimenta al virus del miedo, campando a sus anchas como nunca, en nuestras casas, en nuestras calles. El miedo no está exento de riesgos, sino todo lo contrario. Es capaz de debilitar nuestro sistema inmune, fracturar nuestra sociedad, animar tendencias antidemocráticas, y otros contratiempos que prefiero no nombrar.
Mientras tanto, algo se ha perdido en estos meses confinados,… ¿tú, yo… nosotros? Sí, nos hemos perdido en nuestras casas. Y por mucho que salgamos a buscarnos no nos encontramos en las calles. ¿Dónde diablos nos podemos encontrar? Pues allí donde realmente nos perdimos, mucho antes de que nada empezara: en la naturaleza.
- Published in Sense categoria
Comunicació explícita: el poder de la transparència
(POST PUBLICAT L’1 DE JULIOL DE 2019)
“La comunicació explícita, com amb gairebé tot, comença per un mateix. Si no ets explícit amb tu mateix, és a dir, si no pots veure amb claredat, els teus pensaments, emocions, sensacions, expectatives i desitjos, no podràs compartir-los amb claredat amb altres persones, i la teva forma de comunicar-te no serà efectiva. “
Aquest post és el quart de la sèrie de posts i webinars en què exploro cadascuna de nou capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult del professor de Harvard, Robert Kegan.
QUAN LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA NO EXISTEIX
- Aida treballa com a dietista a la seva consulta privada. La consulta funciona molt bé, i no obstant això, se sent molesta amb els seus clients quan li cancel·len visites a últim moment, el que passa sovint. Aida no treu aquest tema amb els seus clients i quan ho fa és per sobre. Tot segueix igual.
- Amb l’arribada dels fills Joan i Llúcia els han donat total prioritat. Sense parlar de manera explícita dels seus desitjos a nivell individual i familiar, tots dos es troben presos de les expectatives de l’altre, i el que se suposa que han de fer com famila.
- Jordi és responsable de qualitat d’una empresa d’alimentació. Estant sempre disponible i amb una actitud resolutiva s’ha convertit en la “persona recurs” quan sorgeixen problemes, és a dir tot el temps. Tot i que en Jordi es sent esgotat, i se n’adona que està descuidant la qualitat, la seva principal responsabilitat, no troba manera de transformar la situació.
LA TEVA VIDA SENSE LA CAPACITAT DE COMUNICAR-TE EXPLÍCITAMENT
Sense la capacitat de comunicar-te explícitament, experimentes la vida des de “tal com són les coses”, com si només hi hagués una realitat dins i fora de tu. Des d’aquest espai, la comunicació sorgeix des del que jo anomeno “realitat projectada”. Tu tens una realitat i la projectes sobre els altres assumint que també és la seva realitat, és a dir que perceben el mateix que tu.
A nivell pràctic sovint esperes que les persones del teu entorn endevinin els teus desitjos i expectatives. Quan això no succeeix, sents que els altres no estan a la teva alçada o que la vida és injusta i potser t’acompanyi un sentiment de frustració. En una altra versió del mateix, pot ser que simplement et sentis desbordat i no vegis possible un canvi en la situació.
A més, quan et comuniques des d’una “realitat projectada” en les teves interaccións, estàs convidant a malentesos, confusions i conflictes.
QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA
EXPERIÈNCIA INTERNA
La comunicació explícita neix de la consciència que cada un té una “veritat” o experiència cognitiva i emocional diferent. En fer-te conscient d’aquesta diversitat experiencial, deixes d’assumir que entens o que t’entenen i et tornes explícit al comunicar-te.
La comunicació explícita, com amb gairebé tot, comença per un mateix. Si no ets explícit amb tu mateix, és a dir si no pots veure amb claredat, els teus pensaments, emocions, sensacions, expectatives i desitjos, no podràs compartir-los amb claredat amb altres persones, i la teva forma de comunicar-te no serà efectiva.
