Comunicació explícita: el poder de la transparència
(POST PUBLICAT L’1 DE JULIOL DE 2019)
“La comunicació explícita, com amb gairebé tot, comença per un mateix. Si no ets explícit amb tu mateix, és a dir, si no pots veure amb claredat, els teus pensaments, emocions, sensacions, expectatives i desitjos, no podràs compartir-los amb claredat amb altres persones, i la teva forma de comunicar-te no serà efectiva. “
Aquest post és el quart de la sèrie de posts i webinars en què exploro cadascuna de nou capacitats bàsiques que configuren la ment autora de si mateixa, segons la teoria de desenvolupament adult del professor de Harvard, Robert Kegan.
QUAN LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA NO EXISTEIX
- Aida treballa com a dietista a la seva consulta privada. La consulta funciona molt bé, i no obstant això, se sent molesta amb els seus clients quan li cancel·len visites a últim moment, el que passa sovint. Aida no treu aquest tema amb els seus clients i quan ho fa és per sobre. Tot segueix igual.
- Amb l’arribada dels fills Joan i Llúcia els han donat total prioritat. Sense parlar de manera explícita dels seus desitjos a nivell individual i familiar, tots dos es troben presos de les expectatives de l’altre, i el que se suposa que han de fer com famila.
- Jordi és responsable de qualitat d’una empresa d’alimentació. Estant sempre disponible i amb una actitud resolutiva s’ha convertit en la “persona recurs” quan sorgeixen problemes, és a dir tot el temps. Tot i que en Jordi es sent esgotat, i se n’adona que està descuidant la qualitat, la seva principal responsabilitat, no troba manera de transformar la situació.
LA TEVA VIDA SENSE LA CAPACITAT DE COMUNICAR-TE EXPLÍCITAMENT
Sense la capacitat de comunicar-te explícitament, experimentes la vida des de “tal com són les coses”, com si només hi hagués una realitat dins i fora de tu. Des d’aquest espai, la comunicació sorgeix des del que jo anomeno “realitat projectada”. Tu tens una realitat i la projectes sobre els altres assumint que també és la seva realitat, és a dir que perceben el mateix que tu.
A nivell pràctic sovint esperes que les persones del teu entorn endevinin els teus desitjos i expectatives. Quan això no succeeix, sents que els altres no estan a la teva alçada o que la vida és injusta i potser t’acompanyi un sentiment de frustració. En una altra versió del mateix, pot ser que simplement et sentis desbordat i no vegis possible un canvi en la situació.
A més, quan et comuniques des d’una “realitat projectada” en les teves interaccións, estàs convidant a malentesos, confusions i conflictes.
QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA
EXPERIÈNCIA INTERNA
La comunicació explícita neix de la consciència que cada un té una “veritat” o experiència cognitiva i emocional diferent. En fer-te conscient d’aquesta diversitat experiencial, deixes d’assumir que entens o que t’entenen i et tornes explícit al comunicar-te.
La comunicació explícita, com amb gairebé tot, comença per un mateix. Si no ets explícit amb tu mateix, és a dir si no pots veure amb claredat, els teus pensaments, emocions, sensacions, expectatives i desitjos, no podràs compartir-los amb claredat amb altres persones, i la teva forma de comunicar-te no serà efectiva.
El segon requeriment d’aquesta competència és que et coneguis i et familiaritzis amb la teva “experiència interna”. És a dir que entenguis que els teus sentiments, sensacions i interpretacions (pensaments) no són “la realitat” sinó “la teva realitat”. Hi ha diferents nivells de coneixement de la “experiència interna” d’un mateix, abastant diferents dimensions de la teva experiència en el moment present. Els següents van de menys a més complexitat, és a dir com més amplia és la consciència de la teva experiència interna, més d’aquestes dimensions estan a la teva disposició en el moment present:
- el que penses
- el que sents
- el que experimentes corporalment
- la teva interpretació dels fets
- la teva intenció i propòsit personal
- la teva intenció per a la relació
RESPONSABLE DE LA TEVA EXPERIÈNCIA INTERNA
Un cop has assumit la unicitat de la teva experiència interna, el segon pas és fer-te responsable de la mateixa. Responsabilitzar-te la teva experiència interna és fer-te responsable del que penses, sents i interpretes, així com de les teves intencions. Saber que la teva realitat interna depèn de tu i que és a les teves mans transformar-la. Des d’aquest lloc, pots compartir el teu sentir però culpabilitzar als altres del mateix, no és una opció que contemples.
