© 2019 Magda Barceló.
  • LANGUAGES  
  • CA
  • ES
  • EN

Magda Barceló

  • Sobre mi
  • Coaching
  • Tu vida épica
  • Blog
  • Contacta’m

El poder d’un canvi de context

Dimarts, 16 octubre 2018 by admin

Quin fil?

Ara mateix no sé que escriure. Em sento en blanc. No tinc cap idea mental del que sortirà de mi. 

Els meus dits premen les tecles de l’ordinador i poc a poc neixen paraules. Negre sobre blanc. Sorgeix alguna cosa a través meu. Una idea, un missatge que es va clarificant. Pren forma. El meu estat mental és de no saber. El meu humor? Incertesa amb confiança. Plaer amb incomoditat. 

Perplexa que el meu darrer post fos de l’agost. Com recollir el fil que em connectava a tu? Em dic que no hi ha res a recollir. Tot està teixit, i al mateix temps no hi ha lloc on agafar-se, com diu el Budisme, en aquesta caiguda al buit que es viure. La bona notícia és que no hi ha fons. Girant en un planeta improbable, en una galàxia d’un racó d’un univers en continua expansió. Què puc dir que sigui significatiu? Què et puc dir que no hagis sentit abans, o llegit abans, o arribat tu mateix a aquesta conclusió? No tinc forma de saber-ho. Per tant, compartiré la meva subjectivitat. Una petita nuesa, una història, confiant que tal vegada ressoni en tu.

Earl Grey amb xocolata

Mentre escric me n’adono de la intimitat de l’espai en el que t’escric. És un intimitat de te Earl Grey amb llet i xocolata negra. M’explicaré. A principis de la meva vintena, just després d’acabar d’estudiar, vaig anar a Anglaterra fa fer unes pràctiques. Venia just d’acabar una beca Erasmus a Itàlia, i encara em durava l’embruix de la vida d’estudiant en aquest país germà. Les pràctiques eren a Coventry al centre de la illa britànica. Un lloc conegut per ser com una mena de càstig, no és casual l’expressió de “to be sent to Coventry”.  Després de la Dolce Vita, de sobte em vaig trobar treballant de 8 a 3 en una filial de multinacional d’ambient tancat, vivint en un suburbi aïllat en ple hivern, sense mitjà de transport, amics, contactes, i amb els diners justos. Amb problemes digestius que després vaig saber eren somàtics. I per si fos poc, la meva parella mosca pel fet que després d’Itàlia havia marxat a Anglaterra, no volia saber res de mi. 

Per un moment vaig mirar-me i dir-me, què collons hi faig jo aquí?

Contacte amb un mateix

La resposta va venir ràpida i clara: millorar el teu anglès. Això em va permetre suportar les condicions que m’haguessin fet fugir a la primera de canvi i a poc, a poc transformar-les. Enmig d’aquest període de resistència, em va venir a visitar la meva amiga Ina. El xute d’energia va ser brutal. Jo continuava treballant, i al arribar a casa, ella m’esperava per un ritual de té Earl Grey amb sucre i llet, acompanyat de xocolata negra. Després parlaven durant hores, cuinàvem i anàvem a dormir com dues germanes. Al cap de setmana ens vàrem escapar a la trepidant Londres, i un altre en vàrem perdre per Stratford-upon-Avon, el lloc natal de Shakespeare. Després d’uns dies Ina va marxar. I poc a poc Coventry va deixar de ser Coventry per transformar-se en una porta d’entrada a la cultura Índia de la meva companya de pis. I una oportunitat per aprofundir en la geografia i cultura del país en motxilla de la mà del grup excursionista local. Però sobretot una experiència per entrar en contacte amb mi mateixa i amb la capacitat de crear el meu camí.

