Por qué no importa aquello que te depara septiembre
Artículo publicado el 15.08.20 en el periódico digital 20 minutos.
Sin visión
Miro al septiembre próximo y veo una nube blanca como el cielo panza de burra de las montañas donde veraneo. ¿Habrá cole y con él volverá cierta cordura a padres y madres? ¿Volveré al nivel de trabajo pre-confinamiento? ¿Se seguirá extendiendo el virus?
A menudo me sirvo de una visión para guiarme en cada periodo, pero esta vez no consigo crear una. El no saber me genera angustia. Intento informarme de expertos. Aquellos que saben lo que vendrá. Tampoco se ponen de acuerdo. Y aunque lo hicieran dudo que los fuera a creer. Me doy cuenta de que la mente no puede vencer el no saber. Juegan en ligas distintas. La mente crea un planeta y dice esta es la realidad. Cuando la incertidumbre rompe esta proyección, la mente simplemente se queda sin recursos, más allá de dar más y más vueltas a lo mismo.
¿Cómo aproximarse a no saber?
Si el no saber no se puede aproximar desde la mente, ¿desde dónde? Pues desde la cruda experiencia del aquí y al ahora. Desde el sentir consciente del cuerpo. Desde experimentarme como la consciencia que soy. En este espacio, la mente es accesoria. Basta saber que respiro, que existo y ocuparme de aquello que surge en cada momento.
Mi mente vuelve a septiembre. ¿Hasta qué punto habrá hecho mella en nosotros la crisis económica? ¿Cómo afrontará el sistema sanitario la gripe combinada con el corona virus? ¿Podremos proteger a las personas más vulnerables?
Seguir leyendo artículo completo en este enlace.
- Published in Sense categoria
2019: alguns ingredients essencials
Fent balanç
Avui, en procés de projectar el 2019, m’he sentit irremisiblemente empesa a fer balanç del 2018. És el moviment de mirar el que ja ets i el que fa fas per veure des d’on créixer. Tot i que n’era mitjanament conscient, m’ha sorprès allò realitzat i del que he format part en el 2018. A grans trets, es resumiria en acompanyar a quasi una vintena de persones a través de programes individuals o grupals de coaching de sis mesos, facilitar diverses xerrades i experiències d’aprenentatge grupals, rebre un programa de coaching, escriure una desena de blogposts i acabar el meu primer llibre en solitari. Em sento agraïda per tot plegat, i al mateix temps, en aquest tancar de cicle ho deixo anar tot, en un oferiment del cor, per començar l’any lleugera i a punt per allò que vulgui arribar.
Més enllà de planificacions i propòsits, vull compartir-te una forma d’orientar-te al nou any, fonamentanda en tres principis: intenció, estructura i presència.
Orientació al 2019
Així com el 2018 per a mi va ser un any d’expansió a molts nivells, pel 2019 el sento més com una crida cap allò essencial. I implicat en tornar a l’essència hi ha el desfer-se d’allò superflu. Per això sostinc la pregunta, com continuar a expressar el meu propòsit de forma més enfocada i precisa, deixant anar allò no essencial?
A mesura que contemplo aquesta pregunta, puc discernir la forma d’orientar-me al nou any, i que vull compartir amb tu. Té a veure amb tres principis: intenció, estructura i presència.
Intenció
La intenció és l’enfoc moment a moment en el meu propòsit i la visió personals. En el meu cas té a veure amb recolzar les persones i grups a desenvolupar tot el seu potencial, la vida que realment han vingut a viure. I la forma en què tinc de fer-ho és a través del coaching, la facilitació-formació i la consultoria. Per tant, la meva intenció és treballar en aquests tres àmbits.
Estructura
I què vull dir amb estructura? Una planificació?….realment no. Ho he provat i fins i tot de vegades he aconseguit seguir-ne una i tanmateix les sento forçades. Al ser una creació des de la ment, basada en el passat per construir el futur, per definició resulten limitades. La vida, sempre té plans molt més potents que aquells que podem concebre des de la ment. Per això, estructura per a mi, té a veure en comprometre’m en realitzar les pràctiques necessàries (per exemple escriure, oferir programes de coaching, donar formació…) i organitzar els recursos (col·laboracions, espais, temps,…) perquè allò essencial, tant a nivell personal com professional, tingui espai per florir. Es tracta de fer les preparacions (i si vols planificacions ;+) mínimes per tal que mantenir-te enfocat i poder fluir en l’acció a través de la presència.
Presència
La presència té a veure amb un cop generada una intenció o visió deixar-la anar, igual que deixar anar allò fet fins ara, i centrar-me en el moment present. I a nivell pràctic com es tradueix? La presència té entre altres coses un elevat component d’escolta interna i externa. Escolta d’allò al que et sents cridat a fer (allò del que tens ganes) en cada moment. I també d’escolta d’allò que el món vol de tu també en cada moment. Vindria a ser com estar en un ball. Balles una mica, fas uns passos, et fixes amb el teu company o companys de ball. Escoltes els passos que volen sortir de tu i els deixes sortir. Ara et fixes si ha canviat la música, si ho ha fet, deixes que uns nous passos surtin de tu. I quan perds el ritme – el que inevitablement succeeix – et preguntes des de la presència, si t’has desviat del teva intenció – propòsit – visió. I si la resposta és afirmativa, tornes a la mateixa de la forma més gràcil possible.
Mirada interior
- Considera el teu propòsit i visió personals, i la forma que tens d’expressar-los. Com es tradueixen en la teva intenció moment a moment?
- Quines estructures (organització del temps, col·laboracions, pràctiques,…) mínimes necessites crear per mantenir-te enfocat i poder fluir?
