Dintre meu quasi sempre hi sona música. Des de que tinc memòria i sense saber perquè.
Avui m’ha vingut la cançó “Tinc un clavell per tu” d’en Lluís Llach que et convido a viure o reviure a través de la teatralització en clau de circ de Lluís Danés.

I si no tens temps o ganes de veure el vídeo pots llegir aquestes estrofes que recullen l’esperit de la mateixa:

Tinc un clavell per tu,
que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls.
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que…

Tinc un clavell per tu,
si és que tens el cor malalt d’amor,
o el cap malalt de món,
o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix…

Au! Vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.
….i recorda a fer la vida teva.

By Alex Bläjan

I és que ara que un cicle s’acaba i un altre comença, és un moment propici per a reflexionar sobre les vibracions que ens encomanen allò que ens envolta: la música que escoltem, les persones de les que ens rodegem, les pel·lícules que veiem, allò que mengem,….Cada cosa té una vibració particular. I amb això et pregunto: són vibracions que t’enlairen i t’animen? O més aviat et neguitegen o t’enfonsen? Potser et deixen indiferent? Siguin quines siguin les respostes, portar la llum de la consciència a aquests espais, farà que et sigui més fàcil “fer la vida teva”. I aquest és el meu desig per tu, ara que l’any s’acaba.