Viatge al centre d’un mateix

En el mateix sentit alguns dels programes de coaching de sis mesos que ofereixo n’emergeix un viatge que la persona vol fer. Res més lluny del típic viatge de vacances. D’aquest període d’auto-exploració neixen desitjos de l’ànima, i un d’ells és un viatge interior o exterior. El cas de la Lia a punt de marxar fora durant cinc mesos, el viatge és una oportunitat per trobar-se amb la seva pròpia solitud, experiència que s’ha negat des que de molt jove va començar a viure en parella. En el cas del Lluís, el viatge es un moment crític per un canvi de rumb professional, en el que fora del seu context habitual poder veure’s a ell mateix i emprendre nous passos sense condicionants. 

Temple de la pròpia solitud

No s’ha de subestimar el poder d’un canvi de context. El context que t’envolta i les persones que el composen és el que et recorda qui ets i què has de fer,….i per això, entre altres coses, costa tant canviar. Quan ja no ets qui erets, el context s’encaparra en voler que encaixis. En canvi quan surts del teu entorn resulta més fàcil connectar amb qui ets i el que has vingut a fer. Al fer-ho estàs construint o més ben dit forjant el temple de la teva solitud adulta, en paraules del poeta David Whyte (del poema The House of Belonging). 

R.M.Rilke a la seva Carta número 7 de Cartes a un jove poeta, també parla de solitud com un espai difícil a conquerir, però absolutament necessari per estimar de veritat. Un espai en el que precisament, al apropar-te a tu mateix es converteix en un pont cap als altres per connectar des de l’autenticitat i el sentit. Tal i com faig en aquest post: des de la meva meva solitud a la teva.

Bona tardor,

Coaching grupal a través de la poesia.  Gener, març i abril de 2019. Inscripcions obertes.

CoachingcontextRilkesolitudWhyte
Read more
  • Published in Uncategorized
No Comments

Search

Recent Posts

  • Posar límits (podcast de l’Ofici de Viure)

    ...
  • Els bons propòsits (podcast de l’Ofici de Viure)

    ...
  • Las prisas del hámster que llevas dentro

    Artículo publicado el 11 de diciembre en 20 Min...
  • Estas Navidades, no decidas tú por tus mayores

    Artículo publicado el 4 de diciembre en 20 Minu...
  • A propósito de OLGA PES (podcast)

    [A PROPÓSITO DE OLGA PES] En este podcast entre...

Recent Comments

  • Magda Barceló en La diversitat com font de creixement
  • Monica en La diversitat com font de creixement
  • Magda Barceló en Ment visionària: el poder de l’atenció amb intenció
  • Merce en Ment visionària: el poder de l’atenció amb intenció
  • Magda Barceló en 2019: alguns ingredients essencials

Archives

  • maig 2021
  • gener 2021
  • desembre 2020
  • novembre 2020
  • octubre 2020
  • agost 2020
  • juliol 2020
  • juny 2020
  • maig 2020
  • març 2020
  • novembre 2019
  • setembre 2019
  • juliol 2019
  • juny 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • març 2019
  • gener 2019
  • desembre 2018
  • novembre 2018
  • octubre 2018
  • juliol 2018
  • juny 2018
  • maig 2018
  • abril 2018
  • gener 2018
  • desembre 2017
  • setembre 2017
  • agost 2017
  • juny 2017
  • maig 2017
  • abril 2017
  • març 2017
  • febrer 2017
  • gener 2017
  • desembre 2016
  • novembre 2016
  • octubre 2016
  • setembre 2016
  • agost 2016
  • abril 2014
  • octubre 2013
  • setembre 2013
  • agost 2013
  • juliol 2013
  • juny 2013
  • juny 2012
  • abril 2012
  • març 2012
  • juliol 2010
  • maig 2010
  • març 2010
  • febrer 2010
  • desembre 2009
  • novembre 2009
  • octubre 2009
  • setembre 2009
  • agost 2009

Categories

  • 9 capacitats
  • activism
  • better and better
  • communities of practice
  • opinion
  • Podcasts
  • projects and team
  • Sense categoria
  • Sin perdices
  • Uncategorized

Meta

  • Entra
  • Canal de les entrades
  • Canal dels comentaris
  • WordPress.org (en anglès)
  • Nota legal

Web design by Olalon

TOP