- A través de l’escolta interna i externa, estigues present moment a moment i pregunta’t. Quines possibilitats obre aquest precís moment? I aquest? I aquest?….
Continuant l’exploració
El proper dimarts 8 de gener, a les 17:30 oferiré un facebook life per continuar l’exploració d’aquest tema. Per això us convido a participar-hi i també a fer-me arribar preguntes i suggeriments que guiïn l’exploració d’aquest tema. Us hi espero!
- Published in Uncategorized
Canviant de segona pell (II)
Canviant de segona pell (II)
Sentir com a portal a la teva raó de ser
Sentir també és un portal per indagar sobre el teu propòsit, sobre la raó per la qual existeixes. Aquest tema és la pedra angular de la meva pràctica de coaching, i també l’exploració central del llibre que estic escrivint. Per això et pregunto: ¿Quan és que et sents més viu, més vibrant? En quins moments sents que la teva vida té sentit? Què fas i com? De quina forma està això relacionat amb el teu propòsit aquí?
Connectant amb la teva forma de fer
Considerar aquestes preguntes i obrir-te al que sents et connectarà amb la teva forma única de fer les coses, sense importar quan gran o petit sigui el teu afany. Així va ser en el meu cas, al permetrem sentir el vertigen davant la tasca que tenia davant. Podia haver-ho llençat tot i no pensar-hi més, però no m’hagués sentit jo mateixa en fer-ho. És més, en fer-ho em vaig acostar més a mi mateixa, als meus valors i la meva manera de ser.
La vida ens ofereix oportunitats constants per convertir-nos més en nosaltres. Una manera de passar-les per alt és etiquetant subtilment cada quefer com transcendent o intranscendent. Important o sense importància. Això crea una experiència limitada en la que dónes la teva atenció plena al que és important i la retires quan creus que no ho és. No obstant això, la vida transcorre en cada moment. En cada moment. I la teva raó d’existir té la capacitat de manifestar-se també en cada moment. Mentre et cordes les sabates. Mentre fregues els plats. Mentre portes els nens a l’escola. Mentre llegeixes aquest post. Cada un d’aquests moments està embarassat. Conté tots els elements per obrir-se a través teu de forma única. Però per fer-ho necessita la teva atenció. La teva atenció plena. Sentir, escoltar, rebre. Respondre a la invitació d’obrir-te a una forma teva, plena i autèntica de fer-ho. Quan parlo d’obrir-te no vol dir fer una llista d’opcions en la teva ment i triar estratègicament una d’elles, sinó més permetre’t una cosa que d’alguna manera ja hi és, però que necessita de la teva atenció per mostrar-se, per revelar-se.
Mirada interior
Et convido a posar l’atenció en alguna cosa que consideris poc important. I quan vagis a viure-ho o a fer-ho, donar-li tota la teva atenció. Simplement observa. Els teus pensaments, les sensacions en el teu cos, les teves emocions. Ara, considera aquesta pregunta: Què vol mostrar-se a través teu en aquest moment? Què vol manifestar-se a través de la teva atenció? Com pots participar-hi?
- Published in Uncategorized
Canviant de segona pell (I)
Canviant de pell
Al moment d’escriure aquest post, estic acabant de deixar l’espai en el qual he viscut durant onze anys i començant a viure en un de nou. Enmig del procés, algú em va dir, l’habitatge és la teva segona pell. Mai abans ho havia considerat així, i ara trobo aquesta frase plena de sentit. La forma en què visc aquest procés és lluny de lineal. Abans d’encarar-lo pensava, d’acord, deixo de viure aquí, empaquetem tot i comencem a viure allà. Però tot i que porto un mes ja en el nou espai, encara no em sento completament en ell. Fa dies que resistia el fet de mirar les coses que no m’emporto al nou espai, bastants llibres, CDs, joguines, roba, coses,… Pensaba que era per la càrrega de treball que representava. No obstant això, després romancejar amb el procés diverses setmanes, vaig aconseguir reservar temps en la meva agenda per dedicar-lo exclusivament a això. A mesura que la data assenyalada s’apropava, augmentava la meva sensació d’ansietat i lleuger vertigen. Quan per fi va arribar el dia i vaig poder començar a mirar la bèstia als ulls, em vaig adonar de la naturalesa única de la tasca.
Sentir per estar amb el que és
Així com vaig començar a revisar cosa per cosa, llibre per llibre, les emocions unides a records van començar a arribar, amb les seves llàgrimes, rialles i sacsejades. Llavors vaig entendre el treball que tenia davant. Era prendre cada objecte, cada peça de roba, cada record, sentir les emocions i records que evocava en mi, donar-li les gràcies i col·locar-lo amb amor al seu lloc. “El seu lloc” la majoria de vegades incloïa deixar-lo anar.
Al meu entendre, sentir és un primer pas essencial per a molts processos. Per agrair, per rebre, per honorar, per deixar anar. Sentir vol dir obrir-te a allò que més enllà de les teves racionalitzacions, succeeix en el teu interior en qualsevol moment. Connectar amb el que sents pot sorprendre’t. De vegades se suposa que has de sentir pena, però no obstant això et sents alegre i alliberat. Per exemple, en la meva circumstància pensava que sentiria avorriment amb el procés, i en canvi, va ser una experiència rica, energitzant i plena de matissos.
Sentir com a portal a la teva raó de ser
Sentir també és un portal per indagar sobre el teu propòsit, sobre la raó per la qual existeixes. Aquest tema és la pedra angular de la meva pràctica de coaching, i també l’exploració central del llibre que estic escrivint. Per això et pregunto: ¿Quan és que et sents més viu, més vibrant? En quins moments sents que la teva vida té sentit? Què fas i com? De quina forma està això relacionat amb el teu propòsit aquí?
- Published in Uncategorized