El segon requeriment d’aquesta competència és que et coneguis i et familiaritzis amb la teva “experiència interna”. És a dir que entenguis que els teus sentiments, sensacions i interpretacions (pensaments) no són “la realitat” sinó “la teva realitat”. Hi ha diferents nivells de coneixement de la “experiència interna” d’un mateix, abastant diferents dimensions de la teva experiència en el moment present. Els següents van de menys a més complexitat, és a dir com més amplia és la consciència de la teva experiència interna, més d’aquestes dimensions estan a la teva disposició en el moment present:
- el que penses
- el que sents
- el que experimentes corporalment
- la teva interpretació dels fets
- la teva intenció i propòsit personal
- la teva intenció per a la relació
RESPONSABLE DE LA TEVA EXPERIÈNCIA INTERNA
Un cop has assumit la unicitat de la teva experiència interna, el segon pas és fer-te responsable de la mateixa. Responsabilitzar-te la teva experiència interna és fer-te responsable del que penses, sents i interpretes, així com de les teves intencions. Saber que la teva realitat interna depèn de tu i que és a les teves mans transformar-la. Des d’aquest lloc, pots compartir el teu sentir però culpabilitzar als altres del mateix, no és una opció que contemples.
Fer-te responsable de la teva experiència interna és un procés evolutiu. Marshall B.Rosenberg en el seu clàssic Comunicació No Violenta, parla de tres estadis del mateix en relació a les pròpies emocions:
- ESCLAVITUD EMOCIONAL: estadi en el que fas responsables als altres del que sents i et responsabilitzes de les emocions i situacions d’altres.
- EMOCIONALMENT “MALCARATS”: estadi en què rebutges responsabilitzar-te de les emocions d’altres, mentre assumeixes responsabilitat de les teves. Encara sents por i culpa per expressar les teves necessitats i no assumir les d’altres.
- ALLIBERAMENT EMOCIONAL: estadi en el que prens responsabilitat plena de les teves emocions i intencions. En la mesura que integres la unicitat de la teva experiència interna i et fas responsable de la mateixa, la teva empatia creix doncs et fas més conscient de la singularitat de la realitat interna dels altres.
EXPRESSAR DES DE LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA
Quan estàs en contacte amb la teva realitat interna i et fas responsable de la mateixa, la teva expressió es torna clara i transparent. Aquesta transparència és òptima quan no conté aferrament en la seva expressió. És a dir et comuniques sense estar aferrat a que els altres facin determinades coses fruit del que has dit. Així mateix, alhora que t’interesses per conèixer i desvetllar les necessitats i desitjos dels altres, no et sents obligat a satisfer-los.
Quan comptes amb la capacitat de comunicar-te explícitament, saps que el teu propòsit vital i les teves necessitats no estan en contradicció amb el flux de la vida, sinó que formen part d’ell. Amb aquesta capacitat augmenta la teva fluïdesa per crear i marcar límits. La teva capacitat de comunicació es torna una eina poderosa per relacionar-te i modelar el teu camí, des del respecte cap a tu mateix i els altres.
DESENVOLUPAR LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA EN 4 PASSOS:
1- Practica l’estar en contacte amb la teva “realitat interna” i el responsabilitzar-te de la mateixa. Posa en pràctica el contactar al moment present amb més dimensions de la mateixa segons la llista:
- el que penses
- el que sents
- el que experimentes corporalment
- la teva interpretació dels fets
- la teva intenció i propòsit personal
- la teva intenció per a la relació
2- Cada vegada que vagis a comunicar-te pregunta’t: Quina és la teva realitat interna? (Pensaments, emocions, interpretacions, intencions) Què vols d’aquesta interacció? Expressa’t des d’aquí.
3- Durant la comunicació, practica el interessar-te per la realitat interna de l’altre, sense responsabilitzar-te de la mateixa. És a dir contacta amb el conjunt d’emocions, pensaments i interpretacions que generen l’experiència interna de la persona amb la que et relaciones.
