Som a l’hivern.
Les fulles encara cauen. A l’hemisferi nord, la natura reposa.
La consciència d’aquest cicle em convida a mirar endins. A fer poc. A fer una pausa. A escoltar. A considerar.

Per a fer-ho, contemplo les crides d’acció del món. I a algunes, els dic que encara no és temps. Prometo escoltar els meus ritmes interns. I així, discernir quan és el moment de l’acció.

En connectar amb el silenci, sento com la meva ànima reposa. Agafant forces per allò que vindrà. No sé què serà, ni tampoc em cal saber-ho.

Per ara em permeto la quietud. La mirada interior. El ser.

I al fer-ho, et convido a connectar amb la part de tu que anhela parar i escoltar. Quin missatge té aquesta part de tu? Com pots honorar-la? Amb quines pràctiques, espais o activitats la pots nodrir?

Et deixo amb el poema Neu de Martí i Pol, una serena invitació a la quietud. I si vols fer una pràctica concreta, pots trobar-la en aquest post.

Neu

També la neu passarà i tornarem
als dies clars i oberts.
Fonda, la vida
farà el seu curs immutable i el temps
transcorrerà sense fer gens de cas
dels desficis que ens xuclen i ens exalten.
I també passaran els dies clars
i tornarà la neu, tancant un cicle,
o obrint-lo, tant se val.
Només nosaltres
desapareixerem, i potser tot
per uns instants serà quasi perfecte.

Miquel Martí i Pol.