Fer-te responsable de la teva experiència interna és un procés evolutiu. Marshall B.Rosenberg en el seu clàssic Comunicació No Violenta, parla de tres estadis del mateix en relació a les pròpies emocions:
- ESCLAVITUD EMOCIONAL: estadi en el que fas responsables als altres del que sents i et responsabilitzes de les emocions i situacions d’altres.
- EMOCIONALMENT “MALCARATS”: estadi en què rebutges responsabilitzar-te de les emocions d’altres, mentre assumeixes responsabilitat de les teves. Encara sents por i culpa per expressar les teves necessitats i no assumir les d’altres.
- ALLIBERAMENT EMOCIONAL: estadi en el que prens responsabilitat plena de les teves emocions i intencions. En la mesura que integres la unicitat de la teva experiència interna i et fas responsable de la mateixa, la teva empatia creix doncs et fas més conscient de la singularitat de la realitat interna dels altres.
EXPRESSAR DES DE LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA
Quan estàs en contacte amb la teva realitat interna i et fas responsable de la mateixa, la teva expressió es torna clara i transparent. Aquesta transparència és òptima quan no conté aferrament en la seva expressió. És a dir et comuniques sense estar aferrat a que els altres facin determinades coses fruit del que has dit. Així mateix, alhora que t’interesses per conèixer i desvetllar les necessitats i desitjos dels altres, no et sents obligat a satisfer-los.
Quan comptes amb la capacitat de comunicar-te explícitament, saps que el teu propòsit vital i les teves necessitats no estan en contradicció amb el flux de la vida, sinó que formen part d’ell. Amb aquesta capacitat augmenta la teva fluïdesa per crear i marcar límits. La teva capacitat de comunicació es torna una eina poderosa per relacionar-te i modelar el teu camí, des del respecte cap a tu mateix i els altres.
DESENVOLUPAR LA COMUNICACIÓ EXPLÍCITA EN 4 PASSOS:
1- Practica l’estar en contacte amb la teva “realitat interna” i el responsabilitzar-te de la mateixa. Posa en pràctica el contactar al moment present amb més dimensions de la mateixa segons la llista:
- el que penses
- el que sents
- el que experimentes corporalment
- la teva interpretació dels fets
- la teva intenció i propòsit personal
- la teva intenció per a la relació
2- Cada vegada que vagis a comunicar-te pregunta’t: Quina és la teva realitat interna? (Pensaments, emocions, interpretacions, intencions) Què vols d’aquesta interacció? Expressa’t des d’aquí.
3- Durant la comunicació, practica el interessar-te per la realitat interna de l’altre, sense responsabilitzar-te de la mateixa. És a dir contacta amb el conjunt d’emocions, pensaments i interpretacions que generen l’experiència interna de la persona amb la que et relaciones.
4- A mesura que posis en pràctica la comunicació explícita tingues una actitud compassiva amb tu mateix i amb els altres, des de la consciència que la comunicació personal és una de les facetes humanes més complexes que existeixen.
CONTINUANT L’EXPLORACIÓ
M’encantarà llegir el teu feed-back, preguntes i comentaris a Twitter, Facebook o Instagram #comunicacionexplicita.
Per aprofundir en el tema, et convido a la conferència on-line COMUNICACIÓ EXPLÍCITA: EL PODER DE LA TRANSPARÈNCIA d’una hora que oferiré el proper 25 de juliol a les 18:00 zona horària Barcelona (Espanya). Inscripcions al següent link.
Si vols descobrir com el coaching pot ajudar-te en aquest aspecte i molts altres, contacta’m a hola@magdabarcelo.com. M’encantarà conversar amb tu :+)
- Published in Sense categoria
L’art de pensar col·lectivament
(post 15/02/12)
No hi ha res com marxar un temps per agafar perspectiva. Va ser l’any passat quan treballant en temes de diàleg als EEUU, vaig prendre consciència de quan desvalorat està l’art del diàleg al nostre país. Qui no ha sentit dir, això és “parlar per parlar”. O “menys parlar i més treballar”. “Aquí no perdem el temps en parlar, anem per feina”. O els trillats “no cal parlar-ne més”, o “ja està tot dit”. Un reguitzell d’expressions que expressen l’inconscient col·lectiu que en termes generals “parlar = a perdre el temps”.