4- A mesura que posis en pràctica la comunicació explícita tingues una actitud compassiva amb tu mateix i amb els altres, des de la consciència que la comunicació personal és una de les facetes humanes més complexes que existeixen.
CONTINUANT L’EXPLORACIÓ
M’encantarà llegir el teu feed-back, preguntes i comentaris a Twitter, Facebook o Instagram #comunicacionexplicita.
Per aprofundir en el tema, et convido a la conferència on-line COMUNICACIÓ EXPLÍCITA: EL PODER DE LA TRANSPARÈNCIA d’una hora que oferiré el proper 25 de juliol a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions al següent link.
Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, contacta’m a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà conversar amb tu :+)
- Published in Sense categoria
Ment visionària: el poder de l’atenció amb intenció
Tenir una visió de cap a on vas, és a dir una descripció d’on vols estar en uns tres o quatre anys, és la millor manera que conec d’orientar-te efectivament enmig l’estrepitosa complexitat de la vida.
Aquest post és el tercer de la sèrie de posts i webinars en els que exploro cadascuna de 9 capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de Desenvolupament adult del professor de Harvard, Robert Kegan.
QUAN LA MENT VISIONÀRIA NO ESTÀ DISPONIBLE
- Fran es troba cada cop més desanimat amb la seva feina de funcionari. No té gairebé feina i les perspectives no apunten cap a un canvi. Ell s’auto convenç que als seus cinquanta “ha d’estar content” i “conformar-se amb el que té”. Era incapaç d’imaginar-se, de visionar una versió millor de la seva vida.
- La visió de Petra sobre la seva família és el d’un sistema obert al món, en el qual tots i especialment els seus fills puguin conèixer cultures diferents, rebent persones d’altres països i / o viatjant als mateixos. El fet de no comunicar la seva visió de la família a la seva parella per pensar que no hi estarà d’acord, la paralitza per prendre la iniciativa acollint persones d’altres països a casa i proposant vacances a cultures amb forta disparitat de la pròpia.
- Jordi, guitarrista de professió, també és molt bo gestionant xarxes socials, i editant vídeos del que emergeixen múltiples col·laboracions. En no tenir una visió futura de si mateix i comptar amb una baixa capacitat de marcar límits, es perd en col·laboracions, bloquejant la millor expressió futura del seu propòsit.
SENSE VISIÓ, ET PERDS … ..DE VEGADES DEL TOT
Quan la teva ment visionària no està disponible, les coses et passen. El context de la teva vida et defineix, doncs al no saber on vas, les circumstàncies es tornen més grans que tu.
Al no tenir clar el teu rumb, sents que tens poc o zero marge de maniobra. Vius des de la reactivitat i rol de víctima – conscient o inconscient. Per aquest motiu t’omple el ressentiment i la frustració.
He conegut persones que han marxat, han abandonat aquesta vida, pel fet de no veure a si mateixes en el futur. Presenciar aquest procés ha estat una de les experiències més desencoratjadores que he viscut.
I és que quan no et veus, simplement no pots liderar la teva vida.
The eye of horus
En canvi, les persones que tenen una ment visionària desenvolupada expressen el seu propòsit com el sonar d’un cetaci, emetent ones sobre allò que volen connectat a l’expressió del seu potencial en un futur proper. Quan la vida els repta a jugar diferent entren en el fòrum de la seva autoritat interna, i mitjançant un diàleg i límits creatius, declinen, transformen o accepten el repte segons el moment.
QUÈ ÉS LA MENT VISIONÀRIA?
En tot moment estàs exposat a 11 milions de trossos d’informació. No obstant això, la teva ment conscient tan sols és capaç de processar 40 – segons la teoria de la informació.
Tenir una visió de cap a on vas, és a dir una descripció on vols estar en uns tres o quatre anys, és la millor manera que conec d’orientar-te efectivament enmig de l’estrepitosa complexitat del món i la vida. Per crear la teva visió cal imaginar-te expressant el teu major potencial. Parlo d’imaginar, de la mateixa manera que imaginen els nens: coses i realitats que encara no existeixen.
Un cop definida la teva visió, la forma de posar-la en pràctica és combinant l’atenció amb la intenció:
- ATENCIÓ: estar plenament present en l’aquí i ara.
- INTENCIÓ: orientar-te i guiar-te segons la teva visió a uns anys.
Quan comptes amb la capacitat de ment visionària, experimentes la realitat com mal·leable i plena de sincronies. El que et passa és una cosa amb la que participes, a la que dónes forma, estant connectat en tot moment amb la teva combinació única de propòsit, prioritats i intencions.
En actuar d’aquesta manera et converteixes en agent actiu de la teva vida.
5- PASSOS PER CONSTRUIR O REFORÇAR LA TEVA MENT VISIONÀRIA
- Desenvolupar la teva autoritat interna i propòsit.
- Construir la teva visió. Imaginar-te a tu mateix expressant el teu propòsit personal a 3-5 anys vista, mentre desenvolupes tot el teu potencial.
- Comunicar la teva visió. A tu mateix, al teu entorn, al món. Una vegada i una altra.
- Utilitzar la teva integritat i límits per modelar la teva experiència.
- Reajustar la teva visió periòdicament en un diàleg generatiu amb tu mateix i el teu entorn.
CONTINUANT L’EXPLORACIÓ
M’encantarà llegir el teu feed-back, preguntes i comentaris a Twitter, Facebook o Instagram #mentevisionaria.
Per aprofundir en el tema, et convido a la conferència on-line Ment visionària: el poder de l’atenció amb intenció d’una hora que oferiré el proper 25 de juny a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions en aquest vincle.
Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, Contàctam a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà conversar amb tu.
- Published in Uncategorized
Autoritat interna: la clau de la pel·lícula de la teva vida
Aquest post és el primer d’una sèrie de posts, webinars i podcasts en els que exploraré cadascuna de 9 capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult del professor de Harvard Robert Kegan.
QUAN L’AUTORITAT RESIDEIX FORA
- A Luis i Ana aquest cap d’any els ve de gust no sortir i quedar-se a casa, celebrant en la intimitat. No obstant això, s’adapten als plans dels seus amics per reunir-se amb ells com cada any.
- Lucía detesta la seva feina. No li agrada ni el que fa ni la cultura de l’empresa. No obstant això, obté reconeixement social per treballar en una gran empresa i el seu entorn l’aplaudeix. Ella segueix sense buscar altres treballs, i s’auto convenç que ja està bé en el seu lloc actual.
- John llegeix tot el que li cau a les mans. Li encanta aprendre i descobrir coses noves. Sempre està provant l’últim esport, l’última dieta, l’última meditació. En el fons se sent cansat d’estar sempre buscant, un lloc, espai i estat que mai arriben.
- Carla ha estat pensant en les activitats a què li agradaria apuntar als seus fills aquest estiu, en particular un campus de circ que està segura els encantarà. Tanmateix, al comentar-ho amb la seva mare, aquesta la persuadeix instantàniament que el millor és apuntar-los al campus musical al que ella va assistir de petita.
Et reconeixes en alguna d’aquests contextos o t’has trobat alguna vegada en situacions semblants?
Tots atravessem una etapa evolutiva en què el nostre sentit d’identitat es conforma a través de les nostres relacions, i el nostre sentit d’autoritat es fonamenta en fonts externes.
I tanmateix, no podem quedar-nos estancats aquí. Per seguir creixent cal desenvolupar una autoritat interna forta.
QUÈ ÉS L’AUTORITAT INTERNA?