Una altra equiparació que es fa sovint és que un bon diàleg, equival a un debat. Però dialogar és essencialment diferent a debatre. L’arrel dels termes ho expressa clarament. Debat, prové del llatí debattuere, battuere significant batre, colpejar, i d’aquí el sentit de lluita i guanyadors/perdedors en un debat. En canvi, dialogar prové del grec -dia, a través – logos, paraula o significat. Per tant diàleg es refereix fluir “a través de les paraules, dels significats”. Per això, i tal com expressa elegantment J.Galtung, dialogar és iniciar un camí junts per arribar a un punt on ni tu ni jo coneixem.
És ben sabut que el pensament és el pas previ a l’acció. I el diàleg, entès com a l’art de pensar col·lectivament és el pas previ a l’acció personal i col·lectiva, aquesta que tans mals de cap ens porta avui. Però què necessitaríem si volguéssim potenciar l’art del diàleg?
Pràctiques bàsiques en l’art de dialogar
W.Isaacs del MIT Dialogue project en detalla quatre, que més enllà de tractar-se d’accions pròpiament es podria dir que fan més referència a actituds.
EXPRESSAR. La capacitat de parlar des del centre profund del nostre ésser. És parlar amb intencionalitat i autenticitat. Per fer-ho cal estar disposat a mostrar-se vulnerable.
L’antítesi d’expressar és parlar per parlar. Són les tertúlies on tot s’hi val. És el ser políticament correcte o fer d’advocat del diable. És el parlar i viure des d’una cuirassa i no arriscar-se a dir el que un “sent” o “creu” per por a les conseqüències.
ESCOLTAR. Escoltar microscòpicament. Escoltar com si el que diuen els altres fos dintre nostre. Escoltar als altres i a nosaltres mateixos. Nancy Kline parla d’escoltar per encendre. Podem imaginar-nos una forma d’escoltar, tant concentrada, tan generosa que al fer-ho, el pensament i intel·ligència de l’altre s’encenen?
El contrari d’escoltar és per suposat interrompre. És pensar en el que un vol dir abans que l’altre acabi. És escoltar des d’una postura de “ja ho sé tot i res pot sorprendre’m”. És no preguntar per assegurar que hem entès bé a l’altre. És etiquetar a les persones com si fossin contenidors de pensament estancs i no misteris a ser descoberts.
SUSPENDRE. Agafar distància sobre allò que es dóna per suposat. Sobre els nostres propis judicis i els dels altres. Suspendre té la natura d’aturar el flux de pensaments per observar el que succeeix. I si el que crec, resulta que no fos cert? Suspendre el judici, no vol dir no jutjar. Té a veure en observar els nostres judicis, ésser-ne conscients i al fer-ho des-identificar-nos dels mateixos.
La manca de suspensió de judicis, de formes de pensar, d’observació, fa que sovint ens encallem en el debat. A pensar que jo sóc el que penso. I això ens porta a la polarització de postures, al tu guanyes jo perdo. Quan en realitat, actuant així tots hi perdem.
RESPECTAR. Honorar i ser testimoni de la legitimitat dels punts de vista dels altres, per des d’aquest punt de partida recolzar, oposar o expressar diferències.
El contrari és oposar denigrant a l’altre. Destruir a l’altre per fer trontollar el seu punt de vista. És perdre les formes.
En la mesura en la que som capaços d’aprendre aquestes quatre pràctiques, la nostra forma de comunicar-nos millora. Es passa com senyala O. Scharmer de la Correcció a la Ruptura, per arribar a la Indagació. Amb molta pràctica i bons companys de viatge es pot arribar al Fluxe de diàleg. Dialogar en fluxe és una experiència única. És entrar en un àmbit infinitament espaiós i ple de possibilitats. És inspiració conjunta i pròpia transformació. Quan s’ha tastat, res torna a ser el mateix i una per sempre més abraça la creació d’aquests espais. Si més no, aquesta és la meva història.
- Published in Uncategorized