Segons Robert Kegan, “l’autoritat interna consisteix en una ideologia, una identitat personal interna, una autoria personal que és capaç de coordinar, integrar, actuar o inventar valors, creences, conviccions, generalitzacions, ideals, abstraccions, lleialtats interpersonals i estats intrapersonals”
Autoritat interna es refereix a tot allò que respons, quan respons a la pregunta: Qui sóc i què és veritat o real per al mi?, de forma conscient i convertint-te tu mateix en un referent per a tu.
Aquesta capacitat es converteix en una font a través de la qual et configures i dónes forma a la teva vida.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT?
Si el teu senti d’autoritat està fonamentat en fonts externes, buscaràs l’autoritat sobre els assumptes de la teva vida fora de tu (caps, relacions, expectatives socials …), i t’amotllaràs a ella.
Aquesta forma de viure, a més de ser font d’una gran inseguretat i variabilitat, ja que sempre hi pot haver una font d’autoritat millor o més informada, també és per definició ineficient. Ineficient, ja que l’única persona que compta amb tot el context de la teva vida, sobretot el context intern o psicològic, ets tu. I les decisions o consells que no tenen en compte el context de la situació són inevitablement esbiaixades.
4 PASSOS PER CONSTRUIR O REFORÇAR LA TEVA AUTORITAT
Et comparteixo quatre passos perquè construeixis o reforcis la teva autoritat interna:
1- Pujar el volum de la teva veu interna: preguntar-te a tu mateix el que penses, vols i sents sobre qualsevol tema, abans de respondre o preguntar-ho als altres.
2- Examinar i deconstruir les teves fonts d’autoritat externa: En qui confies cegament? A qui demanes consell i ho segueixes? A qui admires o imites? Quines creences familiars repeteixes inconscientment?
3- Connectar teva autoritat interna i el teu propòsit. Connectar teva raó d’existir (Què he vingut a fer?) A la teva autoritat interna (Qui ets i què és veritat per a tu?), De manera que totes dues es retroalimentin.
4- Cultivar la teva autoritat interna a força de pràctica. Igual que amb qualsevol hàbit nou, aquest és el pas més important.
CONTINUANT L’EXPLORACIÓ
- M’encantarà rebre el teu feed-back, preguntes i comentaris a twitter #autoridadinterna.
- Per aprofundir en el tema, et convido a webinar gratuït sobre Autoridad interna: la clave para dirigir la película de tu vida, d’una hora que oferiré el proper 30 d’abril a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions en aquest link.
- Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, contàcta’m a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà conversar amb tu.
- Published in Uncategorized
El poder d’un canvi de context
Quin fil?
Ara mateix no sé que escriure. Em sento en blanc. No tinc cap idea mental del que sortirà de mi.
Els meus dits premen les tecles de l’ordinador i poc a poc neixen paraules. Negre sobre blanc. Sorgeix alguna cosa a través meu. Una idea, un missatge que es va clarificant. Pren forma. El meu estat mental és de no saber. El meu humor? Incertesa amb confiança. Plaer amb incomoditat.
Perplexa que el meu darrer post fos de l’agost. Com recollir el fil que em connectava a tu? Em dic que no hi ha res a recollir. Tot està teixit, i al mateix temps no hi ha lloc on agafar-se, com diu el Budisme, en aquesta caiguda al buit que es viure. La bona notícia és que no hi ha fons. Girant en un planeta improbable, en una galàxia d’un racó d’un univers en continua expansió. Què puc dir que sigui significatiu? Què et puc dir que no hagis sentit abans, o llegit abans, o arribat tu mateix a aquesta conclusió? No tinc forma de saber-ho. Per tant, compartiré la meva subjectivitat. Una petita nuesa, una història, confiant que tal vegada ressoni en tu.
Earl Grey amb xocolata
Mentre escric me n’adono de la intimitat de l’espai en el que t’escric. És un intimitat de te Earl Grey amb llet i xocolata negra. M’explicaré. A principis de la meva vintena, just després d’acabar d’estudiar, vaig anar a Anglaterra fa fer unes pràctiques. Venia just d’acabar una beca Erasmus a Itàlia, i encara em durava l’embruix de la vida d’estudiant en aquest país germà. Les pràctiques eren a Coventry al centre de la illa britànica. Un lloc conegut per ser com una mena de càstig, no és casual l’expressió de “to be sent to Coventry”. Després de la Dolce Vita, de sobte em vaig trobar treballant de 8 a 3 en una filial de multinacional d’ambient tancat, vivint en un suburbi aïllat en ple hivern, sense mitjà de transport, amics, contactes, i amb els diners justos. Amb problemes digestius que després vaig saber eren somàtics. I per si fos poc, la meva parella mosca pel fet que després d’Itàlia havia marxat a Anglaterra, no volia saber res de mi.
Per un moment vaig mirar-me i dir-me, què collons hi faig jo aquí?
Contacte amb un mateix
La resposta va venir ràpida i clara: millorar el teu anglès. Això em va permetre suportar les condicions que m’haguessin fet fugir a la primera de canvi i a poc, a poc transformar-les. Enmig d’aquest període de resistència, em va venir a visitar la meva amiga Ina. El xute d’energia va ser brutal. Jo continuava treballant, i al arribar a casa, ella m’esperava per un ritual de té Earl Grey amb sucre i llet, acompanyat de xocolata negra. Després parlaven durant hores, cuinàvem i anàvem a dormir com dues germanes. Al cap de setmana ens vàrem escapar a la trepidant Londres, i un altre en vàrem perdre per Stratford-upon-Avon, el lloc natal de Shakespeare. Després d’uns dies Ina va marxar. I poc a poc Coventry va deixar de ser Coventry per transformar-se en una porta d’entrada a la cultura Índia de la meva companya de pis. I una oportunitat per aprofundir en la geografia i cultura del país en motxilla de la mà del grup excursionista local. Però sobretot una experiència per entrar en contacte amb mi mateixa i amb la capacitat de crear el meu camí.
Viatge al centre d’un mateix
En el mateix sentit alguns dels programes de coaching de sis mesos que ofereixo n’emergeix un viatge que la persona vol fer. Res més lluny del típic viatge de vacances. D’aquest període d’auto-exploració neixen desitjos de l’ànima, i un d’ells és un viatge interior o exterior. El cas de la Lia a punt de marxar fora durant cinc mesos, el viatge és una oportunitat per trobar-se amb la seva pròpia solitud, experiència que s’ha negat des que de molt jove va començar a viure en parella. En el cas del Lluís, el viatge es un moment crític per un canvi de rumb professional, en el que fora del seu context habitual poder veure’s a ell mateix i emprendre nous passos sense condicionants.
Temple de la pròpia solitud
No s’ha de subestimar el poder d’un canvi de context. El context que t’envolta i les persones que el composen és el que et recorda qui ets i què has de fer,….i per això, entre altres coses, costa tant canviar. Quan ja no ets qui erets, el context s’encaparra en voler que encaixis. En canvi quan surts del teu entorn resulta més fàcil connectar amb qui ets i el que has vingut a fer. Al fer-ho estàs construint o més ben dit forjant el temple de la teva solitud adulta, en paraules del poeta David Whyte (del poema The House of Belonging).
R.M.Rilke a la seva Carta número 7 de Cartes a un jove poeta, també parla de solitud com un espai difícil a conquerir, però absolutament necessari per estimar de veritat. Un espai en el que precisament, al apropar-te a tu mateix es converteix en un pont cap als altres per connectar des de l’autenticitat i el sentit. Tal i com faig en aquest post: des de la meva meva solitud a la teva.
Bona tardor,
Coaching grupal a través de la poesia. Gener, març i abril de 2019. Inscripcions obertes.
- Published in Uncategorized
- 1
- 2